Resultats de la cerca

Fundada el 1945, els seus primers associats provenien del Centre Excursionista els Blaus de Sarrià, als quals s’uniren diversos folkloristes que tenien el propòsit de recuperar i mantenir el folklore català Introduí el tir amb arc a Catalunya el 1947, quan organitzà el primer concurs durant uns campaments a Centelles Té seccions de muntanya, esquí, etnografia i folklore Reuneix uns 430 socis

Maltractada per la seva madrastra i les seves germanes, viu confinada a la cuina i fa els treballs de la casa Gràcies a l’ajuda d’una fada pot assistir al ball del fill del rei, amb qui es casarà després que aquest l’hagi poguda localitzar gràcies a una sabata de cristall que havia perdut en fugir del ball Fou publicat per ChPerrault a Contes de ma mère l’Oye 1697 i a Kinder und Hausmärchen dels germans Grimm La versió de Perrault fou traduïda al català per Lluís Via i illustrada per Apelles Mestres 1909 Carles Riba traduí la dels Grimm en Contes d’infants i de la llar 1919, 1921 La versió…

El llibre, publicat el 1882 a Barcelona Librería de D Álvaro Verdaguer, és, de fet, una segona edició notablement ampliada de l’anterior publicació Observaciones sobre la poesía popular, con muestras de romances catalanes inéditos Barcelona, 1853 Les cançons del Romancerillo provenen majoritàriament de Catalunya, però no hi manquen exemples del País Valencià, les Balears i l’Alguer, i foren recollides directament pel mateix Milà o per collaboradors seus Milà distribuí aquestes cançons -pertanyents bàsicament al gènere baladístic- en cinc capítols cançons religioses i llegendàries, històriques…

D’aleshores ençà ha sofert una evolució isolada a Catalunya, fins a esdevenir un dels instruments més representatius de la música autòctona i veritable element protagonista en les sardanes El nom actual pot considerar-se una abreviatura convencional de xeremia tenor , que en seria el nom propi Fins al principi del s XIX era construïda, generalment, amb fusta de boix, d’una llargada més curta que l’actual 70 cm aproximadament, acabada amb un pavelló amplament desbocat i, en algun cas, duia alguna clau de construcció rústega L’any 1849, Andreu Turon presentà a Perpinyà una nova tenora de…

Transcripció científica o adaptació literària Miniatura del Libro de ajedrez, dados et tablas , d’Alfons X el Savi, que representa un scriptorium Així s’anomenava la sala destinada a la transcripció de còdexs i redacció d’escriptures en monestirs i catedrals de l’edat mitjana Enciclopèdia Catalana Abans d’encetar el tema, convindria dilucidar l’abast mateix de les paraules “adaptació” o “versió”, que a priori semblen oposar-se, com a alternativa creativa, a “transcripció”, considerada com a opció científica Però, a dreta llei, es pot afirmar sense embuts que hi hagi una frontera clara entre…

Malalt de tuberculosi, sd MAF / RM Les topografies mèdiques són estudis empírics de caràcter medico-geogràfic, referits a una zona concreta, que constitueixen veritables monografies locals, comarcals i fins i tot regionals, que tracten de les condicions de vida ecològiques i socioculturals de la població Aquest gènere s’inscriu dintre de la tradició intellectual de l’higienisme, que va constituir el paradigma dominant en la medicina europea des d’aproximadament mitjan segle XVIII fins al final del XIX L’higienisme es fonamentava en teories mediambientals i socials per a determinar l’etiologia…

Vida i obra Primogènit d’un llinatge antic, amb casa pairal a Bigues i residència habitual a Barcelona, era germà del polític Marià Maspons i Labrós  i de la també folklorista i escriptora  Maria del Pilar Maspons i Labrós El 1862 es llicencià en dret a Barcelona i el 1864 es doctorà en dret civil i canònic Exercí d’advocat fins el 1879, any en què guanyà oposicions notarials a Barcelona Fou soci fundador de l’Associació General per a la Reforma Penitenciària 1880 i vocal de la Comissió de Codificació del Dret Civil Català, i el 1897 fou nomenat degà del Collegi Notarial La seva tasca…

Vida i obra Filla de Joan Bassa i Bosch 1838-1906, comerciant que havia fet fortuna a l’Havana, i d’Irene Rocas i Romaguera 1861-1947, folklorista i lexicògrafa, gaudí d’una educació privilegiada per a la seva època El 1902 s’inicià en la creació literària, i el 1903 publicà els seus primers poemes en els setmanaris empordanesos  Catalunya artística i La Crónica , de Palafrugell Participà en diverses ocasions als Jocs Florals de Girona i fou guardonada amb el premi Prudenci Bertrana 1903 i el premi de la Diputació Provincial 1909 Aquests èxits primerencs li permeteren entrar en…

Música culta Durant l’Edat Mitjana, les catedrals Ginebra, Lausana, Basilea i els monestirs SaintMaurice, Romainmôtier, Engelberg foren els principals centres musicals El més significatiu fou, sens dubte, el monestir de Sankt Gallen, fundat per sant Otmar el 720 Músics, poetes i intellectuals protagonitzaren l’època més esplendorosa del cenobi, als segles IX i X, entre els quals sobresurten Hartmann m 864, Notker m 912 i Tuòtil m 915 A partir del segle XIII les catedrals suïsses anaren guanyant protagonisme, com les de Basilea, Friburg, Lausana i Zuric, en la qual se sap que es practicava la…

En tota la història de la música dels Països d’Oc, només els trobadors crearen i desenvoluparen una identitat musical occitana, identitat que s’anà diluint a poc a poc fins a ser cada cop menys perceptible Efectivament, per bé que profundament musical, el seu art era per davant de tot literari, amb la prestigiosa cançó, el satíric o violent sirventès, el planh fúnebre o altres gèneres menors Guillem IX, comte de Poitiers 1070-1126, ha estat considerat el primer trobador Aquest moviment poeticomusical durà fins a mitjan segle XIII, i s’expandí per tot Europa trouvères de la França d’Oïl,…