Resultats de la cerca

Es produeix en casos d’oclusions baixes o de fístules gastrocòliques

L’ examen de matèries fecals consisteix en la recollida d’una mostra de les deposicions evacuades, en general al llarg d’alguns dies, que posteriorment és observada directament, sotmesa a diverses reaccions químiques i analitzada microscòpicament En l’actualitat, l’examen de matèries fecals se sollicita bàsicament per detectar una esteatorrea o presència d’elevades quantitats de greix, sang, paràsits i quantitats importants de cèllules immunitàries, o, també, per a realitzar amb aquesta mostra un coprocultiu Per detectar una esteatorrea hom sollicita una mostra de…

És anomenat esteatorrea un excés de matèria grassa en les matèries fecals, que es produeix quan per alguna raó hi ha una dificultat per a digerir o assimilar les substàncies nutritives grasses al tub digestiu i, per tant, són evacuades en quantitats elevades en les matèries fecals Les causes més freqüents d’esteatorrea són insuficiència pancreàtica, insuficiència hepàtica i tots els trastorns que ocasionen síndrome de malabsorció En el cas d’esteatorrea, la matèria fecal adopta un aspecte brillant, una consistència tova i una tonalitat d’un color groguenc que n’és…

És anomenada restrenyiment o constipació l’evacuació de matèries fecals menys fluides, menys voluminoses o amb una freqüència menor del que hom considera normal Es considera que una persona pateix de restrenyiment quan, en un moment determinat o en forma crònica, les deposicions que fa són més seques, escasses o espaiades del que és habitual per a ella Això no obstant, objectivament, es pot catalogar de restrenyiment el fet que les deposicions siguin sòlides en lloc de semisòlides, de menys de 50 g diaris o quan es produeixen amb una freqüència menor a una cada 48 hores El…

La claveguera, element importantíssim dins la infraestructura d’una població, fou emprada per primera vegada a la Roma dels Tarquí encara avui es conserven en funcionament algunes de les construïdes llavors, com per exemple la Cloaca Maxima , galeria de sis-cents metres de llargada i quatre de llum Després d’un llarg període, tornaren a aparèixer, en molt petita escala, al s XII, i fou ja al XVIII que hom començà a generalitzar aquest sistema de sanejament a les ciutats En un principi foren emprades únicament per a recollir, mitjançant uns embornals a les cunetes, les aigües de…

Els indicadors bacteriològics més àmpliament utilitzats són els nombres totals de microorganismes, de coliformes, d' Escherichia coli , d’estreptococs fecals i de Vibrio cholerae