Resultats de la cerca
Es mostren 31 resultats
economista
Economia
Teoritzador en matèria econòmica.
Aquest terme, emprat per primera vegada per Mirabeau, designà originàriament els fisiòcrates francesos del s XVIII
fons de salaris
Economia
Quantitat de capital disponible per a pagar salaris.
El nivell del salari resta fixat, alhora, per aquest fons i, per tant, per l’estalvi necessari i pel nombre de treballadors A partir de la teoria del fons de salaris, enunciada pels fisiòcrates, els economistes clàssics elaboraren llurs teories sobre el salari
Pierre de Bois-Guillebret
Economia
Història del dret
Magistrat i economista francès, precursor dels fisiòcrates.
Denuncià l’estat de l’economia francesa relacionant els errors de l’administració i de la política industrialista de Colbert amb la misèria regnant Propugnà la consolidació i la reducció dels imposts en un delme únic del 10%, així com la disminució de traves i d’imposts interiors, tot per tal d’impulsar, mitjançant la reinstauració de l’"ordre natural”, l’agricultura i la creació d’excedents exportables, malgrat que era contrari a les importacions lliures Publicà Le Détail de la France 1697 —ampliat el 1712 amb el títol de Testament politique du maréchal Vauban — i Factum de la France 1707
Nicolas Baudeau
Economia
Economista, divulgador de la fisiocràcia
.
El 1767 i el 1768 el seu periòdic “Éphémérides du Citoyen” fou òrgan dels principals fisiòcrates, i del 1774 al 1776 publicà “Nouvelles Éphémérides Économiques” Molts dels seus articles foren recollits en llibres, entre els quals destaca per la seva claredat Première introduction à la philosophie économique 1771
Jean-Claude-Marie-Vincent de Gournay
Economia
Economista liberal francès, iniciat en els negocis del comerç.
Intendent comercial 1751 al costat de Trudaine, lluità per la llibertat de la indústria i la supressió dels monopolis Dins la línia dels fisiòcrates, fou mestre de Turgot, que en divulgà el pensament a Éloge de Gournay Hom li atribueix la frase laissez faire, laissez passer, le monde va de lui-même
avançament
Economia
Reemborsament de capital a l’agricultura.
Segons els fisiòcrates, se'n distingeixen tres tipus avances foncières , que tenen per objecte de preparar el sòl al conreu avances annuelles , per afrontar les despeses de conreu que hom repeteix anualment i que des de Adam Smith són anomenades ‘capital circulant’ i avances primitives , per a inversions durables —ramaderia, maquinària—, que només poden ésser reemborsades en més d’un any
fisiocràcia
Economia
Corrent doctrinal del pensament econòmic aparegut a França a la segona meitat del segle XVIII, enfront del mercantilisme vigent fins aleshores.
François Quesnay i els seus seguidors, que s’autodenominaren economistes , constituïren la primera escola econòmica coherent L’obra de Quesnay Tableau économique 1758 fou el primer model econòmic que descriví la interdependència entre les diferents classes socials agricultors, propietaris i l’anomenada classe estèril donant-los una comprensió global i dinàmica posà en relleu que l’agricultura era l’únic sector capaç de produir un excedent o una riquesa produit net , mentre que la indústria i els serveis eren sectors exclusivament transformadors, a càrrec de la classe estèril Com que aquest…
Ferdinando Galiani
Economia
Història
Economista i diplomàtic italià.
Fou conegut també com a abate Galiano Defensor de la doctrina mercantilista, publicà el manual Della moneta 1750, on donà una visió quantitativa del valor del diner, considerant-lo com una mercaderia, i introduí els conceptes d’escassetat i utilitat subjectiva Fou ambaixador de Nàpols a París 1759-69, on entrà en contacte amb els enciclopedistes i escriví l’obra Dialogues sur le commerce des blés 1770, en la qual atacà durament les argumentacions dels fisiòcrates
Bernat Joaquim Danvila i Villarrasa
Economia
Història del dret
Jurisconsult i economista.
Es doctorà en jurisprudència i dret canònic a la Universitat de València, d’on fou catedràtic Passà a Madrid com a catedràtic de filosofia moral i dret públic, al seminari de nobles Publicà les Lecciones de economía civil o del comercio 1779, en les quals donà a conèixer les doctrines econòmiques franceses de Condillac i dels fisiòcrates i les britàniques de Hume i Cantillon El 1778 publicà a València una adaptació al dret castellà dels comentaris del jurista holandès Arnold Vinnen
producte nacional net
Economia
Valor a preus de mercat de la producció neta d’un estat en un període de temps determinat.
El PNN coincideix amb el PNB, després de la deducció prèvia en aquest darrer dels béns de capital desgastats en els processos productius amortitzacions Si en lloc d’ésser valorat a preus de mercat hom valora el PNN a cost de factors, obté la renda nacional La diferència entre cost de factors i preus de mercat està en els imposts indirectes i les subvencions, és a dir, RN = PNN p m - imposts indirectes + subvencions = PNN c f La consideració d’aquests agregats, principalment del producte nacional, ha estat més o menys implícita en tota la història del pensament econòmic Turgot i Quesnay, en…