Obstrucció nasal

L’obstrucció nasal constitueix una de les manifestacions més habituals de les malalties i els trastorns del nas i la rinofaringe. Consisteix en la dificultat o la impossibilitat de mantenir una respiració adequada a través de les fosses nasals. Es presenta sempre que es produeix una reducció del diàmetre de les fosses nasals o la rinofaringe, cosa que dificulta el pas de l’aire des dels orificis nasals fins a l’orofaringe.

La disminució del diàmetre intern d’aquesta part de les vies respiratòries es pot produir a conseqüència d’una inflamació de la mucosa respiratòria que la cobreix, o bé un desplaçament o creixement anòmal d’alguna de les seves estructures. La causa més habitual és la inflamació de la mucosa que apareix, per exemple, en les rinitis i les sinusitis. El desplaçament de les estructures respiratòries es produeix, per exemple, en les deformacions nasals, les desviacions de l’envà nasal i les seqüeles de traumatismes nasals. L’obstrucció deguda al desenvolupament d’alguna estructura respiratòria es presenta als pòlips nasals, les vegetacions adenoides, els tumors nasosinusals i els tumors de càvum. Igualment poden causar obstrucció nasal els cossos estranys al nas.

Segons l’extensió del trastorn, l’obstrucció nasal pot ésser unilateral o bilateral. En alguns casos la disminució del diàmetre de les fosses nasals deguda al trastorn és lleu i es produeix una obstrucció intermitent, que es presenta només en les fases del cicle nasal en què la mucosa s’engruixeix. En aquests casos, si el trastorn és bilateral hi pot haver una obstrucció basculant, que es manifesta alternativament en una fossa nasal o en una altra seguint el cicle nasal.

L’obstrucció nasal causa una sensació de constricció del nas que obliga a respirar per la boca, de manera que la persona que n’és afectada manté la boca oberta constantment. L’aire inhalat per la boca, sense ésser humidificat ni escalfat a les fosses nasals produeix una dessecació de la mucosa de la faringe que sol originar una sensació de sequedat al coll, sobretot al matí. D’altra banda, en els nodrissons l’obstrucció nasal pot dificultar la succió i ocasionar alteracions de l’alimentació. En els infants i els adults dificulta de vegades la pràctica d’exercici físic intens.

La persona afectada per obstrucció nasal, mentre dorm, sol respirar per la boca —que s’asseca— i per tant manté una respiració sorollosa. Així, són habituals els roncs, especialment en persones obeses i d’edat, pel fet que en dormir la musculatura de la cara es relaxa i la llengua cau flàccida cap enrere i tanca l’entrada de l’orofaringe. Fins i tot en alguns moments es pot produir una obstrucció completa de les vies respiratòries que interromp la respiració durant uns segons al cap dels quals es continua sorollosament. Aquesta alteració és anomenada apnea de la son.

L’obstrucció nasal sol provocar igualment una alteració de la veu per la pèrdua de la funció fona-tòria de les fosses nasals, anomenada rinolàlia o veu nasal, caracteritzada pel fet que és poc sonora i de to apagat. En els infants la rinolàlia pot fer canviar del tot algunes síl·labes, com ara ma per ba, o no per do.