Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
fredolic
Fredolics
© C.I.C - Moià
Micologia
Bolet, de la família de les tricolomatàcies, de 5 a 7 cm d’alt, de barret convex, grisenc fosc, fibrós i esquamós, i de cama blanca grisenca.
Es fa sobretot en pinedes i és comestible
fredolic metzinós
Fredolic metzinós
David Rust (CC BY-SA 3.0)
Micologia
Bolet, de la família de les tricolomatàcies, de més de 7 cm d’alt i un barret de color gris de fins a 20 cm en exemplars madurs.
Provoca intoxicacions greus, però rarament mortals, caracteritzades per trastorns gastrointestinals, amb vòmits i diarrea, que es presenten al cap de poca estona d’haver consumit els bolets Es pot confondre amb el fredolic Tricholoma terreum aquest és més petit i propi de la terra baixa, mentre que el fredolic metzinós és més gran i es dóna en boscos de bastant altitud A més, el Tricholoma pardinum té la superfície del barret amb escames més grans que les del fredolic, i la seva carn té olor farinosa, mentre que la del fredolic desprèn un…
fals fredolic
Fals fredolic
Biopix: JC Schou (CC BY-NC 3.0)
Micologia
Bolet de la família de les cortinariàcies, de 5 a 8 cm d’alt, de cama esvelta i de barret d’un groc ocraci, una mica viscós, amb les làmines de color lila grisenc.
Es fa sobretot en fagedes És comestible
cortinariàcies
Micologia
Família de fongs de l’ordre de les agaricals, d’esporada de color variable entre l’ocraci brunenc o de tabac i el ferruginós fosc, espores sovint verrucoses, cama central, làmines mai decurrents i capell generalment cobert d’un vel general, sovint formant una cortina.
Comprèn espècies generalment terrícoles, amb alguns gèneres amples i complexos, com Cortinarius, Inocybe, Hebeloma , etc Cortinariàcies més destacades Cortinarius sp cortinari , pixacà Cortinarius cinnamomeus pixacà canyella Cortinarius collinitus pollerenca Cortinarius fulmineus bolet de vaca Cortinarius multiformis fals fredolic Cortinarius violaceus blava Hebeloma sp hebelomaHebeloma edurum, H truncatum escarlet , carlet Sinocybe sp sinocibe
tricolomatàcies
Micologia
Família d’agaricals integrada per fongs amb espores blanques i amb carpòfors de capell carnós, de làmines mai decurrents, i de cama central, sense vel ni anell; la majoria són terrícoles.
Tricolomatàcies més destacades Nom científic Nom vulgar Armillariella mellea alzinoi , cama-sec, flota de roure, gírgola d’àlber Clitocybe conglobata flota de bruc Clitocybe infundibuliformis orella de conill , pollerenca, tassa de bruc Clitocybe geotropa candela de bruc , moixernó de tardor, pampa Clitocybe inversa mixarnó, moixarnó de tardor Clitocybe maxima bolet de xop Clitocybe tabescens flota d’alzina Clitopilus prunulus moixernó blanc Collybia fusipes flota de roure , flota d’alzina Laccaria laccata pimpinella rosada Leucopaxillus giganteus candela geganta Lyophyllum…
Joan Pla i Villar
Literatura catalana
Escriptor.
La seva dedicació a la literatura s’emmarca en l’àmbit de la narrativa de temàtica juvenil, públic entre el qual assolí una gran popularitat D’entre la seva abundant producció destaquen novelles i narracions com ara No fiqueu llorers sobre el meu nom 1980, premi Ciutat de València - Malvarosa, Mor una vida es trenca un amor 1981, L’anell del papa Lluna 1992, L’illa del Faraó 1997, Només la mar ens parlarà d’amor 2000, Premi Bancaixa Juvenil 1999, Cartes d’amor i de mort 2001, Premi Ciutat de Torrent, L’autobús d’aniràs i no tornaràs 2001, premi Vicent Silvestre 2000, El misteriós punyal…
Grau de comestibilitat i toxicitat de diferents bolets dels Països Catalans
A continuació, la taula presenta el grau de comestibilitat i toxicitat de diferents bolets, preparada per la Societat Catalana de Micologia Aquesta llista comprèn, entre altres, les espècies que tenen nom popular català Les comestibles han estat repartides en quatre grups, segons llur qualitat, d’acord amb un cert consens, entre experts de la Societat Catalana de Micologia, coordinats per August Rocabruna Dins de cada grup, s’han endreçat per ordre alfabètic Algunes espècies no s’inclouen entre les comestibles per la facilitat d’ésser confoses amb d’altres de tòxiques Tampoc hi són les que…
bolet
Sureny
© Fototeca.cat / COREL
Micologia
Aparell esporífer o carpòfor, carnós o bé suberós, de diversos fongs superiors o macromicets (basidiomicets i ascomicets), de mida grossa, mitjana, o simplement visible, que representa l’aparell reproductor.
Descripció En general, el bolet consta d’un barret píleu, que porta l’himeni estructura, en forma de làmines, porus, agulles, etc, productora de les espores a la part inferior, sostingut per un peu o cama , o sense aquest, i, en aquest darrer cas, en forma més o menys semicircular d’altres tenen les formes més diverses Els bolets de consistència de suro suberosos o de cuir coriacis solen ésser lignícoles bolets de soca i no són comestibles llevat, en alguns casos, de quan són tendres, però poden fornir matèries interessants per altres conceptes, com l’esca Els bolets carnosos, per contra,…
bolet de rosada
bolet de rosada
Eva Skific (Evica) (CC BY-SA 3.0)
Micologia
Bolet, de la família de les tricolomatàcies, semblant al fredolic, però amb làmines blanques que es taquen de groc citrí i amb la base del peu que sol prendre una coloració grisa blavissa.
Viu en boscs d’alzines i roures i és comestible, però poc apreciat
Les tricolomatàcies
La família de les tricolomatàcies inclou alguns dels bolets més populars com a comestibles Són bolets principalment saprofítics, amb la superfície del barret sovint fibrosa, les làmines adnades o sinuades i bona continuïtat entre el peu i el barret peu no separable Les fotografies mostren dos representants del gènere Tricholoma A l’esquerra, el groguet pudent T sulphureum , tot ell de color groc i amb una característica pudor de gas ciutat noteu la separació entre les làmines i el peu, al carpófor seccionat A la dreta, el conegut fredolió Tricholoma terreum , un bolet de barret gris,…