Resultats de la cerca

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Tornasol Films Madrid, Mate Producciones Madrid, UGC Images França, France 2 Cinéma França, La Sept Cinéma França, Rodeo Drive Itàlia ARGUMENT La Femme de chambre du Titanic de Didier Decoin GUIÓ JJBigas Luna, Cuca Canals, Jean-Louis Benoît FOTOGRAFIA Patrick Blossier Eastmancolor, Cinemascope AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Walter Caprara, Bruno Cesari MUNTATGE Kenout Peltier MÚSICA Alberto Iglesias, Fragments d’obres de Schumann, Discépolo, Coplan, Pergolesi, Taigany, Lezde, Moody, Fonteyn i Moore SO Fabien Adelin, Eduardo Fernández, Jaime Fernández SO…

Exponent de la bohèmia estudiantil de Leipzig, escriví comèdies satíriques com L’honnête femme oder die ehrliche Frau zu Plissine ‘L’honnête femme o la dona honesta de Plissine’, 1695 Schelmuffskys Warhafftige Curiöse und sehr gefährliche Reisebeschreibung zu Wasser und zu Lande ‘Descripció del viatge, veritablement curiós, que féu Schelmuffsky per terra i mar’, 1696-97 és una divertida paròdia de les narracions de viatges

Deixeble de Maillol, abandonà el classicisme i, a partir de Leda 1944, evolucionà cap a un figurativisme de cànon allargat, basat en manyocs de filaments gruixuts de metall Femme dans un fauteuil , 1950 Femme s’essuyant la jambe , 1952 Fidel a la temàtica classicista, feu una sèrie de Faunes 1959 És autor d’un monument a Étienne Dolet 1947, no installat Rebé els premis Blumenthal 1930, de la Fundación americana 1932 i Wildestein 1966

Descobridor de Brigitte Bardot, amb qui estigué casat sis anys, fou un dels precursors de la Nouvelle Vague francesa amb la pellícula Et Dieu créa la femme 1956 Altres films seus són Les bijoutiers du clair de lune 1958, Les liaisons dangereuses 1959, Et mourir de plaisir 1960, Le vice et la vertu 1962, La curée 1965, Barbarella 1969, Don Juan 73 1972, La jeune fille assassinée 1974, Une femme fidèle 1976, Surprise Party 1983, Le fou amoureux 1988, etc

Amb un gran domini de la plàstica i del llenguatge cinematogràfics, fou premiat a Canes el 1966 per Un homme et une femme Ha dirigit Vivre pour vivre 1967, Un homme qui me plaît 1969, Le voyou 1972, Smic, smac, smoc 1973, Toute une vie 1974, Robert et Robert 1978, À nous deux 1979, Les uns et les autres 1981, Un homme et une femme vingt ans déjà 1986, La belle histoire 1992, Témoin d’exception 1995, Apres tout, et même plus 1997, Hasards ou coïncidences 1998 i Une pour toutes 1999, entre d’altres

Iniciat en el teatre, es donà a conèixer el 1956 amb la pellícula Et Dieu créa la femme , de Roger Vadim, i més tard amb Les liaisons dangereuses 1960, del mateix director, bé que Il sorpasso 1962, de Dino Risi, representà la consolidació de la seva fama internacional El 1968 fou premiat a Berlín per L’homme qui ment , d’Alain Robbe-Grillet, i l’any següent ho fou a Canes per Z , de Costa-Gavras Altres films seus són Un homme et une femme 1966, de Claude Lelouch Il grande silenzio  1968, de Sergio Corbucci Ma nuit chez Maud 1969, d’Éric Rohmer Il conformista 1970, de…

Fou membre del servei d’informació militar durant la guerra d’Indoxina, i posteriorment fotògraf de premsa al Vietnam El realisme de la seva càmera imprimí un to estètic a la Nouvelle Vague Fou el principal director de fotografia de Jean-Luc Godard À bout de souffle , 1960 Une femme est une femme , 1961 Vivre sa vie , 1962, etc i de François Truffaut Tirez sur le pianiste , 1960 Jules et Jim , 1962 La peau douce , 1964, i collaborà també amb Jacques Demy i Pierre Schoendoerffer Com a realitzador dirigí  Hoa-Binh 1970, La légion saute sur Kolwezi 1980 i SAS à San…

D’ascendència turca i russa, deixà l’escola a 14 anys per treballar en la indústria cinematogràfica, i collaborà amb cineastes com M Allégret i J Renoir Després de la Segona Guerra Mundial, durant la qual fou empresonada per collaborar amb la Resistència, es consagrà al periodisme Fou editora en cap de la revista femenina Elle  1946-53 i l’any 1953 cofundà, juntament amb Jean-Jacques Servan-Schreiber, el setmanari L’Expres s, la primera revista francesa d’informació general Encunyà el terme “nouvelle vague” per a designar el moviment cinematogràfic nascut al voltant de Cahiers du Cinéma L’…

S’inicià el 1946 amb La maison sous la mer de Henri Calef Destacà a Les amants de Vérone  1948, de Jacques Prévert i A Cayatte Més tard protagonitzà, entre d’altres,  Montparnasse 19 1957, de Jacques Becker  La dolce vita 1959 i 8 1 / 2   1962, de Federico Fellini  Lola 1960, de Jacques Demy  Un homme et une femme 1966, Globus d’Or a la millor actriu dramàtica i premi BAFTA a la millor actriu i les seqüeles  Un homme et une femme vingt ans déjà 1985 i Les plus belles années d’une vie 2019, de Claude Lelouch Un soir, un train 1968, d’André Delvaux  Justine 1969, de George Cukor …

Publicà La chambre blanche 1895, poesia Influït de primer per Maeterlinck La lépreuse, 1895, aviat esdevingué autor famós de teatre burgès del tombant del segle Ton sang 1897, Maman Colibri 1904, La femme nue 1908, etc