Resultats de la cerca

Excellent documentalista — Le sang des bêtes 1948-49—, dirigí llargmetratges com La tête contre les murs 1958 Un estil minuciós i un gran realisme descriptiu fan que el seu cinema esdevingui fantàstic i, fins i tot, terrorífic Dirigí Les yeux sans visage 1959, Thérèse Desqueyroux 1962, Thomas l’imposteur 1965, La faute de l’abbé Mouret 1970 i Nuites rouges , entre d’altres

Més que per les comèdies Coeur à gauche 1929, Un ange passe 1943, etc, és conegut per les seves interpretacions teatrals en obres d’Albert Camus, Jean-Paul Sartre, Jean Anouilh i altres dramaturgs francesos Debutà al cinema l’any 1925 i hi destacà pels films amb Marcel Carné Quai des brumes , 1938, René Clair Porte des Lilas , 1957 i Georges Franju La tête contre les murs , 1953, i Les yeux sans visage , 1959

De primer fou només una actitud crítica, manifestada mitjançant la revista Cahiers du Cinéma , però ràpidament es consolidà, i el 1959 dos joves realitzadors aconseguiren a Canes els premis al millor film Orfeu negro , de Marcel Camus i el millor realitzador François Truffaut per Les quatre-cents coups A partir d’aquell moment la indústria cinematogràfica francesa obrí les portes a una sèrie de nous realitzadors —procedents sovint del camp del curtmetratge i de la crítica—, que imposaren una valoració nova de la capacitat expressiva de la imatge per ella mateixa, com ja havien fet els grans…

Es formà a l’Accademia Cinematografica de Roma i al Centro Sperimentale di Cinematografia, i el seu primer paper protagonista fou Manon Lescaut , de C Gallone 1940, amb el qual obtingué un guardó a Venècia Destacà també a Piccolo mondo antico , de M Sodati 1941 i a Noi vivi , de G Alessandrini 1942 Després, es negà a participar en més pellícules perquè creia que el cinema italià estava instrumentalitzat pel règim feixista El 1944 es casà amb l’artista Oscar de Mejo, matrimoni que acabà el 1954 amb un escàndol de drogues i assassinat Després de la Segona Guerra Mundial, reprengué la seva…

Malgrat l’oposició de la seva família, el 1953 anà a París, on obtingué una beca de la Comédie-Française Els anys següents aconseguí notorietat com a actriu teatral, i el 1957 inicià una carrera d’èxit en telefilms i sèries Debutà en el cinema amb el film de Denys de La Patellière  Les Grandes Familles 1958 i, l’any següent, el paper de coprotagonista d’ Hiroshima mon amour , d’Alain Resnais, la consagrà com una de les actrius més internacionals del cinema francès Posteriorment rodà, entre d’altres, Thérèse Desqueyroux 1962, de Georges Franju  Les risques du métier 1967, d’André…

La subvaloració del cinema, mantinguda tant de temps, la negligència de molts professionals i les complicacions tècniques de muntatge d’aquests centres, especialment pel que fa a la conservació dels vells films de nitrat, han dificultat arreu la creació dels arxius de cinema Una temperatura constant i una revisió permanent i acurada condicionen la feina, que demana emplaçaments, edificis, laboratoris i tècnics especials Entre els de caràcter nacional o estatal destaquen la Cinémathèque Française de París, primera a aparèixer, fundada el 1936 per Georges Franju i Henri Langlois la…

Desenvolupà una brillant carrera teatral durant els anys cinquanta i lentament s’imposà en el cinema, fins a esdevenir un dels actors francesos més preuats Participà en molts films, com Thérèse Desqueyroux 1962, de C Franju  La vie de Château 1965, de JP Rappeneau  L’une et l’autre 1967, de R Allio  La grande bouffe 1973, de M Ferreri  Tendre poulet 1973, de Ph de Broca, i, a les ordres de B Tavernier  L’horloger de Saint-Paul 1973, Que la fête commence 1975, Le juge et l’assassin 1976, Coup de torchon 1981 i La vie et rien d’autre 1989, pel qual obtingué un César i un David Il…

Començà estudis d’enginyeria que abandonà per a ingressar al conservatori de París Després d’algunes experiències a la ràdio, la televisió i el teatre collaborà inicialment en la filmografia de Georges Franju Hôtel des Invalides , 1952 La tête contre les murs , 1959 L’homme sans visage , 1960 i rebé un primer reconeixement amb Toute la mémoire du monde 1956, d’Alain Resnais Aconseguí els seus grans èxits internacionals associat al director David Lean, especialment en les bandes sonores de Lawrence of Arabia 1962,  Doctor Zhivago 1965 i A Passage to India 1984, que foren…

Fill d’un matrimoni armeni emigrat a França, el 1941 començà la carrera de compositor i intèrpret en locals nocturns i cabarets formant duo amb Pierre Roche, amb el qual obtingué renom internacional Després de la Segona Guerra Mundial començà a compondre també per a altres cantants, entre les quals hi ha  Edith PIaf  i Juliette Gréco Les primeres actuacions en solitari li valgueren un renovat reconeixement com un dels màxims representants de la cançó francesa Es donà a conèixer amb melodies suaus i lletres que parlaven de l’amor i les relacions de parella, i també de l’homosexualitat, de les…

Amb les primeres projeccions dels gemans Lumière al Salon Indien del Grand Café 1895 nasqué el cinema a França a la cambra documentalista dels Lumière i de llurs imitadors seguí la fantasia desbordant de Georges Méliès Si el capdavanter de la indústria cinematogràfica Charles Pathé donà a conèixer Ferdinand Zecca amb el seu realisme truculent, el seu competidor Léon Gaumont difongué l’obra de Louis Feuillade i tota una producció de films seriats d’un gran èxit popular, alhora que el film d’art , teatralitzat i limitat, restava marginat Parallelament sorgí un cinema còmic francès, la màxima…