Resultats de la cerca
Es mostren 40 resultats
estufa

estufa de querosè
Calefacció
Aparell que genera calor per la combustió de qualsevol matèria combustible i que hom empra per a escalfar una habitació, un local, etc.
La forma, el material de construcció i el funcionament depenen del tipus de combustible emprat
estufa

estufa
estufa
Calefacció
Cambra o caixa metàl·lica, tancada i aïllada de l’exterior, a l’interior de la qual hom pot aconseguir i mantenir la temperatura desitjada.
Hom l’empra en els laboratoris i en les installacions industrials per a desinfecció, esterilització, assecatge, producció de cultius microbians, etc
salamandra

salamandra
Calefacció
Estufa de ferro en la qual hom crema antracita o llenya, i més modernament gas, proveïda d’una finestra amb mica que permet de veure el foc interior i de gaudir d’una part de la calor irradiada per la incandescència del combustible encès.
Fou inventada el 1743 per Benjamin Franklin, que l’anomenà estufa de Pennsilvània És considerada el primer sistema modern de calefacció no integrada en la construcció, i permet una millor regulació de la combustió i un millor control dels fums que la llar tradicional, de manera que també suposa un estalvi de combustible El 1883 l’enginyer francès M Edmond Philibert Chaboche creà una versió d’aquesta estufa, que registrà amb el nom salamandre , nom que es generalitzà, evocant la salamandra mítica, animal fabulós que podia viure en el foc sense cremar-se Les estufes de Chaboche tingueren un…
sauna

Sauna
© Turisme de Luxemburg
Bany de vapor a molta temperatura (60°-80°C), propi dels pobles escandinaus, que hom practica comunitàriament dins una cambra (o cabanya) de fusta de bedoll (apta per a l’absorció i la transsudació del vapor), en un ambient caldejat per una estufa.
El banyista, assegut en un banc elevat, s’exposa a l’aire calent, pren després una dutxa freda i, immediatament, un bany de vapor obtingut en vessar aigua sobre pedres o materials refractaris escalfats a l’estufa tot seguit hom sol practicar un massatge amb branques de bedoll per afavorir la sudació un bany calent i una dutxa freda o la immersió en neu o aigua clouen el cicle de la sauna Bany típic de Finlàndia, actualment és molt difós arreu i hom l’utilitza no sols per la seva acció benèfica sobre la pell en països freds és molt útil pels seus efectes diaforètics i sedants, sinó sobretot…
Manuel Cusí i Ferret
Dona al costat de l’estufa (1896), de Manuel Cusí i Ferret
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Fou deixeble de l’escola de Llotja de Barcelona i, a París, de Léon Bonnat Retratista correcte Josep Coroleu , a l’Ateneu Barcelonès Joan Mañé i Flaquer , a la Galeria de Catalans Illustres Francesc Romaní i Puigdengoles, al Foment del Treball Nacional i pintor d’escenes de gènere i dels costums burgesos Museu d’Art Modern de Barcelona, continuà la tradició de Romà Ribera, Francesc Masriera, etc
hidroteràpia
Utilització de l’aigua amb finalitat terapèutica.
Entre les diverses formes d’aplicació cal esmentar les dutxes d’aigua o de vapor, els banys freds o calents o bruscament alternats, l’exposició de la calor de l’estufa seca o humida, etc L’administració interna de l’aigua també és considerada per alguns com un remei hidroteràpic
araldite
Química
Nom comercial amb què és coneguda internacionalment una resina epoxílica en forma d’aglutinant i resina per a fondre, utilitzada com a adhesiu per a metalls.
S'aplica sobre les dues superfícies, mecànicament i químicament purificades, en forma de pellícula prima Les dues peces es deixen assecar a l’aire fins que la pellícula d’araldite pren una consistència pastosa, s’uneixen les peces i després de premsar-les conjuntament es posen a l’estufa per obtenir un millor enduriment de l’adhesiu
sorra d’emmotllament
Tecnologia
Mescla de sorra, argila i altres ingredients amb la qual hom fa els motlles anomenats, precisament, de sorra
.
La proporció i el grau de divisió dels components depenen de la forma i de les dimensions de la peça que hom vol buidar i de la natura del metall Segons la composició de la sorra d’emmotllament, els motlles poden ésser emprats sense deixar-los assecar els de sorra verda o han d’ésser assecats prèviament els de sorra d’estufa
gravimetria
Química
Tècnica d’anàlisi química quantitativa basada en la determinació directa del pes del constituent problema contingut en un pes predeterminat de mostra, o en la del pes d’un derivat d’aquell constituent.
El procés d’una determinació gravimètrica inclou la pesada i la dissolució de la mostra, el tractament adequat de la solució obtinguda per tal de separar o d’emmascarar els elements que podrien interferir en la pesada final, i la precipitació de l’element desitjat o del derivat que hom pesa Gairebé sempre cal purificar el precipitat, mitjançant una digestió prolongada en contacte amb les aigües mares, o per nova precipitació El precipitat, un cop obtingut, és aïllat per filtració, rentat, sotmès a alguna classe de tractament tèrmic i pesat El tractament tèrmic pot ésser un simple escalfament…