Resultats de la cerca
Es mostren 54 resultats
coco
Indústria tèxtil
Fibra tèxtil procedent del recobriment filamentós de la closca del fruit del cocoter.
És molt forta i flexible, i serveix per a fer cordes, raspalls, estores, etc
ràfia
Indústria tèxtil
Fibra extreta de l’epidermis de les fulles de la ràfia.
És blana, sedosa i resistent, i pot ésser teixida Hom l’usa sobretot en la fabricació de cordills, d’estores i d’objectes de cistelleria
Rach Gia
Ciutat
Capital de la província de Kien Giang, al sud del Vietnam, al golf de Tailàndia.
Centre industrial i exportador arrosser Té manufactura d’estores de palla El canal de Rach Gia enllaça el port amb el Song Hau Giang, important braç del Mekong
Golf Centre Solius
Golf
Club de pitch-and-putt de Santa Cristina d’Aro.
També conegut com Pitch & Putt Solius, fou el primer camp de pitch-and-putt de Catalunya i d’Espanya, inaugurat la temporada 1989-90 Tenia 18 forats, una zona de pràctiques amb 25 estores i un búnquer per a practicar sortides, a més d’un green de pràctiques El 1999 organitzà el Campionat de Catalunya absolut i el 2004 fou campió de Catalunya per equips en la segona divisió Desaparegué al setembre del 2005
estorer | estorera
Persona que fa estores o que en ven.
tineids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels lepidòpters, de dimensions molt petites (microlepidòpters), nocturns, i sovint amb una brillantor daurada o blanquinosa.
Les erugues mengen fongs, fusta i granes però també, sorprenentment, materials d’origen animal pell, banyes, plomes, etc algunes són comensals de formiguers i de nius d’ocells i de mamífers Hi ha força espècies que són domèstiques —les anomenades arnes i tinyes —, entre les quals destaquen les arnes de la roba Tineola bisselliella i Tinea pellionella i l’arna de les estores Trichophaga tapetzella Algunes espècies, com el cuc del blat o falsa tinya Nemapogon granella , poden ésser plaga agrícola De les 2500 espècies existents, unes 150 habiten a Europa
boga

boga
© MC
Botànica
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les tifàcies, de rizoma horitzontal, tija sense nusos, fulles molt llargues, coriàcies, erectes, totes radicals, i espigues grosses i terminals, cilíndriques; l’espiga superior, masculina, és caduca, i la femenina és formada per ovaris estèrils i ovaris fèrtils, amb aquenis diminuts.
Viuen en estanys, bassals permanents i vores de corrents lents d’aigua i també en els arrossars, com a mala herba Hom en distingeix dues espècies, la boga de fulla ampla T latifolia , amb l’espiga masculina en contacte amb la femenina, que és de color castany fosc i de fulles amples 1,5-2,5 cm, i la boga de fulla estreta T angustifolia , amb l’espiga masculina separada per un espai de 2-4 cm de la femenina, que és d’un bru més clar i de fulles més estretes 1-8 mm Cadires amb seient de boga © CIC - Moià Ambdues plantes són conreades també com a ornamentals, en estanys de poca profunditat Hom…
estorar
Cobrir amb una estora o estores, especialment el paviment (d’una habitació).
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina