Resultats de la cerca
Es mostren 48 resultats
antienzim
Bioquímica
Substància inhibidora dels enzims, d’acció directa i específica, que es troba normalment o patològicament en els líquids biològics i els teixits orgànics inhibició enzimàtica
).
Els antienzims són relacionats estretament, tant químicament com fisiològicament, amb les antivitamines i les antihormones
euriarqueotes
Biologia
Grup de procariotes pertanyents al domini archaea, amb categoria taxonòmica de regne.
El regne dels euriarqueotes és format per espècies fisiològicament diverses, majoritàriament extremòfiles, com per exemple hipertermòfiles i halòfiles
enèrgide
Biologia
Conjunt format per un nucli cel·lular i el citoplasma que és sota la seva influència.
És una unitat definida fisiològicament, no pas morfològicament Un ésser unicellular és polienèrgid quan és plurinucleat, com certs foraminífers És anomenat també protoplast
fibromixoma
Patologia humana
Mixoma en què abunden fibroblasts madurs i teixit connectiu.
La substància mixomatosa només es troba fisiològicament al fetus, per bé que pot aparèixer en un adult Són tumors que afecten pell i ossos No solen produir metàstasis, i el tractament és quirúrgic
placa amiloide
Bioquímica
Acumulació de proteïna beta-amiloide en determinades zones del cervell.
Es forma per digestió de la proteïna amiloide precursora, procés en el qual intervenen determinades proteases implicades en importants rutes de senyalització durant el desenvolupament La formació de plaques amiloides, també anomenades plaques senils, està associada amb la patogènesi de la malaltia d’Alzheimer Fisiològicament, la proteïna amiloide precursora participa en el tràfic de vesícules a l’axó
Bases de la genètica
Ciències de la salut
L’organisme de l’ésser humà, extremament complex, és integrat per nombrosos i diversos teixits que constitueixen òrgans diferents, cadascun dels quals compleix activitats específiques que, interrelacionades, possibiliten l’existència Però tot i aquesta complexitat i que els òrgans i els teixits de què són fets són diferents tant morfològicament com fisiològicament, tots tenen en comú que són constituïts essencialment per cèllules
Alcmèon de Crotona
Metge grec de l’escola pitagòrica, el més important d’entre els anteriors a Hipòcrates, sobre l’obra del qual té alguna influència.
Intentà de conjugar el raonament filosòfic amb l’observació dels malalts i l’experimentació en els animals Fou un dels primers a valorar la preeminència del cervell sobre el cor com a centre del pensament i les sensacions, i a explicar fisiològicament el son Hom li atribueix el descobriment dels nervis òptics, de les trompes d’Eustaqui i de la distinció entre venes i artèries, que creia que conduïen aire
Funció de les glàndules suprarenals
Fisiologia humana
La glàndula suprarenal té funcions molt diferenciades, ja que a la pràctica actua, bàsicament, com dos òrgans distints que produeixen substàncies hormonals amb activitat netament diferenciada i que tenen una regulació totalment distinta Per tant, fisiològicament hom considera per separat l’ escorça suprarenal , la funció de la qual és elaborar hormones esteroides, de tipus mineralocorticoides, glucocorticoides i andrògens, i la medulla suprarenal , la missió de la qual és elaborar catecolamines, de les quals les més destacades són l’adrenalina i la noradrenalina
citocrom
Bioquímica
Heteroproteid present en tots els organismes aerobis, que posseeix un grup prostètic porfirínic amb ferro i que és susceptible d’intervenir en sistemes redox
mitjançant les variacions reversibles de l’estat d’oxidació d’aquest ió metàl·lic.
Actua fisiològicament en aquells processos d’oxidoreducció que tenen lloc a l’interior de la cèllula Es donen citocroms, materials difícils d’extreure i de purificar, molt termolàbils, en tots els animals, les plantes i els bacteris aerobis llur concentració en les cèllules, on s’acumulen fonamentalment als mitocondris, té una relació amb l’activitat respiratòria d’aquests Serveixen per al transport d’electrons en les cadenes respiratòries i llur energia és utilitzada per a la síntesi de composts d’elevada energia d’enllaç, com l’ATP
transmissió antídroma
Biologia
Transmissió de l’impuls nerviós en sentit oposat al fisiològicament habitual.