Resultats de la cerca
Es mostren 267 resultats
definició
Fotografia
Propietat d’un objectiu de reproduir fidelment els petits detalls d’una imatge.
Hom mesura el grau de definició pel nombre de ratlles per millímetre que l’objectiu és capaç de reproduir el valor més elevat correspon a la part central de l’objectiu i va minvant en les zones pròximes a les vores En l' escala de diafragmes són els valors intermedis els que millor defineixen, mentre que els valors baixos perden definició
transcripció
Música
Adaptació d’una obra musical (tota o només en part) per a instruments o veus diferents d’aquells per als quals havia estat escrita.
Al s XVI foren cèlebres els arranjaments per a llaüt de motets i madrigals polifònics també ho foren els de clavecí al segle següent Sovint no reprodueixen fidelment l’original a causa de l’excessiu adornament defantasia, tal com s’esdevingué sobretot al s XIX
Ludwig von Schwanthaler
Escultura
Escultor alemany.
Com la major part dels seus contemporanis, seguí fidelment la influència marcada pels postulats de l’escultor Thorwaldsen, que arribà a imitar La irradiació de la seva obra se centra a la ciutat de Munic, on cal destacar el conjunt denominat Bavaria monument a Baviera
Sancho Panza
Història
Personatge de la novel·la de Cervantes
El Quixot
.
Company inseparable del cavaller, a qui serveix d’escuder, el seguirà fidelment, no tan sols per la promesa de riqueses, sinó per un sincer afecte que anirà creixent al llarg de l’obra Home d’enginy popular, fa les delícies del lector amb la seva parla aguda, divertida, plena de popularismes i refranys
Joan Vallhonrat i Sadurní
Pintura
Pintor.
Format a Llotja, el curs 1896-97 hi fou condeixeble de Picasso, que en féu diversos retrats El 1898 obtingué una borsa de viatge de Llotja Dedicat al cartellisme, fou deixeble de Jules Chéret a París A Llotja fou després professor auxiliar Féu una notable tasca de documentació artística en copiar fidelment diversos conjunts de pintura medieval catalana
Nicolau Borràs
Pintura
Pintor.
Deixeble predilecte de Joan de Joanes Féu nombroses obres per tot el País Valencià Pintà el retaule del monestir de Sant Jeroni de Cotalba 1575, on ingressà com a religiós Malgrat la qualitat i la bellesa de la seva Sagrada Família amb Santa Anna Museu de València, fou un artista menor que, tanmateix, omplí dignament el buit entre el seu mestre, que ell seguí fidelment, i l’etapa del apogeu realista del s XVII
Visitació Ubach i Pérez d’Osés
Pintura
Pintora.
Deixebla de Francesc Miralles i Galaup Es dedicà a la pintura de flors, la figura femenina i l’escena burgesa elegant El seu estil segueix fidelment el del seu mestre, fins al punt que algunes obres seves han estat, a posteriori , fraudulentament signades amb el nom d’ell Concorregué a les Exposicions de Belles Arts de Barcelona des del 1896, sovint a la Sala Parés i en alguna de les exposicions oficials de Madrid
art tàntric
Art
Sincretisme d’elements d’origen budista i hinduista, amb aportacions pròpies dels països on es desenvolupà el tantrisme.
De difícil classificació cronològica, els vestigis més antics es remunten al s VIII Art anònim, segueix fidelment la tradició canònica i deixa poc espai a la creativitat de l’artista Les obres no són avaluades segons la factura, sinó per la funcionalitat religiosa Tant la pintura com l’estatuària consisteixen en gran part en la representació iconogràfica de les nombroses deïtats del panteó tàntric, en els aspectes pacífic o iracund Fa un gran ús de símbols, sovint escatològics Entre les pintures cal esmentar les anomenades t'ang-ka desenrotllables, aportació típica de l’art tibetà
L’ Ham de Foc
Música
Grup musical.
Els seus inicis daten del 1998 Des d’aleshores han enregistrat tres discs U 1999, Cançó de dona i home 2002, i Cor de porc 2005 Fan una música nodrida d’influències gregues, turques, balcàniques, àrabs, iranianes i afganeses mesclades amb una forta identitat valenciana, amb els instruments originals de cadascuna d’aquestes cultures Els bordons i les percussions són la base per als texts i les melodies La seva música reprodueix fidelment tota aquesta complexitat de sonoritats i riquesa tímbrica amb vuit músics i més de quaranta instruments, tots ells acústics
Jérôme Adolphe Blanqui
Economia
Economista francès.
Fou professor d’història econòmica a París El 1833 succeí Jean-Baptiste Say al Conservatoire National d’Arts et Métiers Redactor en cap del “Journal des Économistes”, fou membre de l’Académie des Sciences Morales et Politiques Entre les seves obres destaca Histoire de l’économie politique en Europe depuis les anciens jusqu'à nos jours 1837-45, primer intent sistemàtic d’elaboració d’una història de l’economia política, en la qual seguia fidelment les idees propugnades per Jean-Baptiste Say, obra que aconseguí un èxit notable Era lliurecanvista, bé que admetia límits a aquesta…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina