Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
estearat
Química
Qualsevol sal o èster de l’àcid esteàric.
La substitució de l’hidrogen terminal de l’àcid estèaric per metalls C 1 7 H 3 5 COOM produeix les sals o sabons, i quan és substituït per grups alquil o aril dóna èsters C 1 7 H 3 5 COOR Les sals alcalines de l’àcid esteàric són solubles en aigua i són emprades com a detergents, agents humectants, emulsionants i catalitzadors de saponificació, interesterificació i polimerització
estearat d’alumini
Química
És obtingut fent reaccionar l’àcid esteàric amb l’hidròxid en suspensió en aigua calenta. Insoluble en aigua, es fon a 117-120°C.
És soluble en solvents orgànics És emprat per a espessir lubrificants en la indústria de pintures i per a impermeabilitzar teixits L' oleat i el palmitat d’alumini tenen aplicacions semblants
alcohol solidificat
Química
Combustible constituït per un gel d’estearat sòdic dispersat en alcohol de cremar.
L’alcohol és retingut pel coàgul d’estearat i es presenta, doncs, en forma de gelea
sabó metàl·lic
Farmàcia
Química
Denominació genèrica del detergent constituït per una sal d’un metall alcalinoterri o de metalls pesants, d’un àcid carboxílic de cadena llarga (superior als set àtoms de carboni), saturat o no, o que també pot ésser de tipus naftènic.
Hom els obté, bé per escalfament directe de l’àcid corresponent amb l’òxid o hidròxid metàllic, bé per metàtesi a partir de la sal sòdica de l’àcid carboxílic i una sal, com pot ésser el clorur, del metall corresponent, treballant també a temperatura elevada Són exemples de sabons metàllics l’estearat i el palmitat d’alumini, el naftenat de cobalt i el naftenat de manganès Els sabons metàllics troben aplicació com a agents assecants de pintures i vernissos, en la protecció de plàstics halogenats, com a fungicides i com a greixos lubrificants
sabó
Esquema de la fabricació de sabó d’olor per un procés de saponificació continu
© Fototeca.cat
Farmàcia
Química
Denominació genèrica dels detergents constituïts per una sal metàl·lica alcalina, amònica o alquilamònica d’un àcid gras (tensioactiu).
Fabricació dels sabons Històricament, els sabons foren els primers detergents emprats i la seva producció és coneguda des de fa més de dos mil anys Originàriament, els sabons foren emprats des del punt de vista mèdic i no adquiriren importància com a agents netejadors fins als primers segles de la nostra era Probablement, els primers fabricants de sabó empraren greixos animals afegits a una dispersió aquosa de fusta o de cendres de plantes, la qual contenia carbonat potàssic En bullir la mescla i evaporar-ne l’aigua diverses vegades, es produïa una descomposició natural del greix, l’àcid gras…