Resultats de la cerca

Té la propietat de no produir espurnes, per la qual cosa hom en fa eines i aparells que han d’ésser emprats en zones d’aire contaminat per gasos que formen mescles explosives

Funcionari judicial a Montblanc, és autor dels reculls de narracions Espurnes 2002 i A soca d’orella 2003 Coordinà l’estudi etnològic Monroyo El hábitat disperso las masías i tingué cura de l’edició del recull de literatura popular Mont-roig El patrimoni immaterial La literatura oral 2007

Publicà setze llibres de versos, que entronquen la tradició dels jocs florals amb el corrent noucentista entre els quals cal destacar Jovença 1948, Camins 1949, Cançó de les cançons 1949, Espurnes del pensament 1950, L’ànima del paisatge 1953, Records i presències 1967, Poemes de Prades 1968, Poemes barcelonins 1970, Serenors 1972 i Rams de claror 1974

A Tortosa fundà el periòdic Libertad on usà el pseudònim de Vinicio , i dirigí altres publicacions locals Fou també un dels fundadors del Butlletí de l’Orfeó Tortosí 1914, i després, de La Zuda , que dirigí Impulsor de l’ús de la llengua catalana, escriví poesia, folklore, història, tradicions, etc La seva obra més important és Espurnes de la llar sis volums, 1909-23

9 pedra de toc Dit d’allò que serveix per a conèixer o confirmar el valor d’algú o d’alguna cosa, certa qualitat o sentiment, etc La mort de l’oncle fou la pedra de toc per a conèixer els seus veritables sentiments 10 pedra filosofal pedra filosofal 11 pedra foguera Varietat de sílex que en ésser ferida amb un tros d’acer o d’una altra pedra produeix espurnes

De formació autodidàctica i nacionalista moderat, utilitzà el pseudònim de Vinicio Realitzà nombrosos treballs de divulgació històrica sobre Tortosa, útils per a l’antropologia, apareguts en la premsa local, en especial a La Zuda 1913-32, i recollits en forma de llibres La seva obra principal és Espurnes de la llar , publicada en sis volums des del 1909 al 1934 La producció de l’autor ha estat parcialment editada els darrers anys a cura de Ramon Miravall

Publicà llibres de versos —que entronquen la tradició dels jocs florals amb la influència del noucentisme—, entre els quals destaquen Jovença 1948, Camins Poemes 1930-1940 1949, Cançó de les cançons 1949, Espurnes del pensament 1950, L’ànima del paisatge 1953, integrat per trenta-cinc sonets, Records i presències 1967, Poemes de Prades 1968, Poemes barcelonins 1970, La jove malalta 1971, Serenors 1972 i Rams de claror 1974, un càntic espiritual amb evocacions maragallianes És autor de la biografia Llorenç Brunet L’home i l’artista 1973

Estudià dret a la Universitat de Barcelona i a la de València Fou regidor i alcalde 1902 de Manresa i hi fundà el Centre d’Unió Republicana 1905 Collaborà en diverses publicacions comarcals i escriví poesia Espurnes Poesies amoroses , 1888, novella La creu del Tort i drames en vers L’incendi de Manresa ,1890 Un màrtir de Puigcerdà , 1895 i en prosa La redimida , estrenada el 1897 Vida nova , 1915 Publicà també La Exposición Manresana de 1901 1902 i Endemias de ciudad Datos sobre la viruela, tifus y tuberculosis en Manresa 1915