Resultats de la cerca
Es mostren 34 resultats
flautat
Música
En l’orgue, cadascun dels jocs (joc) que integren la gran família dels jocs flautats -o simplement flautats-, els més importants de l’instrument i, a la vegada, els més antics.
Són jocs labials de so potent, clar i brillant, que -com també passa amb altres jocs de l’orgue- no és comparable al de cap altre instrument no ’imita’ el so de cap instrument Provenen de la primera divisió de jocs que es feu en l’orgue gòtic tardà, en què foren separats de la resta que formava tota una gran mixtura Blockwerk Ja al principi del segle XVI, Gabriel Capdebós construí l’orgue de l’església de Sant Mateu de Perpinyà 1516 amb "3 divisions de veus flautat, divisió argentina i orgue ple" La família dels flautats abraça tot l’espectre sonor audible La seva síntesi origina la gran…
contres
Música
En l'orgue, dit generalment dels jocs de la família dels flautats greus que es troben en el teclat de pedal.
El més greu, normalment de 16', rep el nom de contres majors Si va acompanyat d’un de 8', aquest s’anomena contres menors Els grans instruments poden disposar-ne de 32' A voltes s’ha utilitzat el nom de contres obertes quan es tracta de tubs oberts flautats, principals, etc i de contres tapades o sorderes quan es tracta de tubs tapats subbaix, bordó major, etc Per extensió, s’ha aplicat aquest nom a les tecles del pedal quan aquest joc no disposava d’un tirador que li permetés de poder sonar independentment Era el moment en què el pedal escassament tenia l’àmbit d’una octava, i…
jocs de boca
Música
Sèrie de tubs de l’orgue en què el so és produït d’una manera semblant a la flauta dolça, distints dels tubs de llengüeta.
Comprenen els jocs de flautes, flautats o principals, gambes, bordons, etc
principals
Música
Registre o joc de boca de fons, de l’orgue.
Els tubs, oberts, tenen una amplada mitjana i un so clar i potent També són anomenats flautats
corn de nit
Música
En l’orgue, joc de la família de les flautes tapades, amb tessitura de 16', 8', 4’ o 2', i anàleg al bordó.
Pertany a l’orgue simfònic francès Cal no confondre’l amb el nachthorn alemany, de la família dels flautats, però amb el cos cònic truncat i amb doble boca
joc de boca
Música
En l’orgue, cadascun dels jocs (joc) formats per tub de bisell -tubs que tenen un bisell en la boca-.
Els jocs de boca, anomenats també jocs labials, formen juntament amb els jocs de llengüeta llengüeteria les dues categories principals de classificació dels jocs de l’orgue Comprenen els jocs de flautes, flautats o principals, gambes, bordons, etc
camussat
Música
En l’orgue, joc de la família de les flautes, amb secció troncocònica o afuada, que també s’anomena flauta cònica.
Es fabrica en les tessitures de 16’ a 2', i també en les de quintes de 5 1/3’ a 1 1/3' Nasqué al segle XVI per contrast tímbric suau del més potent dels jocs dels flautats En l’orgue romàntic les seves mesures es variaren i se li aplicaren a la boca orelles o frens, cosa que modificà la seva sonoritat
dotzena
Música
En l’orgue, joc de mutació de quinta en la tessitura de 2 2/3'.
Reforça el tercer harmònic del 8' Si és de la família dels flautats pot constituir un joc isolat dotzena de principal o bé formar part de la filera greu d’un joc de ple Si és de la família de les flautes, tant obertes com tapades o de secció troncocònica dotzena nasarda, també pot trobar-se sola o bé formar part de la tercera filera d’un joc de corneta
dinovena
Música
En l’orgue, joc labial de mutació de quinta en la tessitura d’1 1/3'.
Reforça el tercer harmònic del 4' Si és de la família dels flautats pot constituir un joc isolat dinovena de principal o bé formar part del ple Si és de la família de les flautes, tant obertes com tapades o de secció troncocònica dinovena nasarda, també es pot trobar sola o formar part d’un joc de corneta Juntament amb la quinzena 2', forma una de les variants del joc alemany de rauschpfeife
mixtura
Música
En l’orgue, joc compost de diversos tubs per a cada nota que no fa sentir el so corresponent a la tecla polsada, sinó els seus sons harmònics (quinta, octava, tercera, sèptima, etc.).
Si els tubs són de la talla dels flautats, originen els jocs de címbal, ple o plens, corona, carilló, alemanya, fornitura, gran mixtura, harmonia etèria, progressió harmònica, septinona, etc, amb represes i repeticions Si els tubs són de la talla de les flautes, donen lloc al jocs de corneta, sesquiàltera, tèrcia, etc, sense repeticions ni represes Si són de llengüeta, donen lloc a la potentíssima mixtura de clarins 4', 2’2/3 i 2'