És un rosegador mitjà, amb la cua coberta de pèl i més llarga que la meitat de la longitud del cap i el cos junts. La coloració és variable. En general, a l’estiu el pelatge és vermellós a la part dorsal del cos i la cua, i blanquinós a la part ventral. A l’hivern, l’esquena és més grisosa.
Biologia
Els esquirols poden viure només on hi ha llavors, independentment del tipus de bosc. Més que la composició específica del bosc, és important l’edat dels arbres, ja que determina la presència de les llavors (productivitat) indispensables per a l’alimentació.
La base principal de la seva dieta, doncs, la constitueixen les llavors de pi, faig, roure i avellaner. A més, també s’alimenten d’altres elements vegetals com nous, castanyes, diferents tipus de baies, bolets, escorces, borrons i rebrots. Encara que siguin bàsicament vegetarians, també s’ha pogut constatar que, en ocasions, inclouen en el seu règim proteïnes animals. Poden menjar insectes, cargols i, fins i tot, ocells joves. Les quantitats d’aliment que consumeixen diàriament varia segons les estacions. Estudis fets a Rússia indiquen que, a l’estiu, consumeixen 55 g, a la tardor 70, a l’hivern 35 i a la primavera 80 g d’aliment diaris.
El seu cicle d’activitat és fonamentalment diürn, encara que hi ha petites variacions segons les estacions. A la primavera i a l’estiu, l’activitat es produeix, principalment, a les hores matinals, des de l’alba fins al migdia. Descansen fins a la tarda i presenten una altra fase de tarda i crepuscular, més curta. A la tardor, s’escurça la pausa del migdia i, a l’hivern, desapareix totalment, també perquè la durada del dia és inferior. No hivernen. Presenten activitat tant a l’estiu com en els dies més freds de l’hivern. Només es queden sense sortir del niu si hi ha un vent molt fort o les branques són cobertes de neu.
Sobre les característiques del seu cicle reproductor a la península Ibèrica, no hi ha cap tipus d’informació concreta. A l’Europa central l’aparellament té lloc a finals de desembre i principis de gener. Després de 38 dies de gestació, apareixen les primeres cries, a començament de febrer. El cicle d’activitat dura des de desembre-gener fins a l’agost. Hi ha femelles que poden tenir dues gestacions dins del mateix període reproductor, la segona uns tres mesos després de la primera. El nombre de cries per gestació oscil·la entre tres i cinc i depèn de l’estat nutritiu de la femella. En condicions d’escassa alimentació es dóna una reabsorció dels fetus. L’estimació de la longevitat de l’esquirol a la natura varia segons els autors: per uns pot viure fins els deu o dotze anys; per altres, només l’1 % de la població ultrapassa els cinc anys de vida.
Corologia
Àrea de distribució de l’esquirol (Sciurus vulgaris, en verd) i de la marmota (Marmota marmota, en ratllat blau), als Països Catalans.
Maber, original de l’autor.
L’esquirol es distribueix per les zones forestals de la regió paleàrtica des de l’Atlàntic fins al Pacífic. A les zones muntanyoses, habita, pel que fa a l’altitud, fins al límit dels boscos. Quan escasseja el bosc, a les zones mediterrànies, pot presentar una distribució trencada en funció de les masses boscoses. La seva àrea de distribució limita al S amb la Mediterrània, S dels Urals, Altai, Mongòlia central, Manxúria i Corea. A la península Ibèrica, es distribueix arreu on la massa forestal li és propícia. Als Països Catalans es troba a les zones forestades, fet que determina, a les zones continentals i mediterrànies, que presenti una distribució fraccionada.
Registre fòssil
Les restes més antigues dels esquirols arborícoles corresponen a l’Oligocè mitjà (fa uns 30 milions d’anys). Pel que fa a Sciurus vulgaris, les primeres restes que poden ser atribuïdes a aquesta espècie no apareixen fins a l’Holocè, fa aproximadament 8500-9000 anys.