Resultats de la cerca
Es mostren 88 resultats
text
Lingüística i sociolingüística
En glossemàtica, tota manifestació lingüística gramaticalment analitzable, com ara una conversa, un poema, etc, i fins la mateixa llengua en conjunt.
En altres escoles, hom anomena text tots els elements lingüístics explícits o presents en un moment donat, per oposició a context o conjunt d’elements virtuals i implícits que també actuen efectivament en un moment donat
sèxting
Dret penal
Enviament de continguts sexuals explícits, sobretot per mitjà de telèfons mòbils.
El terme prové de la fusió de sex i texting mot colloquial de l’anglès que significa elaboració i enviament d’un missatge, en principi de text però també d’imatge Els continguts del sèxting poden ser creats pels mateixos autors autofotos, autovídeos i, secundàriament, text o reenviats des de missatges de tercers usuaris Aquesta pràctica s’inicià a mitjan primera dècada del 2000, i ha tingut un gran creixement gràcies a les xarxes socials El seu ús, que en un principi se circumscrivia a relacions de parella, ha donat lloc a pràctiques de ciberassetjament escolar , sobretot entre adolescents
tipus ideal
Sociologia
Model teòric que pretén descriure una realitat social posant en relleu les seves característiques més fonamentals.
Max Weber insistí en la importància que tenen els tipus ideals per a fer explícits els procediments pels quals els científics socials formulen conceptes generals, abstractes, tals com “mercat purament competitiu” o “burocràcia” Els tipus ideals faciliten la comprensió d’una realitat social complexa, sense que necessàriament correspongui a la realitat descrita en tots els seus detalls
acord
Economia
Dret mercantil
Pacte establert entre dues empreses o organitzacions, per tal d’obtenir avantatges mutus, en la utilització conjunta de recursos, normalment complementaris, per desenvolupar nous productes, en l’establiment de corrents de flux de tecnologia, de recursos humans, tècnics, etc. i, en general, per a realitzar una actuació conjunta.
Els acords poden ser explícits o implícits i, en alguns casos acord collusori, poden ser perseguits per l’Administració com a actuacions no autoritzades Els acords són més o menys fàcils d’assolir segons el grau de concentració del sector, tot i que també hi influeixen altres circumstàncies, com l’estructura semblant de les empreses, l’homogeneïtat dels productes que fabriquen, i la dinàmica del sector
la Balanguera
Folklore
Dansa i ball
Música
Nom que havia estat donat a Mallorca a la Bolangera, personatge popular femení, conservat en la denominació d’un ball rodó infantil, cantat, de ritme molt mogut: el ball de la Balanguera.
Joan Alcover , en el seu poema La Balanguera, transformà el personatge de la cançó mallorquina en una mena de parca que fila el fil de la vida Amadeu Vives musicà aquest poema, que glossava els dos primers versos de la cançó, i que esdevingué, a partir de les interpretacions de l’Orfeó Català i d’Emili Vendrell, una cançó popular a tots els Països Catalans Identificat el personatge amb la pàtria, aquest cant ha estat adoptat com a himne patriòtic en moments que no ha estat possible de cantar-ne de més explícits El 1996 fou declarat himne oficial de Mallorca
Sarah Lucas
Art
Artista anglesa.
Artista cabdal en el panorama de Londres, ciutat on viu i treballa, forjà el seu renom amb obres d’impacte visual directe Incloent continguts sexuals explícits o prenent els òrgans sexuals femenins i masculins com a motius principals, o bé usant elements biogràfics, fa aŀlusions a temes com l’autodestrucció, la depressió o la mort A “The Flag Show” 2000 utilitzà la seva addicció a la nicotina com a leitmotiv per a la seva installació I a “Beyond the Pleasure Principle” 2000 utilitzà diversos models de cadires vestits amb roba interior femenina per a representar els cossos de les…
Castell de Montcerdà (Puigcerdà)
Art romànic
La primera menció documental d’aquest castell es consigna en l’acta testamentària del comte Guillem Ramon I de Cerdanya, datada el 7 d’octubre de 1094 Segons indica el testament, el comte llegà al seu fill Guillem Jordà, entre altres molts castells, el de Mons Cerdanus Un segle més tard, el 16 de març de 1178, el rei Alfons I de Catalunya-Aragó havia fet traslladar la vila d’Ix a l’indret anomenat Montcerdà Monte Cerdano , que fou l’origen de la vila de Puigcerdà Molt probablement, aquest trasllat al lloc de Montcerdà fou determinat perquè allí, juntament amb el castell, ja hi havia un…
trinat
Música
Tipus d'ornamentació basat en l’alternança ràpida entre la nota principal i l’auxiliar superior, a distància de to o semitò.
El trinat , antigament gruppo , té diverses variants que caracteritzen la seva interpretació Aquestes n’afecten el començament, la durada i la finalització Així, el trinat pot començar amb la nota principal o amb l’auxiliar superior, i també anar precedit d’un altre ornament la seva durada pot reduir-se al començament de la nota o bé abastar tot el seu valor en aquest darrer cas, existeix la possibilitat d’afegir una resolució al trinat, és a dir, la combinació amb un altre ornament que enllaci amb la nota posterior Tots aquests diferents tipus de trinat s’indiquen amb signes generalment poc…
fat
Religió
Força impersonal, sovint divinitzada, que, a l’antiguitat, expressava la ineluctabilitat del futur, sia còsmic o, més sovint, històric o personal.
En el món grec es destacaren ja des del començament les dues concepcions que aparegueren més tard a Roma d’una banda, el fat com a destí, consistent en una força suprema irracional i, per tant, imprevisible i canviant, i de l’altra, com a llei impersonal superior als déus i als homes εἱμαρμένη, μοῖρα, que és la darrera garantia de racionalitat del cosmos En l’estoïcisme esdevingué el primer principi de generació de tot i rebé atributs religiosos explícits i fins i tot unes personificacions divines τύχη a Grècia, fortuna a Roma En moltes altres religions i concepcions de la vida…
El marc històric (segles III-VII)
El territori que amb el pas dels temps ha constituït els Països Catalans va viure, des de la segona meitat del segle III, les transformacions, sovint molt profundes, de la societat romana imperial, que portarien, inevitablement, a la creació de noves formes de vida i nous plantejaments històrics, diferents dels que s’havien desenvolupat durant els segles de l’Imperi, anomenats de pau romana Uns territoris com els catalans, situats entre Hispània i la Gàllia romana, ben comunicats per mar amb la Península Itàlicai amb les províncies de l’Àfrica occidental, evidentment ocupaven el millor…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina