Resultats de la cerca
Es mostren 63 resultats
pater familias
Dret romà
A la família romana, l’home que no té altre ascendent masculí i que té ple dret com a cap de casa.
Els seus poders sobre els fills pàtria potestat, els béns i els esclaus mancipatio eren gairebé illimitats
acceptilació
Dret romà
Forma d’extingir les obligacions consistent en un conveni que es realitzava per mitjà de preguntes i respostes segons fórmules sacramentals.
Abans de l’època imperial romana era una anotació en el llibre del pater familias que rebia diners d’un altre pater familias , i que, junt amb l’anotació en el llibre d’aquest darrer expensilació , acreditava la quantitat deguda Inexistent a les actuals legislacions, l’acceptilació subsistí, però, en el dret aragonès, fins el 1925
sui et necessarii
Dret romà
Locució que vol dir ‘seus i necessaris’, aplicada en el dret romà als hereus de dret propi.
Aquests incloïen els fills del pater familias , els fills legítims o adoptius, la muller, etc, als quals corresponia, tant per testament com per abintestat, l’herència, la qual no podien renunciar si no era per un benefici d’abstenció que la llei pretorial preveia en certs casos
Sebastià Vidal i Soler
Botànica
Botànic.
Enginyer forestal, exercí a les Filipines i n'estudià la flora Entre altres obres, publicà Memorias sobre el ramo de montes en las islas Filipinas 1874, Reseña de la flora del archipiélago filipino 1883, Sinopsis de familias y géneros de las plantas leñosas de Filipinas 1883 i Revisión de las plantas vasculares filipinas 1886
autoritarisme
Política
Sociologia
Actitud que pretén l’obediència indiscutida.
L’autoritarisme es troba en els individus autoritari i també en els sistemes socials En aquests és demanada l’obediència inqüestionada a un cap, capitost, dèspota, suprem sacerdot, pater familias , etc Políticament, l’autoritarisme és característic dels règims antidemocràtics, on el poder és concentrat en un sòl òrgan, no hi ha parlament, manca la llibertat dels subsistemes i l’oposició política és suprimida
Rafael Oleo i Quadrado
Botànica
Literatura
Botànic i escriptor.
Estudià botànica i farmàcia a Barcelona i s’hi llicencià el 1829 i 1834 respectivament Publicà obres com Examen de los sistemas botánicos 1829, Catálogo por familias de las plantas recogidas en la isla de Menorca 1859 i una Historia general de la isla de Menorca 1874-76, en dos volums També publicà l’obra teatral El casamiento por venganza o Enrique y Blanca 1838
Josep Muñoz i Maldonado
Història
Literatura
Política
Polític i escriptor.
Comte de Fabraquer Fou fiscal del tribunal suprem de guerra i marina, diputat a corts i senador Dirigí El Museo de las Familias Escriví nombrosos llibres d’història, com Historia política y militar de la Guerra de la Independencia de España contra Napoleón 1833, Les catacumbas o los mártires Historia de los tres primeros siglos del cristianismo 1849, Historia del emperador Carlos I 1550 a 1558 1862, Pintores de antaño 1898 i La expulsión de los jesuitas 1903, i també diversos drames històrics Antonio Pérez y Felipe II , 1837, entre altres
vestal
Religions de Grècia i Roma
En la religió romana antiga, cadascuna de les sacerdotesses verges que eren consagrades a Vesta i que tenien cura del foc sagrat.
Formaren un collegi, estretament vinculat amb el pontifex maximus , i tenien com a característica essencial l’obligació de servar en vida la virginitat, tret difícilment explicable, atès que el seu caràcter de conservadores de la llar de foc pública les emparentava amb la mater familias , conservadora de la llar domèstica En nombre de sis o set, després del s IV dC, posseïen el càrrec sacerdotal mentre vivien i depenien del pontífex màxim, que, en realitat, tenia potestat d’escollir-les Greument castigades si perdien la virginitat eren sepultades vives, l’any 114 tingué lloc a…
Josep Llausàs i Mata
Literatura catalana
Poeta i narrador en llengua castellana.
Llicenciat en dret, fou catedràtic de francès a la universitat 1847-52 i després a l’Institut de Barcelona i professor de castellà i italià S’adherí de primer al romanticisme radical, que exemplificà en textos crítics, poemes i narracions com La prostituta , 1837, només en part recollits en un Cuaderno de poesías y escritos en prosa 1850, 1859, en el qual justificà el seu pas a posicions conservadores Collaborà a “El Museo de Familias” amb un estudi sobre la literatura italiana coetània 1841 Traduí Ángelo d’Alexandre Dumas, Mis prisiones de Silvio Pellico i El cinco de mayo de…
Torner
Família de gravadors, llibreters, i impressors.
Josep Torner I , que ingressà al gremi el 1797, fou mestre de molts collegues del seu temps El seu fill, Josep Torner II Barcelona — a 1857, publicà obres com la Crónica universal del Principado de Cataluña , de Jeroni Pujades 1829-32, el Diccionari català-castellà-llatí-francès-italià 1839, i les poesies del Rector de Vallfogona 1840 Possiblement fou germà seu Joan Torner , que ingressà al gremi de llibreters l’any 1818 Fill de Josep II fou Miquel Torner i Germà Circa 1802 — 1863, que estudià a Llotja i illustrà llibres i revistes, com El Museo de las Familias , de Barcelona, i…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina