Resultats de la cerca
Es mostren 62 resultats
Henri-René Lenormand
Teatre
Dramaturg francès.
Les seves obres, marcadament pessimistes, posen en escena éssers malalts, que materialitzen la decadència de la societat i àdhuc de la civilització La folle du ciel , 1936 Pacifique , 1937 És també autor d’una novella Une fille est une fille , 1949 i de memòries Confessions d’un auteur dramatique , 1949-53
Joseph Bernard
Escultura
Escultor francès.
Fou classicista, modern, amb tendència manierista Autor del monument a Miquel Servet Viena, 1907-10 i de La jeune fille à la draperie Musée d’Art Moderne, París 1913
Annie Ernaux
Literatura francesa
Escriptora francesa.
Filla de comerciants, visqué la infància i l’adolescència a la localitat normanda d’Yvetot Estudià literatura a Rouen Ha estat professora de secundària 1960-77 i del Centre d’Educació a Distància 1977-2000 La seva obra és principalment autobiogràfica i intimista Començà la seva trajectòria amb Les armoires vides 1974, obra a la qual seguiren Ce qu’ils disent ou rien 1977, Prix d’Honneur du roman 1977, La femme gelée 1981, La place 1983, premis Renaudot i Maillé-Latour-Landry de l’Acadèmia Francesa 1984, Une femme 1987, premi Gregor von Rezzori 2019, Passion simple 1992, Journal du…
Henry Bordeaux
Literatura francesa
Escriptor francès.
Escriví biografies — Villiers de l’Isle-Adam 1891— i féu crítica literària — Ames modernes 1894—, però, sobretot, novelles Le pays natal 1900, La peur de vivre 1902, La maison 1913, La fille du prisonnier 1954, etc Defensà la integritat de la família, les tradicions i la religió
Charles Lecocq
Música
Compositor francès.
Estudià amb Halévy El 1857 guanyà, ex aequo amb Bizet, un concurs d’operetes patrocinat per Offenbach Assolí grans èxits amb obres lleugeres i refinades, com La fille de Madame Angot 1872, Giroflée-Girofla 1874, Le petit duc 1878 i La Camargo 1878, i amb òperes còmiques i ballets, com Le cygne 1899
Egidio Romualdo Duni
Música
Compositor italià.
Al servei del duc de Parma, adoptà l’estil francès d’òpera s’establí a França 1756, i contribuí a independitzar l' opéra-comique de l’òpera bufa italiana Deixà òperes com La Fille mal gardée 1758, La Fée Urgèle 1765, La Clochette 1766 i oratoris El seu germà Antoni Duni ~1700 — ~1766 també fou compositor
Frederik Ashton
Dansa i ball
Música
Ballarí i coreògraf britànic.
Es consagrà a la dansa en veure ballar Anna Pavlova a Lima Estudià a Anglaterra amb Massine i Maria Rambert Debutà a la companyia d’Ida Rubinstein el 1927 Fou primer coreògraf 1935-70 i director 1963-70 del Royal Ballet És autor, entre d’altres, dels ballets La Fille mal gardée , Romeo and Juliet i A Month in the Country Fou nomenat sir el 1962
Roger Vadim
Cinematografia
Nom pel qual és conegut el director cinematogràfic francès Roger Vladimir Plemniakov.
Descobridor de Brigitte Bardot, amb qui estigué casat sis anys, fou un dels precursors de la Nouvelle Vague francesa amb la pellícula Et Dieu créa la femme 1956 Altres films seus són Les bijoutiers du clair de lune 1958, Les liaisons dangereuses 1959, Et mourir de plaisir 1960, Le vice et la vertu 1962, La curée 1965, Barbarella 1969, Don Juan 73 1972, La jeune fille assassinée 1974, Une femme fidèle 1976, Surprise Party 1983, Le fou amoureux 1988, etc
June Anderson
Música
Soprano nord-americana.
Considerada la successora de Joan Sutherland en la interpretació del repertori belcantista italià, debutà l’any 1978 al New York City Opera, i aviat es convertí en una de les figures d’aquesta companyia Ha cantat també al Covent Garden de Londres Semiramide , Rigoletto , La Scala de Milà La sonnambula i al Palais Garnier de París Robert le Diable , La fille du régiment i Els puritans Ha actuat a Barcelona dins de la temporada del Grec del 1989, i al Liceu en un concert d’àries d’òpera 1990
Patrice Leconte
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic francès.
Procedent de la realització de cinema de consum, amb una obra integrada per comèdies populistes com Les Bronzés 1978 o pellícules d’acció com Les spécialistes 1985, començà a gaudir del reconeixement de la crítica després d’adaptar Georges Simenon a Monsieur Hire 1988 La seva trajectòria posterior fou eclèctica, i canvià sovint d’estil i de gènere Realitzà, entre d’altres, Le mari de la coiffeuse 1990, Tango 1993, Le parfum d’Yvonne 1994, Les grands ducs 1996, Ridicule 1996, Une chance sur deux 1998, La fille sur le pont 1998, La veuve de Saint-Pierre…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina