És anomenada restrenyiment o constipació l’evacuació de matèries fecals menys fluides, menys voluminoses o amb una freqüència menor del que hom considera normal. Es considera que una persona pateix de restrenyiment quan, en un moment determinat o en forma crònica, les deposicions que fa són més seques, escasses o espaiades del que és habitual per a ella. Això no obstant, objectivament, es pot catalogar de restrenyiment el fet que les deposicions siguin sòlides en lloc de semisòlides, de menys de 50 g diaris o quan es produeixen amb una freqüència menor a una cada 48 hores.
El restrenyiment pot ésser causat per nombrosos trastorns: afeccions que directament incideixin en la motilitat intestinal o en la formació de la matèria fecal, com ara la presència d’un obstacle a l’intestí gros —un tumor per exemple—, la malaltia de Crohn o lesions anals doloroses; alteracions o afeccions metabòliques, per exemple hipotiroïdisme, o hipercalcèmia, o fins i tot durant el tercer trimestre de l’embaràs; una debilitat muscular excessiva, com s’esdevé per exemple en moltes persones grans, dones que han tingut més d’un fill, dones obeses, o les que pateixen de malalties cròniques incapacitants; una dieta pobra en fibra vegetal; afeccions psiquiàtriques com ara depressió, o l’administració prolongada de diversos fàrmacs, com ara uns antiàcids determinats o colestiramina.
Al costat del restrenyiment se solen presentar d’altres símptomes o signes, en part provocats pels trastorns causants i en part per les característiques de les matèries fecals, com ara meteorisme, distensió abdominal, molèsties o dolor a la zona inferior de l’abdomen, dolor rectal o anal en evacuar les matèries fecals, hemorroides, halitosi, mal de cap i mal humor.