Resultats de la cerca
Es mostren 54 resultats
relleu apalatxià
Esquema del relleu apalatxià; en groc, quarsites i en rosa, esquists
© fototeca.cat
Geomorfologia
Forma de relleu constituïda per una sèrie de crestes paral·leles més o menys de la mateixa alçària i separades per valls llargues i estretes.
És el resultat d’una erosió diferencial que rejoveneix el relleu d’un peneplà Les crestes resten formades per roques dures, puix que l’erosió suprimeix les menys resistents excavant valls en forma de solc
Connecticut
Riu
Riu de la regió apalatxiana dels EUA (631 km).
Neix als llacs Connecticut i flueix en direcció nord-sud, excavant la seva vall en terrenys cristallins recoberts de sediments triàsics desguassa a l’Atlàntic, a l’estret de Long Island Les seves aigües són utilitzades principalment per a l’obtenció d’energia elèctrica i per al regadiu És navegable fins a Hartford
Salween
Riu
Riu del SE d’Àsia (2.500 km).
Neix a les muntanyes Tanglha, al Tibet oriental, flueix en direcció S i travessa els altiplans de Kunming sheng de Yunnan, Xina i els estats de Xan, Kayah i Karen Birmània, excavant profundes valls i gorges, per desembocar, formant un delta, en el golf de Martaban, prop de Moulmein, a la mar d’Andaman
Carl William Blegen
Arqueologia
Arqueòleg nord-americà.
Professor d’arqueologia clàssica a la Universitat de Cincinnati Ohio, dirigí diverses expedicions a Grècia per explotar el jaciment de l’antiga Troia, els resultats de les quals publicà en sis volums Troy Excavacions Conducted by the University of Cincinnati 1932-38 i altres treballs sobre aquest tema Troy and the Trojans 1963 L’any 1939 descobrí l’emplaçament del possible palau del rei Nèstor a Pilos The Palace of Nestor at Pylos in Western Messinia 1966 Del 1913 al 1927 treballà a l’American School of Classical Studies d’Atenes excavant diversos jaciments del Peloponès i…
riu Brugent
Aspecte del riu Brugent quan travessa la població de Sant Feliu de Pallerols (Garrotxa)
© Fototeca.cat
Riu
Riu de la Serralada Transversal, afluent, per l’esquerra, del Ter, al qual desemboca al terme d’Amer (Selva), al peu de l’actual presa del Pasteral.
Neix al vessant meridional de la serra del Corb, dins el municipi de Sant Feliu de Pallerols Garrotxa, i drena la vall d’Hostoles , que segueix una gran falla el fons de la vall és emplenat per un corrent basàlticAquesta coberta de lava que davallà dels volcans de la regió olotina tancà la sortida de les aigües del pla d’en Bas l’antic llac originat es transformà en alta vall del Fluvià a causa de l’erosió que obrí un pas vers l’est, a costa del riu Brugent, que sofrí així una minva important Marcel Chevalier establí la hipòtesi que el Brugent era un riu format al vessant oriental de les…
Vicent Pascual i Pérez
Historiografia catalana
Arqueòleg.
Cursà estudis d’arquitectura a Madrid i de belles arts a l’escola de Sant Carles de València Juntament amb Camil Visedo s’inicià en la prospecció arqueològica, descobrint i excavant diversos jaciments a l’Alcoià i les comarques centrals i meridionals del País Valencià Des del 1958 fou conservador del Museu Arqueològic d’Alcoi, i continuà les excavacions per tot el País Valencià en collaboració amb el Laboratori d’Arqueologia de la Universitat de València Entre les seves publicacions destaquen El poblado ibérico del Puig 1952, El ídolo oculado de la cueva Bolumini de Alfafara 1957…
endobentònic | endobentònica
Ecologia
Dit de l’organisme bentònic que viu dins del substrat, excavant-hi galeries, enterrant-s’hi o bé perforant la roca o les concrecions orgàniques.
Les cloïsses són organismes endobentònics
cecidi
Cecídis de Cinípids: tiges d’esbarzer amb Diastrophus rubi; tija de roser amb Diplolepis rosae; borrons de roure amb Andricus kollari i A.quercustozae; fulles de roure amb Neuroterus quercusbaccarumen, amb les seves formes asexuada i sexuada; i pipes dCecídis de Cinípids: tiges d'esbarzer amb Diastrophus rubi; tija de roser amb Diplolepis rosae; borrons de roure amb Andricus kollari i A.quercustozae; fulles de roure amb Neuroterus quercusbaccarumen,amb les eves formes asexuada i sexuada; i pipes d’Andricus viscosus
© Fototeca.cat
Botànica
Zoologia
Hipertròfia de teixits vegetals induïda per agents físics o químics diversos, produïts generalment, però, per paràsits.
Els cecidis reben diversos noms segons que els paràsits siguin animals en general zoocecidis , plantes fitocecidis , fongs micocecidis , insectes entomececidis , àcars acarocecidis , nematodes nematocecidis , bacteris bacteriocecidis , etc Els cecidis són causats no solament per la presència del paràsit, sinó pels metabòlits o substàncies químiques que aquest segrega El fet que diversos paràsits produeixin cecidis diferents sobre una mateixa planta demostra l’especificitat dels estímuls morfogenètics de natura química elaborats per ells Aquestes substàncies, d’estructura similar a la…
Castell de la Quadra de la Cogullada (el Montmell)
Art romànic
Situació Vestigis d’aquesta fortalesa, actualment en curs d’excavació ECSA - J Bolòs Castell situat al cim d’un turó, sobre la vall de Canferrer, als contraforts de la serra del Montmell Mapa 34-17446 Situació 31TCF695757 Si venim de Sant Jaume dels Domenys i anem en direcció a Vila-rodona, en arribar a Canferrer hem d’agafar una pista que surt a mà esquerra Una mica després d’haver passat pel costat de dues figueres, cal agafar un camí carreter que va cap a l’esquerra i porta al dipòsit de l’aigua Un corriol mena fins al cim JBM Història No es disposa, ara com ara, de notícies històriques…
ceràmica de Paterna
Ceràmica fabricada a Paterna (Horta del Nord) des del segle XIV.
No consta que a l’alqueria de Paterna quan fou cedida per Jaume I el 1237 al noble aragonès Artal Ferrenc de Luna, es fabriqués cap mena de terrissa Els seus primers terrissers esmentats són els sarraïns Azmet Abencàlip i un anomenat Axalboní el 1317 i el 1320, tots dos canterers El 1364 dos rajolers de Paterna, Abdalà i Jucef Alquitaní, són esmentats amb dos més de noms cristians, en la llista dels qui cobren sumes que els eren degudes per rajoles pintades per a la pavimentació, a Avinyó, de la residència del cardenal francès Audouin Aubert, mort poc abans El 1383 Francesc Eiximenis, al…