Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
conidiocist
Botànica
Mena d’esporocist propi d’alguns ascomicets primitius, originat pel miceli vegetatiu i formador de conidis.
En procedeixen els fiàlids
conidi
Micologia
Espora no endògena de molts fongs, produïda per multiplicació directa i asexual.
Els conidis són en general petits, i s’originen per gemmació continuada dels fiàlids sobre els quals acaben formant rosaris Típicament, formen capes pulverulentes i acolorides sobre el miceli blanc subjacent
ascomicets
Cordyceps militaris: ascomicets pirenomicets
© Fototeca.cat
Micologia
Classe de fongs desproveïts de cèl·lules flagel·lades, gairebé sempre septats, caracteritzats per la producció d’espores a l’interior d’ascs, formats a partir d’un aparell ascogen originat per reproducció sexual.
El miceli normal correspon al gametòfit i presenta hifes ramificades, de membrana quitinosa És típic que els septes que separen les cèllules presentin un o diversos porus o aparells sinàptics, com passa en algunes algues A vegades formen estromes, per agregació d’hifes en forma de prosènquima o de plectènquima sobre o dins els quals es formen els òrgans reproductors No és rar que alguns estromes acumulin reserves i es converteixin en formes resistents, els esclerocis La reproducció té lloc bàsicament per tricogàmia El gametangi femení, l’ascogoni, és fecundat pels espermacis, gàmetes…
alternària
Micologia
Gènere de fongs imperfectes, de la subclasse de les pirenomicètides, amb grans espores (en realitat fiàlids) brunes i septades, agrupades en cadena.
Comprèn espècies saprofítiques i espècies paràsites aquestes darreres són productores d’alternariosi a les cols, patateres, etc
conidiòfor
Botànica
Cadascun dels filaments de miceli, erectes, més o menys llargs, ramificats o no, portadors de qualsevol tipus de cèl·lules conidiògenes (fiàlids, ràdules, etc).
aspergil
Botànica
Gènere de floridures de la classe dels ascomicets, de coloració diversa, amb conidiòfors d’extrem globulós, cobert de fiàlids que produeixen rosaris de conidiòspores.
Abunden sobre matèries orgàniques en descomposició Mentre que alguns són paràsits, com Afumigatus , que causa l’aspergillosi, d’altres espècies s’usen en l’elaboració de begudes alcohòliques a base d’arròs sake, en la producció de salsa de soia i en la indústria formatgera
espermogoni
Botànica
Cavitat en forma de picnidi, pròpia de diversos ascomicets, a l’interior de la qual es produeixen espermacis, generalment per gemmació il·limitada d’un grup de fiàlids.
Els deuteromicets
Els conidis són la forma de reproducció més general en els deuteromicets, fongs que es reprodueixen exclusivament per via asexual El dibuix mostra diferents tipus de conidis, als quals s’aplica una terminologia especialitzada 1 escolecòspora , una espora estreta i llarga, pluriseptada 2, 3 ameròspores espores unicellulars, no dividides globosa i ellipsoïdal, respectivament 4 didimòspora , una espora bicellular 5 dictiòspora , espora multicellular amb septes transversals i longitudinals 6 fragmòspora , espora multicellular, només amb parets transversals també és una feòspora , pel fet que té…