Resultats de la cerca

Presenten estructura de xarxa i tenen poques aplicacions a causa d’ésser molt fràgils

Aquestes porcions de geniva interdental són fràgils i reaccionen fàcilment a les infeccions i als traumatismes

Els estorers s’ajuntaven a vegades amb els vidriers, per als quals espartaven els vidres fràgils a Barcelona tenien capella comuna a la catedral sota el patronatge de sant Bernadí de Siena

La llengua de bou Hydnum repandum porta agulletes còniques i fràgils a l’himeni i és de barret irregular i carnós És comestible, igual que una espècie pròxima, H rufescens, més petita i brunenca La família de les hidnàcies incloïa antigament un gran nombre de gèneres, avui dia inclosos en altres grups pels seus caràcters microscòpics Així, Hydnellum, Phellodon i Sarcodon , que també tenen agulletes, s’engloben ara amb les teleforàcies, pels seus caràcters microscòpics Josep M Vidal / SCM Tot el que ha quedat de l’antiga família de les hidnàcies és el gènere Hydnum que, en el sentit actual,…

Comprèn moltes espècies, unes de tallus en forma d’esquames, unes altres en forma de trompetes, moltes en forma d’arbrets molt ramificats, fràgils en temps sec Les espècies fruticuloses i de color clar són anomenades popularment molsa blanca

Hi ha indicadors de totes les escales, des de macroscòpiques fins a microscòpiques, cas que fa necessari l’ús del microscopi petrogràfic per al seu reconeixement Entre els indicadors més utilitzats cal destacar les estries amb graons mineralitzats en les falles fràgils, i les foliacions obliqües i cristalls asimètrics en les zones de cisallament dúctil

Usualment és fixat un límit aproximat d’un 5% d’allargament per a diferenciar els materials dúctils dels fràgils, en funció de si el material es deforma o es trenca en aquest moment En un assaig de materials, la ductilitat és determinada en funció de la disminució de secció i de l’allargament de la proveta en el moment de produir-se el trencament

Mineral de cristalls tetragonals, fràgils, opacs, de color bru o negre, òpticament uniaxials positius i de birefringència i refracció fortes Pren formes d’hàbit divers segons l’origen bipiramidal en pegmatites, prismàtica en filons hidrotermals o pneumatolítics presenta macles típiques dites de bec d’estany Té duresa 6-7 i pes específic 6,9 És l’únic mineral emprat per a l’obtenció de l’estany arriba a proporcions fins de 78,6% de Sn Els països primers productors d’aquest mineral són els de la península d’Indoxina

Es graduà en fotografia a la State University of New York 1992 Posteriorment assistí a màsters amb Steve McCurry, Sebastiao Salgado, i Paul Fusco Les seves fotografies han illustrat les pàgines de les revistes més prestigioses de l’Amèrica del Nord i d’Europa com National Geographic , Geo o The New York Times Ha guanyat diversos premis entre els quals destaquen el National Geographic Award 2006 i el Critical Mass Top Monograph Award 2007 Treballa amb càmeres tant digitals com de pellícula de diferents formats Des del 2003 ha dedicat la seva feina a illustrar els fràgils ambients…