Resultats de la cerca
Es mostren 35 resultats
Josep Maria Albert i Despujol
Història
Industrial.
Fill d’una família d’industrials molt relacionada amb la dinastia borbònica, fou ennoblit el 1921, convertint-se en el primer baró de Terrades Relacionat pel seu matrimoni amb la família Muntades, esdevingué director de L’Espanya Industrial Durant la Segona República mantingué les seves fidelitats monàrquiques com a simpatitzant de Renovación Española En començar la Guerra Civil Espanyola, s’exilià a Itàlia i després passà a l’Espanya dominada pels sollevats Sevilla El 1945 fou nomenat batlle de Barcelona en substitució de Miquel Mateu i Pla, càrrec que combinà amb el de…
Udalard I
Història
Vescomte de Besalú (~1055 — ~1115), fill de Bernat Isarn, senyor del castell de Milany, i d’Amaltruda.
Documentat per primera vegada el 1055, en temps del comte Guillem II de Besalú, que era el seu senyor principal, vers el 1066 jurà fidelitat i prometé ajuda i defensa a Ramon Berenguer I de Barcelona i a la comtessa Almodis, jurament que renovà a Ramon Berenguer II l’any 1078 Repartí els seus serveis i fidelitats entre els comtes de Besalú i els de Barcelona Posseí els castells de Mont-ros, Milany i Castelló segurament pot identificar-se amb l’Udalard Bernat de Milany que signà com a testimoni una escriptura de venda feta a favor de Ramon Berenguer I el 1076 i una de donació feta…
nyerro
Història
Membre d’un dels dos bàndols en què estava dividida la noblesa catalana al final del segle XVI i al començament del XVII.
Aquesta facció, com la seva antagònica dels cadells cadell, apareix ja al s XIII Totes dues bandositats tenien l’origen en les lluites de les cases nobiliàries dels Cadell, senyors d’Arsèguel, i els Banyuls, senyors de Nyer, a la Cerdanya s’aguditzaren i ampliaren el radi d’acció a la plana de Vic arran de la pretensió dels Montcada, feudataris del bisbe de Vic per la senyoria de Torelló, d’alliberar-se d’aquest vassallatge 1296 Les tensions desembocaren en una guerra, en la qual Bernat Cadell destacà com a cap dels partidaris dels Montcada i Gilabert de Nyer fou…
família Borja
Literatura catalana
Família del tombant del s.XV, diversos membres de la qual han estat protagonistes d’obres literàries o bé han esdevingut tema literari com a conjunt.
Desenvolupament enciclopèdic Roderic de Borja, Alexandre VI, i encara més els seus fills, Cèsar i Lucrècia, sense oblidar la mare d’ambdós, Vanozza Catanei, són els personatges literaris de més gran requesta per la narrativa, el teatre i fins la poesia, des del mateix s XVI fins a l’actualitat El fet de ser un papa estranger en una època convulsa de la Itàlia de l’epoca, en uns moments igualment remoguts dins la cristiandat europea, el nepotisme generós que practicà, el poder polític i econòmic que atresorava aleshores el pontífex, la utilització dels fills amb finalitats polítiques, els…
Els Usatges de Barcelona
L’autor lliurant el llibre sobre els Usatges de Barcelona, Comentaris als Usatges de Barcelona , JMarquilles, 1448 MHCB És el text jurídic cabdal i més representatiu de la història del dret català per raó dels seus orígens i contingut, pel seu desenvolupament consuetudinari i jurisprudencial, i també pel fet que constitueix l’encapçalament del dret general català contingut en les Compilacions de les constitucions i altres drets de Catalunya 1413, 1496, 1588/89 i 1702 Aquest dret general modificà, com a dret novíssim i seguint l’ordre dispositiu del codi de Justinià, el dret comú vigent…
Les lluites de bàndols a les ciutats
Les ciutats van consolidar, durant el segle XIII, el seu règim municipal, que perpetuava l’acció de govern d’unes quantes famílies Seguidament, s’obrí un període secular de tensions i enfrontaments al bell mig del patriciat pel control dels càrrecs administratius, és a dir, per l’exercici del poder Aquest seria un dels elements explicatius dels conflictes, però, no cal dir-ho, n’hi ha d’altres Les rivalitats personals, els vincles familiars o el control de les terres i predis propers al nucli urbà feien vessar la sang sovint pels carrers de les ciutats En aquest sentit, la incorporació dels…
Francesc Tomàs i Valiente
Historiografia catalana
Jurista i historiador del dret.
Vida i obra El 1955 es llicencià en dret a la Universitat de València, on també es doctorà amb el premi extraordinari Fou alumne del doctor Josep M Font i Rius Tanmateix, la seva etapa predoctoral es desenvolupà sota el mestratge de Víctor Fairén-Guillén, catedràtic de dret processal, que l’influí en l’elecció del tema de la tesi doctoral, el judici monitori Després d’aquesta etapa inicial processalista, s’inclinà decisivament per la història del dret, primer, a València, com a deixeble de Juan García González i, més tard, a la Universitat Complutense de Madrid, com a professor adjunt de la…
El fenomen sectari: refugi o causa de marginació
Alguns dels afectats durant el judici del cas de la secta dels Nens de Déu, Barcelona, 14-6-1993 R Solà / AVUI No hi ha consens social, ni tan sols entre els experts, entorn de la bondat o malvolença de la tasca que duen a terme els grups sectaris Anant més lluny, podem dir que el consens es fa difícil a l’hora de determinar què cal considerar com a secta, quins grups o associacions mereixen aquesta denominació i fíns a quin punt una determinada coacció o pressió exercida sobre les persones cal considerar-la amb els paràmetres del sectarisme I, per a acabar-ho d’adobar, hi ha pressions…
La ruptura feudal
El que s’anomena ruptura feudal és essencialment un procés de reorganització de gran abast de les realitats polítiques, econòmiques i socials, que es va iniciar al primer terç del segle XI i que es va prolongar fins al final del segle XII Fou, doncs, un procés de llarga durada, amb acceleracions en diversos moments, però que finalment donà lloc a una societat en què les relacions entre els homes i la consciència d’aquestes relacions havien experimentat transformacions profundes i irremissibles L’assalt al poder comtal Entre el 1020 i el 1060 la ruptura feudal es manifestà espectacularment com…
1620-1665: Temps de guerra i revolució
Els anys que van del 1620 al 1665 corresponen a un període de grans trasbalsos per a la formació històrica catalana fou una època en què s’aplegaren esdeveniments que afectaren decisivament la trajectòria de Catalunya en l’anomenat procés de construcció de l’estat modern europeu Pel que fa a les seves bases humanes i econòmiques, en les dècades anteriors a l’esclat revolucionari del 1640 sembla esgotar-se el llarg cicle expansiu posterior a la depressió de la baixa edat mitjana La inflexió de la trajectòria alcista de les sèries baptismals de les parròquies catalanes, el fre de l’onada…