Resultats de la cerca
Es mostren 34 resultats
àcid fòlic
Farmàcia
Substància que forma part del complex vitamínic B.
És àmpliament difós en les fulles verdes de les plantes, al fetge i al llevat de cervesa Dins l’organisme, és transformat en àcid folínic, que n'és la forma biològicament activa En medicina, és emprat en el tractament de les anèmies megaloblàstiques
metotrexat
Farmàcia
Química
Fàrmac anticancerós.
En medicina és emprat el monohidrat que es presenta en forma de cristalls de color groc que es descomponen a 185-204°C Actua com a antimetabòlit, en combinar-se amb l’enzim tetrahidrofòlic-reductasa Inhibeix la síntesi de les bases púriques i pirimidíniques, indispensables per a la formació d’ADN i d’ARN Hom l’empra com a antineoplàstic
aminopterina
Farmàcia
Química
Aminoàcid aïllat en forma de dihidrat que actua com a antimetabòlic de l’àcid fòlic.
Químicament difereix de l’àcid fòlic només pel fet que el grup OH en posició 4 en el nucli pteridínic és reemplaçat per un grup NH 2 És utilitzat com a medicament anticancerós, especialment en el tractament de les leucèmies agudes dels nens
macrocitosi
Patologia humana
Presència en la sang de nombrosos eritròcits (macròcit), el volum dels quals és ben superior al normal.
Entre altres situacions, hom l’observa en pacients alcohòlics, en anèmies hemolítiques i posthemorràgiques i en anèmies per dèficit de vitamina B 12 i d’àcid fòlic
pteridina
Química
Compost heterocíclic d’estructura bicíclica, consistent en un anell de pirimidina unit a un de pirazina per un costat comú.
Alguns derivats de la pteridina àcid fòlic, factor vitamínic del Lactobacillus casei presenten activitat vitamínica És un sòlid cristallí, soluble en l’aigua i en l’alcohol, que es fon a 140°C És aromàtic i presenta caràcter bàsic
vitamina

Principals vitamines conegudes
© Fototeca.cat
Alimentació
Bioquímica
Farmàcia
Denominació genèrica de diverses substàncies orgàniques necessàries en petites quantitats per al manteniment de les funcions metabòliques dels organismes.
Els animals superiors no tenen capacitat per a sintetitzar vitamines, i les han d’obtenir de plantes, animals o microorganismes que formen part de llur dieta, o bé de microorganismes en simbiosi dins el tub digestiu La deficiència d’una vitamina en la dieta provoca en els animals superiors malaltia per carència , anomenades, en general, avitaminosi Certs microorganismes que no sintetitzen totes les vitamines que necessiten només creixen en els medis en què les troben a bastament, i en el cas que hom els vulgui cultivar laboratori clínic, de recerca, indústria alimentària, farmacèutica, etc,…
sulfametoxazole
Farmàcia
Química
Sulfamida, estructuralment relacionada amb el sulfisoxazole, que té un punt de fusió de 167°C.
Actua, com totes les sulfamides, impedint la transformació del PABA en àcid fòlic L’absorció per via oral és ràpida en una proporció de 85% i l’eliminació no és total fins després de 72 hores L’ús de les sulfamides és actualment limitat perquè hom disposa d’altres productes més eficaços La seva importància està en la combinació que forma amb el trimetoprim cotrimoxazole
actinídia

Actinídia amb fruits
Alimentació
Botànica
Planta enfiladissa, de la família actinidiàcies, originària de la Xina sud-oriental, de fruit comestible (kiwi).
Les fulles, d’un color verd fosc, són caduques les flors, blanques i de flaire suau El seu fruit és una baia grossa, de color verd, recoberta per una pell marró fina, rasposa i amb borrissol L’actinídia és una fruita molt rica en vitamina C 300 mg/100 g, deu vegades més que una llimona, àcid fòlic, proteïnes i sals de calci, ferro i fòsfor És poc calòrica i conté força fibra Comestible, el seu consum s’ha estès modernament per Europa