Resultats de la cerca
Es mostren 647 resultats
decret de Sindicació Obligatòria dels Conreadors de la Terra
Història
Decret de 27 d’agost de 1936 que establia el principi, proposat pel Consell d’Economia, de la sindicació obligatòria de tots els conreadors de la terra a fi d’articular en un sistema ordenat els diversos aspectes de l’activitat agrícola.
La llei establia l’organització conjunta dels sindicats agrícoles existents d’acord amb els criteris de la llei de 1934 i l’entrada en la nova organització de tots els conreadors no sindicats Es preveia la creació de les institucions complementàries de crèdit, assegurances, compres en comú, comercialització a fi que el treball agrícola obtingués un nivell superior de productivitat El Servei de la Cooperació facilitava estatuts tipus La conselleria d’agricultura i economia designà una comissió que elaborà el reglament d’aplicació del decret, que fou aprovat per decret de 19 d’…
sospita
Dret
Recel produït per una persona que, per determinades circumstàncies, hom creu culpable d’un delicte.
Antigament hom admetia la sospita en els processos criminals i àdhuc establia prelacions de sospita
Gustav von Alvensleben
Història
General prussià.
Assessor de Guillem I, signà a Sant Petersburg, el 6 de febrer de 1863, la convenció que porta el seu nom i per la qual s’establia una cooperació russoprussiana per tal de reprimir la insurrecció polonesa
Museu Josep Puig
Museu
Museu numismàtic creat a Perpinyà per Josep Puig (1859-1929), home de negocis rossellonès, que llegà la seva extraordinària col·lecció de moneda, i també l’edifici per a estatjar-lo.
És una de les millors colleccions numismàtiques de Catalunya i són especialment remarcables les sèries romanes, la de moneda catalana i la francesa El llegat de JPuig establia, també, la creació d’un centre per a fomentar la cultura catalana
Georg Dertinger
Història
Periodisme
Política
Polític i periodista alemany.
D’ideologia democratacristiana 1945, evolucionà més tard cap al socialisme Com a ministre d’afers estrangers de la República Democràtica Alemanya signà el tractat de Frankfurt 1951, que establia les fronteres entre aquest estat i Polònia El 1953 fou destituït, acusat de collaborar amb les potències occidentals
intercessió
Dret civil
Assumpció d’una responsabilitat patrimonial pròpia en interès exclusivament aliè.
Fins el 1984, el dret civil de Catalunya declarava nulla de ple dret tota intercessió de dona casada a favor del marit, i establia que la dona en general no restava obligada en virtut d’intercessió per altri, bé que aquest darrer benefici era renunciable en tot moment
gogynfeirdd
Història
Nom amb què hom coneix els bards de la cort dels prínceps de Gal·les, que tingueren el seu apogeu entre els ss XII i XIV.
Formaven un estament clarament definit en la societat gallesa, i entre ells s’establia una jerarquia de diversos graus d’acord amb el domini de recursos tècnics i formals, que requeria un llarg aprenentatge Llur poesia, que sovint tenia un acompanyament musical, consistia en cants patriòtics, religiosos o amorosos
mawlà
Islamisme
A l’islam, mot aplicat indistintament a l’amo i al seu esclau, quan aquest havia assolit la condició jurídica de llibert.
Amb la manumissió per disposició testamentària o mitjançant un pagament determinat s’establia una relació de clientela, equiparable a la de consanguinitat natural Durant la dictadura militar d’Almansor els mawlà constituïren una aristocràcia burocràtica amirita que encapçalà, després, diverses taifes Mubārak i Muẓaffar a València, Labib a Tortosa, Ḫayrān, etc
Navigation Act
Història
Llei proteccionista sobre el comerç marítim, votada pel parlament anglès (9 d’octubre de 1651) amb l’objectiu de posar fi a la supremacia marítima holandesa.
Establia que les importacions de mercaderies europees s’havien de fer en vaixells britànics o del país d’origen, i prohibia el comerç amb les colònies britàniques a tots els vaixells estrangers Aquesta llei, que fou abolida el 1849, contribuí a l’hegemonia marítima britànica i provocà guerres amb Holanda
Capítols d’Atenes
Història
Conjunt de proposicions presentades pels síndics i els consellers catalans reunits a Atenes el 20 de maig de 1380, que foren aprovades per Pere III de Catalunya-Aragó a Lleida l’1 de setembre del mateix any, en les quals el rei acceptava la sobirania dels ducats d’Atenes i Neopàtria i en proclamava la incorporació perpetual a la corona.
Redactats en llengua catalana, fou el text jurídic fonamental pel qual es regiren els catalans de Grècia Hom hi establia que el dret públic i privat fos el dels Usatges i dels Costums de Barcelona , i regulava la prohibició de matrimonis entre catalans i gregues i la prohibició de donar béns a l’església
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina