Resultats de la cerca
Es mostren 74 resultats
rodospiril
Biologia
Bacteri gramnegatiu del gènere Rhodospirillum, de la família de les atiorodàcies, purpuris i sense grànuls de sofre, mòbils per cilis polars i en tirabuixó.
En anaerobiosi, són fotosintetitzadors facultatius, o bé quimiosintetitzadors o sapròfits
pseudomònada
Biologia
Gènere de bacteris gramnegatius, de la família de les pseudomonadàcies, en forma de bacil curt, mòbils per flagel·lació polar i que no produeixen espores.
En formen part espècies patògenes per als animals i per a l’home Són bacteris oxidatius i mineralitzants no fotosintetitzadors i, en general, molt resistents al tractament quimioteràpic i als antibiòtics
cromoproteïna
Biologia
Complex format d’una proteïna específica conjugada amb un pigment.
Les cromoproteïnes formen un grup que inclou pigments respiratoris com l’hemoglobina, la clorocruorina i l’hemocianina fotosintetitzadors com la ficocianina i la ficoeritrina de les algues els citocroms i les flavoproteïnes
espiril·làcies
Biologia
Família de bacteris pseudomonadals, gramnegatius, en forma corbada (vibrions) o de tirabuixó (espirils), aerobis o anaerobis, dotats d’una gran mobilitat pel fet que a cadascun dels extrems de la cèl·lula hi ha dos plomalls de flagels.
La majoria són quimioorganòtrofs, llevat d’un petit grup de fotosintetitzadors, i habiten en les aigües dolces o salades, excepte Vibrio cholerae , bacteri patogènic de l’home Inclou, entre altres, els gèneres Vibrio, Desulfovibrio i Spirillum
rodobacterínies
Biologia
Subordre de bacteris pseudomonadals representat per espècies lliures que habiten en les aigües dolces i salades.
Tenen forma de bastonet o d’espiral, solen ésser mòbils i en presència de la llum poden viure anaeròbiament, ja que són fotosintetitzadors, i tenen pigments semblants a la clorofilla, de color vermell, purpuri, bru o verd Algunes espècies contenen grànuls de sofre Són gramnegatives i fixadores de nitrogen Formen part d’aquest subordre les famílies Thiorhodaceae, Athiorhodaceae i Chlorobacteriaceae
saba
Botànica
Líquid que circula a través dels teixits vasculars de les plantes i que consisteix en aigua amb substàncies minerals i orgàniques dissoltes.
La saba ascendent o bruta va, a través del xilema, des de les arrels fins a les fulles i altres òrgans conté les sals minerals absorbides del sòl La saba descendent o elaborada va, a través del floema, de les fulles i òrgans fotosintetitzadors a tot el cos de la planta conté els glúcids resultants de la fotosíntesi, que serveixen per a nodrir les cèllules de la planta
autotròfia
Biologia
Tipus de nutrició dels organismes que, per subvenir a llurs necessitats metabòliques, només incorporen del medi productes inorgànics (litotròfia).
Els organismes que presenten autotròfia sintetitzen les complexes molècules orgàniques que constitueixen llur material cellular reduint matèria inorgànica procedent del medi mitjançant electrons que obtenen també de matèria inorgànica medial, d’una banda, i energia radiant fotolitotròfia o energia procedent de reaccions d’oxidoreducció quimiolitotròfia , d’una altra La fotolitotròfia, l’autotròfia clàssica, és la presentada per les plantes verdes, les quals utilitzen aigua com a font d’electrons, anhídrid carbònic i sals minerals nitrats, etc com a matèria inorgànica reduïble, i llum com a…
coccolitoforals
Botànica
Ordre d’algues unicel·lulars de la classe de les crisofícies.
Comprèn organismes molt petits de 5 a 40 μm amb dos cromatòfors de color groguenc fosc, dos flagels iguals i una membrana fina, coberta d’una capa gelatinosa dins la qual es formen peces calcificades discoidals, els coccòlits Viuen principalment al mar, sobretot en aigües temperades o calentes, en les quals arriben a constituir la part principal de nanoplàncton i poden atènyer densitats de 10000 a alguns milions de cèllules per litre tenen interès com a organismes fotosintetitzadors i com a formadors de sediments rics en coccòlits fòssils Hom pot citar com a gèneres típics…
poiquilohidre | poiquilohidra
Ecologia
Dit de l’organisme amb adaptacions que li faciliten la supervivència en un medi en què la disponibilitat d’aigua és massa fluctuant per a garantir el manteniment d’una columna contínua d’aigua des del sòl.
Els representants d’aquests organismes són principalment algues, briòfits, líquens i algunes falgueres i fanerògames Les plantes poiquilohidres absorbeixen aigua a través de l’epidermis de les fulles Si la humitat atmosfèrica és elevada, poden absorbir aigua, les cèllules s’hidraten i poden activar els processos de la fotosíntesi L’adaptació d’aquests organismes és possible gràcies a algunes característiques anatòmiques i fisiològiques tenen cèllules petites i gairebé sense vacúols el seu protoplasma pot resistir, reduint al mínim l’activitat vital, llargs períodes de deshidratació, de manera…
piràmide ecològica
Ecologia
Diagrama de forma generalment piramidal en el qual hom representa la biomassa, els nivells d’energia o els nombres dels organismes de cada nivell tròfic d’un ecosistema.
Els organismes productors fotosintetitzadors ocupen la base de la piràmide Per sobre d’aquests hi ha successivament les diverses menes de consumidors fitòfags, carnívors depredadors d’herbívors i carnívors depredadors de carnívors Cada nivell tròfic de l’ecosistema es manté mercès a l’energia que obté del nivell immediatament inferior cada nivell tròfic té una producció més gran que el seu nivell immediatament superior i més petita que el seu nivell inferior, ja que cada nivell superior és explotat amb menys intensitat, cadascun determinat per la seva biomassa i la seva producció…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina