Resultats de la cerca
Es mostren 44 resultats
estipulat | estipulada
zakāt
Islamisme
Almoina legal estipulada per l’islam.
Consisteix en un impost que grava els productes agrícoles, ramaders i del comerç, sense tenir en compte els béns immobles Modernament aquesta única legislació tributària canònica ha estat substituïda per altres de tipus occidental, bé que els fidels continuen practicant-la amb finalitats de beneficència i de culte
Muḥammad II de Granada
Història
Segon rei de Granada.
Malgrat l’aliança estipulada pel seu pare, Muḥammad I, amb els castellans, aquests instigaren a la revolta els Banū Ašqiliula, els quals ell, amb l’ajuda benimerina, derrotà Hàbil polític, s’alià repetidament, tant amb les corones castellana i catalanoaragonesa com amb el regne nord-africà
Joan de Lloria
Història
Senyor d’Estir.
Fill del vicari general d’Atenes i Neopàtria Roger de Lloria Per la pau estipulada amb els invasors francesos, fou promès a Maria, filla de Guiu d’Enghien, però el matrimoni no s’efectuà Ajudà Lluís Frederic d’Aragó per tal de procurar l’obediència dels ducats a Pere III de Catalunya-Aragó Detinguts per Lluís d’Enghien, comte de Conversano, a l’Argòlida, en una nova campanya francesa 1378, era encara presoner el 1381
sobrepaga
Quantitat pecuniària que hom afegeix a la paga deguda o estipulada.
quitar
Recobrar (una cosa empenyorada) pagant la quantitat estipulada per a redimir-la.
Ermengol X d’Urgell
Història
Comte d’Urgell (1267-1314) i vescomte d’Àger.
Fill del comte Àlvar d’Urgell i de Cecília de Foix , tenia només uns set anys quan heretà el comtat, a la mort prematura del pare Participà en les lluites nobiliàries que commogueren els darrers anys del regnat de Jaume I de Catalunya-Aragó i els primers del seu successor Pere II Fet presoner per aquest, amb els altres barons rebels, a Balaguer el 1280 i alliberat un any després, es convertí en un dels seus més fidels aliats l’acompanyà en l’expedició a Sicília 1282 i lluità al seu costat durant la invasió francesa del 1285 Més tard prestà el seu ajut a Alfons II en la conquesta de Menorca…
guerres angloholandeses
Història
Guerres que tingueren lloc entre Anglaterra i Holanda a la segona meitat del s XVII, provocades declaradament per motivacions econòmiques: la rivalitat comercial dels dos països bel·ligerants.
Tingueren un caràcter predominantment naval i colonial La primera guerra 1652-54 fou provocada per la promulgació de la Navigation Act 1651 per part d’Anglaterra i representà una derrota per a Holanda, que hagué de signar un tractat a Westminster Però els holandesos, sota el govern del pensionari Johan de Witt, reconstruïren llur flota i el comerç holandès tornà a la seva antiga esplendor La segona guerra 1665-67 tingué per origen l’ocupació 1664 de certes colònies de la Companyia Holandesa de les Índies Occidentals per la Companyia Anglesa Després d’importants accions navals, com la batalla…
Fòrum per a l’Estabilitat Financera
Organisme internacional que vetlla per l’estabilitat dels mercats financers.
Fou creat el 1999 a iniciativa del Grup dels Set per tal d’impulsar, amb aquest objectiu, l’intercanvi d’informació i la coordinació, tant entre els governs diversos com entre aquests i les institucions financeres internacionals En l’etapa inicial incorporava els estats del G7 Alemanya, el Canadà, els EUA, França, la Gran Bretanya, Itàlia i el Japó, més Austràlia, els Països Baixos, Singapur i Suïssa, a més de Hong Kong representats pels titulars de les respectives autoritats financeres o dels ministeris d’economia 26 en total les institucions financeres internacionals Banc Mundial , Fons…
dret de superfície
Dret civil
Dret real sobre cosa aliena que correspon a una persona que planta o edifica sobre el sòl d’una altra, i pot servir-se d’allò que ha plantat o edificat mitjançant el pagament d’un cànon periòdic.
Té l’origen en el dret romà, com a mode d’impulsar les plantacions i edificacions després d’haver caigut gairebé en desús, ressorgí amb força, a causa de l’escassetat d’habitatges i la necessitat de fomentar la construcció Aquesta necessitat donà lloc a la llei del sòl, de 12 de maig de 1956, que regula, en especial, el dret d’edificar en sòl aliè, concedit per l’estat i els organismes públics dins l’àmbit de llur competència, com també pels particulars La inscripció d’aquest dret n'ha de contenir la durada, el cànon que ha de satisfer el superficiari i garanties reals per tal d’assegurar el…