Resultats de la cerca

Sembla que el nom deriva dels teixidors de l’Esquirol que reemplaçaren, durant la vaga del 1855, els obrers de Manlleu

La cua té una llargada igual a la del cap i el cos junts, i és coberta de pèls llarguíssims el pelatge del cos és curt, aspre i de color variable, però sempre fosc a les parts superiors i blanquinós a les inferiors Habita en els boscs ombrívols i és essencialment diürn Menja llavors de tota mena, fruites, nous, pinyons, fages i brots tendres i sucosos, bé que també ingereix ous, insectes i ocellets A l’estiu arreplega menjar per a l’hivern i el guarda en els forats dels arbres i sota terra Fa nius, on passa la nit i on neixen i romanen les cries És perseguit per animals molt diversos, i també…

És un rosegador mitjà, amb la cua coberta de pèl i més llarga que la meitat de la longitud del cap i el cos junts La coloració és variable En general, a l’estiu el pelatge és vermellós a la part dorsal del cos i la cua, i blanquinós a la part ventral A l’hivern, l’esquena és més grisosa Biologia Els esquirols poden viure només on hi ha llavors, independentment del tipus de bosc Més que la composició específica del bosc, és important l’edat dels arbres, ja que determina la presència de les llavors productivitat indispensables per a l’alimentació La base principal de…

Situació i presentació Comprèn tot el sector occidental de l’altiplà del Cabrerès, al sector NE de la comarca, a tocar de terres garrotxines, des de la serra de Cabrera i d’Aiats fins al sector de Sescorts amb la Plana de Vic Limita al NW amb Sant Pere de Torelló, al NE amb la Vall d’en Bas, a l’E amb Rupit i Pruit, al S amb Tavertet i les Masies de Roda i a l’W amb Manlleu i Torelló L’altitud oscilla entre els 1296 m de la serra de Cabrera i els 474 m partint de la vora del Ter Drenen el terme un nombre important de rieres, entre les quals es destaca la riera de Sant Martí, a la qual va a…

Estrictament nocturns i arborícoles, poden llançar-se d’un arbre a un altre, planejant amb l’ajuda del patagi Habiten a Àsia, Amèrica i l’Europa oriental, i entre els més importants es destaca el gènere Petaurus En el passat els esciúrids foren un grup molt comú als boscs subtropicals del Miocè i del Pliocè europeu Tot i que ja eren presents en el Miocè inferior d’Europa, foren especialment abundants en el Miocè mitjà, gràcies a la major expansió dels boscs subtropicals Els esquirols voladors foren freqüents entre les faunes de micromamífers del Miocè mitjà dels jaciments del castell de…

És molt emprada en els motors d’inducció

Soci de la secció excursionista de l’Ateneu Enciclopèdic Popular, del Centre Excursionista de Catalunya i dels Amics del Sol, fou membre d’honor del Grup Especial d’Escalada GEDE Durant els anys trenta i quaranta del segle XX feu escalades de dificultat a Montserrat i als Pirineus, i destaquen les dues primeres vies al Cavall Bernat la normal amb Josep Boix i Josep Costa 1935 i la de la paret nord-oest amb Joan Mas i Pere Bosquets 1945 Juntament amb la seva esposa, Teresa Farràs, realitzà travesses amb esquís als Alps i també expedicions i viatges d’aventura al Caixmir 1967, al Nepal vall de…