Resultats de la cerca
Es mostren 160 resultats
canvi
Economia
Establiment on hom fixava les negociacions de canvi de valors.
Eren agrupats generalment en barris determinats, com, a Barcelona, al barri marítim, a la desapareguda plaça dels Canvis de Mar i als actuals carrers de Canvis Vells i de Canvis Nous
portaploma
Mànec d’una ploma d’escriure on hom fixava el tremp.
rudistes
Exemplar del grup dels rudistes (Hipurites castroi)
© Fototeca.cat
Paleontologia
Grup de lamel·libranquis de closca robusta i asimètrica, que aparegueren al Juràssic superior i foren particularment abundants al Cretaci, a la fi del qual s’extingiren.
Una de les valves tenia habitualment forma de paperina i es fixava al fons marí L’altra servia d’opercle Aquests animals es troben agrupats en colònies en companyia de coralls i algues i sembla que, en molts casos, formaven edificis semblants als actuals esculls barrera o esculls de franja Algunes famílies són particularment importants al vessant sud dels Pirineus regió de Tremp
atur friccional
Economia
Sociologia
El que afecta els qui no treballen per causa d’un canvi d’empresa, de domicili, d’ofici, etc.
L’atur friccional és causat pel funcionament del sistema econòmic capitalista Keynes no l’inclogué en l’atur involuntari, car considerà que és el procés necessari per a la mobilitat del treball El pla Beveridge fixava l’índex d’atur friccional entre un 2% i un 3% de la població activa Per a Marx les mateixes necessitats de la producció capitalista creen l’exèrcit industrial de reserva
raseta
Música
Peça de fil metàl·lic gruixut que recolza sobre les llengüetes metàl·liques d’alguns registres dels orgues i que, en variar el seu punt de contacte amb la llengüeta, modifica l’afinació de la nota emesa.
L’extrem exterior de la raseta sobresurt del peu del tub per a poder-lo agafar amb una eina especial per a afinar els jocs de llengüeteria En els orgues més primitius, aquesta peça no existia, i tan sols una petita falca de fusta fixava la llengüeta i en determinava el to A partir del segle XVI, es conserven instruments amb raseta mòbil de fil de llautó o de ferro
capsou
Dret
Remuneració o premi de gestió que corresponia als hereus de confiança
, als quals era vedada la detracció de la quarta trebel·liànica.
Si el testador no fixava l’import de la remuneració, els hereus de confiança percebien un deu per cent dels productes líquids d’administració i dels preus de venda L’actual dret civil de Catalunya fixa la remuneració en un deu per cent si el marmessor és universal i en un dos per cent si és particular o comptador partidor Si són diversos, la remuneració correspon per parts iguals als qui hagin exercit el càrrec sense que pugui imputar-se a llur retribució els llegats o altres disposicions a favor seu
baioneta
baioneta colzada muntada
© Fototeca.cat
Militar
Arma blanca especialment concebuda per a ésser ajustada a l’extrem del canó d’un fusell o d’una altra arma de foc, per tal de poder-la emprar en la lluita cos a cos.
Rep el seu nom de Baiona, centre de fabricació d’aquesta arma a partir del 1640 L’any 1691 Vauban generalitzà la baioneta colzada, inventada per l’anglès Mackai, que hom fixava al canó per la seva part exterior i permetia de disparar sense desarmar-la D’aleshores ençà la baioneta substituí la pica en els exèrcits Carles II de Castella la imposà en el cos de granaders 1685 A partir del s XIX prengué formes i llargades diverses, segons el fusell emprat de fulla llisa o corba, de secció triangular, etc Actualment la seva utilització va minvant en els exèrcits, però els moderns…
cobertura
Economia
Proporció de la quantitat total de dipòsits en metàl·lic respecte a la quantitat total de circulació fiduciària en un estat.
Des de la creació del paper moneda apareix la necessitat d’una contrapartida en metàllic or o argent Originàriament el paper moneda era un certificat d’una certa quantitat de monedes metàlliques en dipòsit Però més endavant, amb l’aparició dels banquers i dels préstecs, el total de paper moneda circulant esdevingué superior a la quantitat de monedes metàlliques Al s XIX les idees de la Currency School portaren a fixar una certa relació entre l’emissió de diner i els dipòsits en metàllic, és a dir, hom fixava el percentatge de cobertura d’or Amb la declaració d’inconvertibilitat…
Universitat i Consell General de Menorca
Història
Organisme representatiu de l’illa de Menorca, instaurat arran de la conquesta catalana.
De la universitat general, radicada a Ciutadella, depenien les particulars de Ciutadella, Maó, Alaior i es Mercadal i Castell de Santa Àgueda, en les quals eren representats els braços dels cavallers, ciutadans, pagesos i menestrals Les universitats foranes sostingueren freqüents disputes amb la general de Ciutadella El governador de Menorca, Galceran de Requesens, dictà la sentència del 1439, confirmada per Alfons el Magnànim el 1442, on fixava la composició de la Universitat i Consell General en 4 jurats i 10 consellers de la de Ciutadella, 4 consellers de Maó, 2 síndics i 1…
cartell de deseiximents
Història
Dret
Document de dret feudal mitjançant el qual un vassall, al·legant algun greuge, es deseixia del seu senyor, o sigui se sostreia de les seves obligacions de fidelitat i es considerava amb possibilitats de fer-li guerra sense incórrer en traïció.
Als segles XIV, XV i XVI foren freqüents al Principat de Catalunya i, sobretot, al Regne de València els cartells de deseiximents entre cavallers, els quals, d’aquesta manera, pretenien de donar estat legal a baralles privades i a bandositats El cartell de deseiximents signat pel requeridor era presentat al request per un notari sovint l’anunciava un trompeter i hi assistien cavallers que actuaven de testimonis eren redactats amb unes fórmules precises, es fixava clarament a partir de quants dies requeridor i request començarien a hostilitzar-se en el cas que el darrer no…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina