Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
Fermo
Ciutat
Ciutat de la província d’Ascoli Piceno, a les Marques, Itàlia.
És situada entre les valls del Tenna i de l’Ete Vivo, en un contrafort del sistema subapení Centre agrícola blat, blat de moro, oliveres, vinya, farratge, arbres fruiters, hortalisses Indústria tèxtil filats de cotó, i foneries de bronze campanes
Galeàs Maria I de Milà
Història
Duc sforzesc de Milà i comte de Pavia (1466-76), fill del duc Francesc I i de Blanca Maria Visconti.
Combaté a França al costat de Lluís XI Fou un mecenes de la cultura i els artistes, protegí Bramante, que ell cridà a Milà, i introduí el conreu del blat als seus estats Morí assassinat, en tornar d’una expedició militar contra el duc de Borgonya, per tres partidaris d’un règim republicà El succeí el seu fill Joan Galeàs I sense haver aconseguit de l’emperador que erigís el seu ducat en regne
Il Riccio
Escultura
Arts decoratives
Nom amb què és conegut Andrea Briosco, escultor i orfebre italià.
Treballà preferentment el bronze Canelobre pasqual 1507-16 i Sepulcre de l’abat ATrombetta ~1518, ambdós a la basílica de Sant’ Antonio a Pàdua Relleus de la Vera Creu Museu Correr, Venècia i Tomba de Girolamo Della Torre 1516-21, església de San Fermo Maggiore, Verona, Musée du Louvre, París, obres que evidencien la influència que l’escola de Pàdua, de la qual fou un dels principals representants, rebé de l’escultura florentina a través de Donatello
Nanni di Bartolo
Escultura
Escultor florentí, anomenat Rosso, actiu entre el 1419 i el 1451.
Treballà a la catedral de Florència 1419-22, on féu el Profeta Abdies per al Campanile i, amb Donatello, de qui fou collaborador i imitador, el grup d' Abraham i Isaac Museo dell’Opera del Duomo Esculpí el monument funerari de Niccolò Maurizzi a l’església de San Niccolò da Tolentino A Verona collaborà al monument Brenzoni, a l’església de San Fermo Hom l’ha identificat com l’escultor Rosso, que treballà a Venècia a Ca d’Oro i que féu el Judici de Salomó de l’exterior del Palazzo Ducale
Picè
Geografia històrica
Antiga regió d’Itàlia, entre els Apenins i la mar Adriàtica, actualment dividida entre les Marques i els Abruços.
Els seus habitants presentaven uns trets culturals i lingüístics que els mostraven parents dels illiris dels Balcans Entre les seves poblacions cal fer esment d' Asculum Ascoli Piceno, Firmum Fermo, Ancona, Cupra maritima, Cupra montana, Auximum Osimo, Numana i Adria Atri Conquerida pels romans el 268 aC, la regió fou repartida, d’acord amb la Lex Flaminia , entre colons A Asculum esclatà, el 90 aC, la Guerra Social , amb la qual els socii , o aliats, aconseguiren que Roma els concedís el dret de ciutadania romana Sota August, el Picè passà a constituir la V regió de Roma
Sixt V
Cristianisme
Nom que adoptà Felice Peretti en ésser elegit papa (1585-90).
Franciscà 1534 i inquisidor a Venècia 1557, fou bisbe de Sant'Agata dei Goti 1566 i de Fermo 1571-77 Aplicà la reforma tridentina reestructurant la cúria romana 1588, fixà en setanta els membres del collegi cardenalici, exigí la memòria diocesana dels bisbes en la visita ' ad limina ' i publicà la Vulgata 1590 Prohibí les censures mútues entre els partidaris de Baius i els de Lessius en la controvèrsia sobre la gràcia Políticament obstaculitzà el predomini castellà a Itàlia i impedí l’accessió al tron a Enric IV de França 1585 Es preocupà pels problemes urbans de Roma un dels…
Pisanello

Madonna de la Guatlla (1420), de Pisanello (Museu de Castelvecchio, Verona)
© Corel
Pintura
Nom amb què és conegut Antonio Pisano, pintor i medallista italià.
Aprengué la tècnica al taller de Stefano a Verona i rebé la influència de Gentile da Fabriano, l’estètica refinada del qual continuà en els frescs avui perduts de la Sala del Maggior Consiglio al Palazzo Ducale de Venècia 1422 i de Sant Joan del Laterà a Roma 1431-32 Conreà un humanisme a mig camí entre l’ús cortesà del gòtic internacional i l’estudi de la natura i de l’antiguitat clàssica En són exemples l' Anunciació 1424-26, església de San Fermo Maggiore, Verona i la Mare de Déu i l’Infant Museo di Castelvecchio, Verona, el fresc de Sant Jordi i la Princesa 1433-38, església…
Domenico Pietro Cerone
Música
Teòric i tenor italià.
Començà la seva carrera com a cantor de la catedral d’Oristany, a Sardenya Des de l’any 1592 treballà sobretot a la Península Ibèrica, a les capelles musicals de Felip III i Felip IV de Castella A partir del 1603 fixà la seva residència a Nàpols, on serví primer a l’església de Santa Annunziata i, des del 1610, a la capella espanyola del virrei Pedro Fernando Castrola La seva principal aportació teòrica fou el monumental El Melopeo y Maestro Nàpols, 1613, començat a redactar en castellà durant la seva estada a Espanya Si bé és cert que Cerone defensà unes posicions força conservadores i que…
Antonio Gaetano Pampani
Música
Compositor italià.
Entre el 1726 i el 1734 fou mestre de capella a la catedral de Fano Després d’una breu estada a Pesaro, exercí el mateix càrrec a la catedral de Fermo La seva acceptació com a membre de l’Accademia Filarmonica de Bolonya el 1746 marcà un punt d’inflexió en la seva carrera musical El prestigi que adquirí es reflectí en l’augment del nombre d’encàrrecs i fou a partir de llavors que compongué les obres més importants del seu catàleg Escriví gran quantitat d' opere serie per als principals teatres de Venècia, Roma, Milà i Torí El 1767 fou nomenat mestre de capella de la catedral d’…
Giuseppe Garibaldi

Giuseppe Garibaldi
© Fototeca.cat
Història
Militar
Militar i polític italià.
D’origen sard, navegà per la Mediterrània i assolí el grau de capità Assabentat de les teories de Saint-Simon i de la situació política d’Itàlia, anà a Marsella a conèixer Mazzini, que l’admeté a la Giovine Italia El 1834 participà en la revolta, fallida, de la marina sarda, i el 1835 anà a Rio de Janeiro, on lluità en la rebellió antiimperial de Rio Grande do Sul 1836 El 1842 passà a l’Uruguai, on combaté contra el candidat Oribe Tornà a Itàlia 1848, i amb un cos de voluntaris atacà els austríacs a Milà Durant la república romana, fou diputat i lluità contra els francesos 1849…