Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
diplegia
Patologia humana
Paràlisi que afecta parts simètriques del cos, anomenada també paràlisi bilateral
.
Pot ésser flàccida o espàstica, segons que la lesió es produeixi a la segona o la primera motoneurona, respectivament
poliradiculitis aguda
Patologia humana
Forma aguda, ràpidament progressiva, de poliradiculitis, caracteritzada per debilitat muscular i lleugera pèrdua de la sensibilitat que s’inicia sovint després d’un procés infecciós banal.
Hi ha disminució o abolició dels reflexos osteotendinosos, parestèsies i paràlisi flàccida En els casos més greus, poden ésser afectats els nervis cranials i la musculatura respiratòria Al líquid cefaloespinal hom troba, de manera característica, un augment de la concentració de proteïnes i una absència de cèllules dissociació albuminocitològica És anomenada també poliradiculoneuritis aguda i síndrome de Guillain-Barré
marabú

Marabús africans
© Fototeca.cat-Corel
Ornitologia
Gènere d’ocells de l’ordre dels ciconiformes
, de la família dels cicònids, que atenyen 120 cm d’alçada i més de 250 cm d’envergadura.
Tenen el bec cònic, amb la base tan grossa com el cap, una papada flàccida, que és una característica sexual secundària, i també té relació amb la funció respiratòria, i el cap i el coll nus amb la pell rosada Són gregaris i bàsicament necròfags El marabú africà Lcrumeniferus Detall d’un marabú africà © Xevi Varela té les parts superiors negres i la base del coll i les parts inferiors blanques habita des del Sudan i Etiòpia fins a Zàmbia El marabú indi Ldubius o argala té les parts superiors d’un color verd metàllic, i el marabú javanès Ljavanicus o argala menor té una…
plexitis
Patologia humana
Inflamació d’un plexe raquidi, amb paràlisi flàccida i trastorns de la sensibilitat.
barballera
En l’home, pell del coll sota la barba quan és flàccida o penjant.
poliomielitis
Patologia humana
Malaltia infecciosa aguda originada per un grup d’enterovirus que afecta el sistema nerviós.
Els humans són l’únic reservori dels virus, i el contagi és del tipus de les infeccions entèriques per via fecal-oral o també per la ingestió d’aigua o d’aliments contaminats Afecta sobretot la població infantil, i apareix sobretot en zones amb males condicions sanitàries i d’higiene Al voltant del 90% dels infectats són asimptomàtics o bé tenen símptomes lleus, i superen la malaltia sense o amb poques seqüeles En la resta, l’afectació més comuna és la paràlisi de les cames, generalment permanent En alguns casos es produeix la mort per paràlisi de la musculatura respiratòria Han estat…
Obstrucció nasal
Patologia humana
L’ obstrucció nasal constitueix una de les manifestacions més habituals de les malalties i els trastorns del nas i la rinofaringe Consisteix en la dificultat o la impossibilitat de mantenir una respiració adequada a través de les fosses nasals Es presenta sempre que es produeix una reducció del diàmetre de les fosses nasals o la rinofaringe, cosa que dificulta el pas de l’aire des dels orificis nasals fins a l’orofaringe La disminució del diàmetre intern d’aquesta part de les vies respiratòries es pot produir a conseqüència d’una inflamació de la mucosa respiratòria que la cobreix, o bé un…
Poliomielitis
Patologia humana
Definició La poliomielitis és una malaltia infectivocontagiosa d’origen vírica que especialment afecta infants i que si bé en la majoria dels casos és asimptomàtica, o bé es manifesta amb símptomes lleus i inespecífics similars als provocats per la grip o la faringitis, de vegades evoluciona amb manifestacions neurològiques greus que poden causar la mort del pacient o deixar com a seqüela paràlisi i atròfia de les extremitats, i per això també és anomenada paràlisi infantil La vaccinació sistemàtica contra la poliomielitis ha permès d’eradicar gairebé del tot aquesta malaltia en els països…
Anatomia de l’orella
Anatomia humana
Situació de l’orella Hom considera que l’ orella és un òrgan doble perquè n’hi ha dues de formades per estructures similars, situades simètricament a ambdues bandes del cap Cada orella es troba situada a la part lateral del crani, als costats del rostre Les diverses estructures de l’orella s’organitzen en tres parts ben diferenciades Així, hom hi diferencia tres sectors l’orella externa, l’orella mitjana i l’orella interna Des de l’exterior només es pot veure una part reduïda de les estructures que componen l’orella externa el pavelló auricular i l’entrada del conducte auditiu extern La resta…
tipus pícnic
Antropologia
Psicologia
Biotip segons la classificació d’Ernst Kretschmer caracteritzat per la seva talla mitjana o inferior, esquelet ample no gaire robust, crani gros i rodó, cara de contorn pentagonal i perfil corbat, coll curt, cap enfonsat entre les espatlles, que són una mica aixecades i inclinades endavant, tòrax eixamplat de la part inferior, extremitats i mans curtes, musculatura poc pronunciada i de consistència flàccida, sistema pilós en general ben desenvolupat.
Psíquicament els pícnics són optimistes, expansius i poc emotius Els correspon el temperament ciclotímic i, en cas d’alteració patològica, la psicosi maniacodepressiva