Resultats de la cerca
Es mostren 60 resultats
fossilització del relleu
Geomorfologia
Recobriment d’un relleu per sediments.
La fossilització implica que, després d’una etapa de formació d’un relleu, en segueix una altra de subsidència, amb emplenament de sediments que cobreixen el relleu primitiu, i encara una altra d’epirogènesi o aixecament, després de la qual s’inicia l’exhumació de la coberta sedimentària Hom pot deduir el relleu fòssil a través de la discordança entre el relleu primitiu i els estrats nous dipositats
fixació
Lingüística i sociolingüística
Incorporació d’un mot en una locució amb la pèrdua corresponent de la seva significació primitiva.
El fenomen rep també el nom de fossilització
fòssil
fòssil de monocotiledònia Sabal major procedent de jaciments oligocens de Tàrrega
© Fototeca.cat
Paleontologia
Dit de l’organisme, complet o incomplet, que visqué en temps passats i que ha conservat la seva forma primitiva petrificada en els materials de l’escorça terrestre.
Aquest nom és aplicat també, per extensió, a trossos, a empremtes, a pistes, etc, d’organismes, i també a impressions de fenòmens climatològics, com l’empremta de la pluja o de les ones Les condicions més comunes per a la formació de fòssils són l’existència en l’organisme de parts dures, com closca, conquilla, esquelet, etc, i llur enterrament Una de les formes més corrents de fossilització és la petrificació, que consisteix en la substitució total o parcial de la substància orgànica compacta per matèria mineral, com calcita, sílice, pirita, etc Una altra forma és per la…
estromatòlit

Estromatòlits fòssils a la formació rocosa del cràter de Pilbara (Austràlia)
© Earth Remote Sensing Data Analysis Cente
Geologia
Estructura rocosa, de tipus sedimentari orgànic, de litologia calcària i laminada, formada pel creixement de les algues blau verd (cianobacteris), que, en la seva activitat microbiana, faciliten la precipitació de carbonat en capturar i fixar les partícules de CaCO3.
Els cianobacteris són els primers oxigenadors de l’atmosfera i formadors de les zones esculloses, i han mantingut la seva línia evolutiva, és a dir, no s’han extingit des de la seva aparició Pel que a la morfologia dels estromatòlits, és força variable i es presenta en formes columnars, hemisfèriques còniques, alveolades, de bolet o, fins i tot, amb combinacions de formes diferents Quan es presenta en capes planes i parallels es coneix com laminació algal Atesa la seva naturalesa rocallosa presenten un elevat potencial per a la fossilització i la preservació al llarg de la…
incrustació
Paleontologia
Mode de fossilització d’un cos orgànic vegetal o animal en contacte amb una substància mineral calcària o silícia.
Els insectes fòssils
Característiques generals Nimfa d’efemeròpter del Triàsic inferior Anisià de l’illa de Mallorca Aquest ordre d’insectes és un dels que apareix més aviat en el registre fòssil La mida aproximada d’aquest individu és de 14 mm Jordi Vidal / Collecció Feliu Calafat - Bartomeu Saez De tots els artròpodes presents en el registre fòssil, un dels grups que mostren un nombre més gran d’individus i més diversitat és el dels insectes, bé que no hi ha dades exactes del nombre d’espècies fòssils Del cos dels insectes, únicament hi ha algunes parts que es poden mantenir fòssils Del tegument, fet de tres…
Roques de restes: fòssils i sediments
Totes les roques, justament perquè són el producte d’un procés, duen informació de la seva gènesi Informació física, química i geològica Però també biològica Algunes roques, en efecte, contenen restes d’antics organismes vivents De vegades totes elles en són, fins i tot, una compacta amalgama L’observació de vesícules en una roca juntament amb la presència de cristalls molt petits, tot just incipients, informa d’un origen magmàtic i alhora d’un refredament brusc, molt probablement a l’exterior de l’escorça La presència de cristalls grans i ben formats, en canvi, encaixats els uns amb els…
fossildiagènesi
Paleontologia
Conjunt de processos fisicoquímics que tenen lloc durant la fossilització d’una resta orgànica un cop aquesta ha quedat englobada dins del sediment; aquests processos són bàsicament tres: mineralització, recristal·lització i dissolució.
La mineralització suposa la substitució àtom a àtom de la matèria mineral original del fòssil altres vegades, el que té lloc és la recristallització de la matèria mineral original en un altre sistema cristallí finalment, el que pot tenir lloc és la dissolució de l’organisme i el reompliment posterior de la matèria mineral amb altres materials diferents de l’original en aquest darrer cas es produeix un motllo que no conserva cap molècula de l’organisme que donà lloc al fòssil
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina