Resultats de la cerca
Es mostren 142 resultats
falguera mascle
Botànica
Falguera, de la família de les polipodiàcies, de rizoma gruixut i erecte, de fulles molt dividides, de color verd fosc, de 30 a 130 cm, amb sorus arrodonits.
Es fa en boscs humits i fondalades, als Pirineus i altres muntanyes plujoses Té propietats vermífugues
coniza
Botànica
Planta herbàcia perenne, pubescent, de la família de les compostes, de 50 a 100 cm d’alçada, amb fulles oblongues o lanceolades, enteres, tomentoses pel revers, les superiors sèssils, i capítols grocs agrupats en corimbe.
Viu a la terra baixa i a la muntanya mitjana, en fondalades, obagues i altres llocs frescals
herba de Sant Benet
Herba de Sant Benet
Donald Hobern (cc-by-3.0)
Botànica
Planta herbàcia vivaç, de la família de les rosàcies, rizomatosa, alta de 20 a 60 cm, de fulles pinnatisectes, de flors grogues i de fruits en plurinúncula.
Creix en fondalades, tanques, reguerons i altres llocs humits i ombrívols L’arrel té virtuts restringents, tòniques i febrífugues
camp de tir
Militar
Terreny destinat a la instrucció pràctica de la tropa amb l’ús de les armes de foc lleugeres.
Hom l’installa preferentment en fondalades, amb un pendent pronunciat, o parador de sorra, al darrere per a evitar el risc de les bales perdudes galeria de tir, polígon de tir
sarriassa
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les aràcies, glabra, de rabassa tuberosa, de 30 a 60 cm d’alt, de fulles hastades, verdes amb taques blanquinoses, grosses i llargament peciolades, d’inflorescències pseudàntiques en espàdix, amb l’eix groc i amb l’espata blanquinosa, i de fruits bacciformes vermells, metzinosos.
Habita boscs de ribera i fondalades humides, a l’Europa occidental i meridional A vegades és conreada en jardins El tubercle ha estat emprat en farmàcia homeopàtica com a expectorant i purgant
ailant
Botànica
Jardineria
Arbre caducifoli, de la família de les simarubàcies, originari de la Xina, de fulles compostes molt grans i un xic pudents; flors petites i verdoses, i fruits d’una sola llavor, amb ales.
Sovint és plantat als jardins i vores de carrers i carreteres perquè tolera bé les atmosferes impurificades i es desenvolupa fàcilment S'estén amb rapidesa i de manera espontània, sobretot per fondalades i llocs poc assolellats, perquè les arrels rebroten molt
acampador
Ramaderia
Lloc de barreja de les ramades a les fondalades o en punts amples.
boira de refredament
Meteorologia
Boira causada pel refredament nocturn de la superfície terrestre, a causa de l’emissió de radiació calorífica durant la nit. Amb aquest refredament la humitat relativa de l’aire augmenta.
Quan la temperatura arriba al valor del punt de rosada, l’aire està saturat i a partir d’aquest moment s’inicia la condensació del vapor d’aigua en gotes minúscules que formen la boira Les boires de refredament es formen habitualment a les nits de la tardor i de l’hivern a les valls i fondalades amb condicions de cel serè i de vents fluixos o encalmats, típiques de les situacions anticiclòniques, i solen dissipar-se durant el dia amb l’escalfament solar
vall d’Hostoles
Aspecte de la vall d'Hostoles
© Fototeca.cat
Vall tectònica de la Serralada Transversal Catalana, solcada pel riu Brugent, fins a l’aiguabarreig amb el Ter.
Orientada de NW a SE, enllaça al NW per un llindar, divisòria amb la conca del Fluvià, amb la plana d'en Bas, part de la fossa tectònica d'Olot La tanquen la plataforma estructural del Cabrerès W, el massís hercinià de les Guilleries, on comença la serralada Prelitoral SW, i el horst de la baixa Garrotxa serres del Corb, de Finestres i de Rocacorba E La vall és formada per materials eocènics fortament plegats que empasten una gran falla de direcció armoricana NW-SE, però d'edat alpina, que enfonsà el horst de la baixa Garrotxa Això originà una activitat volcànica que aplanà la…
sanícula
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les umbel·líferes, que es fa en boscs, fondalades, etc, a les contrades humides d’Europa.
Ateny de 20 a 60 cm d’alçària Les fulles són palmatipartides, amb el marge dentat, de flors blanques o rosades, molt petites, aplegades en umbelles denses i arrodonides, semblants a glomèruls, les quals són disposades a la vegada en cimes umbelliformes de tres o quatre radis, i de fruits amb agullons uncinats És herba remeiera, amb virtuts anticatarrals, vulneràries i astringents