Resultats de la cerca

S’inicià en l’excursionisme amb els Minyons de Muntanya El 1943 s’associà al Centre Excursionista de Terrassa i, tres anys després, ingressà al Centre Excursionista de Catalunya CEC i a la Secció de Tarbes del Club Alpí Francès Obrí les primeres vies estatals al pic de Néouvielle i a la Pique Longue, l’any 1951 Realitzà diversos trekkings pel Nepal, el Tibet i el Caixmir, i ascensions a les Rocalloses, els Andes, l’Àfrica, el sud-est asiàtic i Islàndia Collaborà en les publicacions Arxiu , Cordada , Muntanya i Vèrtex Publicà Records d’un alpinista 2008 El 1975 representà el CEC al Congrés de…

Es formà a Llotja, a Barcelona Guanyà una pensió per a estudiar a Roma 1875, on aconseguí un gran prestigi, sobretot com a aquarellista, i entrà en l’òrbita del marxant Goupil Collaborà en la revista barcelonina Arte y Letras , que reunia els millors noms de la generació literària realista del país Després de residir un quant temps a Barcelona 1886-94, s’establí a París, i més tard, cridat per Porfirio Díaz, anà a Mèxic 1903 com a inspector general de belles arts, i hi féu una important tasca museística i pedagògica Tres anys després tornà definitivament a Roma Fou un dels artistes més…

Vida Compaginà els seus estudis de dret a la Universitat de Barcelona amb la formació musical, tant a la Schola Cantorum dirigida per A Pérez Moya com amb C Taltabull El 1953 fundà el Cor Alleluia, que dirigí fins el 1965, amb el qual donà a conèixer espirituals negres i obres del segle XX d’autors com P Hindemith, per a passar tot seguit a la interpretació de composicions renaixentistes Vinculat al grup Ars Musicae des del 1958, en fou el director fins l’any 1973 Amb aquest grup realitzà diversos enregistraments fonogràfics, a més de participar en diferents festivals, com ara el de Granada…

Format al CE Noia, jugà dues temporades al CP Tenerife 1997-99 i retornà al Noia 1999-2006, amb el qual guanyà una Copa Federació 2002 Fitxà pel CP Vilanova 2006-09, amb el qual conquerí una Copa CERS 2007, i la temporada 2009-10 tornà al Noia També guanyà una Golden Cup amb la selecció catalana 2009

Es formà al seminari de Vic i fou ordenat sacerdot a Roma el 1842 Amb Antoni Maria Claret fundà la Congregació de Missioners Fills de l’Immaculat Cor de Maria Fou superior de la Casa Missió de Vic 1861 i secretari general 1888-95 Publicà Catecismo de los mudos 1870 i una biografia d’Antoni Maria Claret 1882

Estudià filosofia i idiomes a Barcelona Empresari tèxtil i d’ideologia tradicionalista i conviccions catòliques, fou diputat provincial en representació del partit carlí 1871 per Manresa Formà part de diverses entitats econòmiques i filantròpiques catalanes, com la Societat d’Amics de la Instrucció, la qual presidí Des del 1871 collaborà, entre d’altres, a la Revista Popular , amb poesia en llengua castellana, i a La Civilización  de Madrid La seva preocupació pels problemes socials, d’un fons essencialment religiós, restà reflectida a “Apuntes sobre la cuestión industrial”, publicats en el…

Als Països Catalans fou una de les encarnacions més sòlides de l’art establert de l’època, i en són típics representants Joaquim Agrassot, Bernat Ferrandis, Ramon Tusquets, Tomàs Moragas, Josep Tapiró, Ramon Amado, Baldomer Galofre, Josep Llovera, Gabriel Puig i Roda i, en certa manera, Antoni Fabrés certes obres d’Antoni Gisbert, de Francesc Domingo, d’Antoni Muñoz i Degrain i d’Enric Serra també hi són assimilables Arrelà també amb força a la resta de la península Ibèrica, especialment en l’obra de José Jiménez Aranda i Eduardo Zamacois A França, on tingué un bon representant en Henri…

Es formà a Llotja Exposà per primera vegada l’any 1877 a Girona i, després vers el 1880, viatjà per Itàlia i es relacionà amb el també pintor Antoni Fabrés El 1882 fou estrenada a Barcelona una comèdia seva — Infanticidi —, fet que marca l’inici de la seva relació amb el món del teatre Com a cantant d’òpera entre el 1886 i el 1889 recorregué Itàlia formant part de diverses companyies d’aquell país De retorn a Barcelona estrenà dues noves obres i realitzà treballs d’illustració per a editorials i revistes Els primers anys d’aquest segle exercí com a crític d’art del diari La…

Format a Llotja, s’inicià en l’art dels vidriers amb Agustí Rigalt En una estada a Mèxic, treballà amb el vidrier nord-americà Wenwoor i estudià amb Antoni Fabrés En haver retornat 1902, ingressà a l’estudi del moblista Francesc Vidal Independitzat cap al 1920, treballà per a la millor clientela barcelonina Fou president del FAD —llevat d’algun lapse— del 1922 al 1949 Capdavanter en les manifestacions collectives a l’estranger exposició Arts Déco , a París, 1925 VI Triennale de Milà, 1936, participà també a la Internacional del Moble de Barcelona 1923, a la dels Artistes Reunits…

Es formà a Mèxic amb Carlos Chávez, i des del 1955 residí, fins poc abans de morir, a Barcelona, on fou deixeble de Cristòfor Taltabull Publicà lieder i peces per a piano Estrenà a Mèxic l’òpera Severino 1961 al Liceu el 1966 Dugué a terme una important tasca de relació i de promoció cultural hispanomexicana Organitzà exposicions d’art mexicà, i per iniciativa seva s’organitzaren a Sant Joan de les Abadesses els actes d’homenatge a Jaume Nunó, nascut en aquesta ciutat i autor de la música de l’himne mexicà Ingressà a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi el 1983, de la qual fou un membre…