Resultats de la cerca
Es mostren 56 resultats
el Camp de la Creu
Un dels quatre districtes en què fou dividit l’antic terme municipal de les Corts de Sarrià (Barcelona) el 1858.
Al final del s XIX s’inicià el procés d’expandiment i urbanització vers Collblanc, fora ja del pla Cerdà
Ca n’Anglada
Barri
Barri perifèric de Terrassa (Vallès Occidental), a l’E de la ciutat; és fonamentalment zona d’habitatges, però hi ha alguna indústria.
Sorgit el 1945, és un dels més ben dotats dels posteriors al 1939, malgrat la forta insuficiència escolar, i es troba en expandiment
les Carolines
Barri
Barri d’Alacant (Alacantí), al nord de la ciutat, separat de la costa pel Benacantil.
Nucli de residència obrera, té un ràpid expandiment al sector més allunyat Carolines Altes fou erigida el 1947 la parròquia de Sant Josep de les Carolines, i posteriorment hi ha estat creat un centre oficial d’ensenyament mitjà
Ismā‘īl I de Pèrsia
Història
Xa de Pèrsia (1501-24), fundador de la dinastia safàvida.
Sota el seu govern el país esdevingué, per primera vegada des de l’expandiment de l’islam, un estat independent, fet al qual contribuí la declaració del xiisme imamita com a religió oficial, en oposició al sunnisme otomà
Marià Cabanes i Coma
Agronomia
Història del dret
Advocat i agrònom.
Exercí a Solsona Fou membre de la direcció d’agricultura de la Reial Conferència Fisicoexperimental de Barcelona Gran propietari rural, proposà experiments encaminats a millorar el rendiment del blat, l’aprofitament forestal dels prats i la ramaderia i l’expandiment dels fruiterars
Col·legi Sant Jordi
Pedagogia
Institució pedagògica fundada a Barcelona per Francesc Flos i Calcat el 1898.
Fou la primera escola dels temps moderns que donà l’ensenyament en català El seu expandiment motivà la creació de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana El 1904 fundà una Granja Escolar Educativa, per a les activitats d’esbargiment a ple aire Dificultats econòmiques l’obligaren a emparar-se en el CADCI 1919, on persistiren les classes fins a la Dictadura de Primo de Rivera
eixample
Urbanisme
Conjunt de cases i carrers nous amb què s’eixampla una població.
Aquest procés físic de creixement urbà és sovint subjecte a un projecte d’urbanització Respon a la concentració extraordinària de la població, la indústria i el trànsit a les ciutats durant la primera revolució industrial, que féu necessari llur expandiment fora dels antics recintes emmurallats Ildefons Cerdà i Sunyer fou el primer teoritzador del concepte Als Països Catalans, tenen especial importància l'Eixample de Barcelona 1859, el de Palma començament del s XX i els de València 1865, 1887, 1912
bennettitòpsids
Botànica
Classe de gimnospermes constituïda per un gran nombre de restes fòssils de plantes que existiren durant l’era secundària.
Eren plantes semblants als cicadòpsids, de port molt divers, des de petites herbes fins a arbres mitjans Presentaven tija eustèlica, fulles generalment grosses i pinnades, flors sovint hermafrodites, a diferència de les altres gimnospermes, amb fulles carpellars extremament reduïdes que tenien un únic primordi seminal a l’àpex, i estams sovint pinnats Aparegueren segurament al final del Permià, assoliren el màxim expandiment durant el Juràssic i s’extingiren al Cretaci superior Molts autors, atesa la presència de flors hermafrodites i d’altres característiques morfològiques,…
Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya
Excursionisme
Revista cultural publicada des del 1891 al 1938 a Barcelona, com a portaveu del Centre Excursionista de Catalunya.
Fou la continuació de publicacions semblants de L’Excursionista 1878-91, butlletí mensual de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques, i del Butlletí de l’Associació Catalana d’Excursions 1878-91 Suspès el 1939, reaparegué el 1946, en castellà, amb el títol de Montaña Des del 1970 és en català, Muntanya , i amb el subtítol de Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya Inicialment fou dirigit per Francesc Carreras i Candi Sobretot a les primeres èpoques, hi ha treballs importants, escrits sovint per especialistes, sobre història, arqueologia, art, geologia, geografia i…
depressió de les Aleutianes
Meteorologia
Àrea ciclonal, part de la faixa de baixes pressions subpolars de l’hemisferi nord, ocupada per una massa d’aire humit i relativament calent en comparació amb l’aire àrtic de latituds més altes.
No és pas un centre d’acció estacionari, sinó més aviat una sèrie de depressions migratòries interrompuda per alces de la pressió A l’hivern, quan és més marcada, acanala les pertorbacions des de les costes japoneses i siberianes cap al Canadà i la regió dels Grans Llacs provoca pluges intenses a la franja costanera pacífica de l’Amèrica del Nord, en modera la temperatura i, si aconsegueix de traspassar les Rocoses, envia el chinook damunt les planes de sotavent A l’estiu l’expandiment de l’anticicló de les Hawaii la fa imperceptible aleshores, a la Califòrnia mediterrània les…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina