Resultats de la cerca
Es mostren 100 resultats
polarització dels fotons
Física
Estat de spin dels fotons.
Tot i que un fotó, pel fet de tenir spin, hauria de presentar la component del seu spin en la direcció del moviment quantificada amb els valors 1, 0 i -1, el fet que la seva massa sigui nulla i es mogui sempre a la velocitat de la llum fa que les úniques polaritzacions que presenti siguin 1 i —1
absorciometria dual de fotons
Tècnica de diagnosi basada en la irradiació corporal de fotons procedents d’un radioisòtop —es fa servir generalment el Gd153— que, en travessar l’organisme, són absorbits especialment pels teixits mineralitzats.
La computació dels fotons que han travessat el segment corporal estudiat proporciona un bon índex del contingut mineral ossi, dada molt útil per a la diagnosi i la valoració de l’osteoporosi
càmera de compte de fotons
Astronomia
Detector de fonts lluminoses molt febles, capaç de palesar l’arribada d’un únic fotó.
Un fotó procedent de l’objecte estudiat incideix sobre un fotocàtode i en desprèn un electró aquest fotoelectró és guiat per una lent electrònica cap a un dispositiu multiplicador, de manera que d’aquest brollarà una gran quantitat d’electrons que, en incidir en una pantalla fluorescent, fa una taca lluminosa extensa Una càmera de televisió evidencia aquesta incidència i un ordinador compta el nombre d’esdeveniments unitaris que s’esdevenen a cada pícsel de la pantalla El resultat és una representació numèrica digitalitzada de la imatge que pot ésser tractada per l’…
fotomultiplicador

Esquema bàsic d’un fotomultiplicador
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Dispositiu electrònic emprat per a detectar i mesurar un petit flux de fotons.
Es basa en l’efecte fotoelèctric i fou ideat per W Zworykin el 1936 Consta d’un fotocàtode i d’un multiplicador d’electrons compost de diversos dínodes i d’un ànode Tot el sistema treballa en el buit per tal d’evitar les pèrdues d’electrons per collisions amb els àtoms Els electrons inicialment emesos pel fotocàtode són accelerats pel camp elèctric que hi ha entre aquell i el primer dínode, sobre el qual incideixen tot provocant l’emissió d’un nombre més elevat d’electrons Aquests són successivament accelerats pel camp elèctric que hi ha entre dínode i dínode, talment que es repeteix en cada…
distribució de Planck
Física
Distribució de probabilitat de trobar els fotons d’una radiació electromagnètica en llurs diversos estats quàntics.
És expresada per on n i és el nombre de fotons que es troben a l’estat i corresponent a la freqüència ν ι , h és la constant de Planck, k és la constant de Boltzmann i T la temperatura absoluta La distribució de Planck és l’aplicació de l' estadística de Bose-Einstein als fotons
escintil·lador
Física
Substància transparent a la llum que té la propietat d’emetre alguns fotons d’energia corresponent a l’espectre visible cada cop que rep l’impacte d’una radiació ionitzant.
El nombre de fotons és sensiblement proporcional a l’energia de la radiació incident També se'n diu detector d’escintillació
Anton Zeilinger

Anton Zeilinger
© Institute for Quantum Optics and Quantum Information / Vienna of the Austrian Academy of Sciences
Física
Físic austríac.
Estudià física i matemàtiques a la Universitat de Viena, on es doctorà 1971 amb una tesi sobre física de neutrons Ha estat professor de l’Institut de Tecnologia de Massachusetts MIT, de la Universitat Tècnica de Munic, de la Universitat Tècnica de Viena, de la Universitat d’Innsbruck i del Collegi de França de París Actualment és director científic de l’Institut d’Òptica Quàntica i Informació Quàntica IQOQI i degà de la Universitat de Viena El seu equip fou el primer a comprovar una interferència quàntica entre macromolècules Considerat un dels pioners dels estudis de teletransport, des dels…
entrellaçament quàntic
Física
Propietat d’alguns estats quàntics de sistemes amb més d’una partícula, segons la qual l’estat del sistema complet no es pot representar com el producte directe d’estats separats per a les diverses partícules constituents.
D’acord amb el teorema de Bell, els estats entrellaçats poden presentar correlacions més fortes que no els estats clàssics per això se'ls considera ingredients ideals per a la computació quàntica L’existència d’aquests estats entrellaçats és fruit del principi de superposició de la mecànica quàntica i, d’acord amb l’argument d’Einstein-Podolskij-Rosen, implicaria que aquesta és incompatible amb una representació de la realitat basada en el principi d’acció local Les mesures experimentals relatives a les desigualtats de Bell donen suport a la mecànica quàntica El 1997 s’aconseguí observar per…
luxó
Física
Partícula fonamental de massa en repòs nul·la, que es desplaça a la velocitat de la llum en el buit.
Els fotons, els gravitons i els neutrins són luxons
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina