Resultats de la cerca

energia de ressonància E 0 del nucli compost A + B σ E = c E — E 0 2 + γ 2 /4 - 1 , essent c una constant que depèn de les característiques de la collisió i γ l’amplada total del nivell excitat E 0 , la qual és relacionada amb la vida mitjana τ d’aquest nivell pel principi d'incertesa tg = ħ

Quan un nucli excitat lliure emet un fotó, aquest surt amb una energia E Ƴ = E - R , on E és la diferència entre l’energia del nucli en els estats final i inicial, i R R = E 2 /2 mc 2 , m = massa del nucli l’energia amb què retrocedeix el nucli per no violar la conservació del moment lineal per contra, quan un fotó és capturat pel nucli i aquest torna a l’estat excitat, la mateixa conservació del moment fa que l’energia del fotó sigui E Ƴ = E + R , de manera que el fotó emès inicialment pel nucli no serveix, en principi, per a tornar el nucli a l’estat excitat inicial Mössbauer…

Augmenta linealment amb la tercera potència del nombre atòmic del nucli i disminueix a mesura que l’energia de l’estat excitat augmenta

Representa un estat excitat en què hi ha un transport d’energia sense moviment de càrrega elèctrica Hom pot considerar-lo com el conjunt d’un electró i un forat lligats electrostàticament

Si aquesta propietat s’estén a totes les variables d’estat del sistema, hom diu que aquest és completament controlable o governable Un sistema no controlable presenta algun mode que no pot ésser excitat des de l’entrada

Els comptadors d’ionització mesuren els impulsos elèctrics produïts en algun circuit pel gas ionitzat que ha determinat el pas de les partícules, i els comptadors d’escintillació mesuren, mitjançant un fotomultiplicador, els fotons emesos per un escintillador excitat per les partícules en qüestió

Aquesta llei experimental, que demostrà que el nombre atòmic d’un àtom era igual al d’electrons que envolten el nucli, pot ésser deduïda formalment de la teoria de l' àtom de Bohr , d’on resulta que essent R la constant de Rydberg , c la velocitat de la llum, i x i y els valors dels nombres quàntics principals de les òrbites entre les quals “salta” un electró en ésser excitat espectre d’absorció o desexcitat espectre d’emissió

Té un ànode i una sèrie de càtodes formats per uns conductors filiformes que prenen la forma de les diferents xifres i també dels diversos signes especials Segons el càtode excitat, s’hi produeix una luminescència, i, per tant, hom obté una indicació lluminosa de la xifra o del signe corresponent Són coneguts com a tubs Nixie , i són emprats en aparells digitals, comptadors, etc, bé que cada cop són més reemplaçats per dispositius d’estat sòlid, com els díodes luminescents o LED

L’ efecte làser , en què es fonamenta el funcionament d’aquests dispositius, consisteix essencialment en el fenomen anomenat emissió estimulada , que també és la base del màser Pel fet que fou desenvolupat primerament el màser i que ambdós dispositius es basen en el mateix fenomen hom anomenà originàriament màser òptic el làser Recreació del funcionament d’un làser © Fototecacat L’emissió estimulada fou estudiada inicialment per Einstein el 1917, i les possibilitats de la seva aplicació a l’amplificació d’ones ultracurtes màser fou establerta per CH Townes el 1951 i confirmada…

A diferència de les reaccions tèrmiques que transcorren entre molècules en llurs estats electrònics fonamentals tot i que llurs energies de vibració, de rotació i de translació són en els marges alts d’una distribució de Maxwell-Boltzman, les reaccions fotoquímiques tenen lloc en molècules en llurs estats electrònics excitats, que són obtinguts per absorció d’un fotó En fotoquímica interessen els fotons de longitud d’ona λ entre 200 i 800 nm, per dues raons en primer lloc, perquè el contingut energètic d’aquests fotons equival a la diferència d’energies que hi ha entre l’últim orbital ocupat…