Resultats de la cerca
Es mostren 36 resultats
esteve
Història
Membre de la gran confraria de Sant Esteve dels freners de Barcelona, la qual, sota la direcció d’aquest ofici, reunia diferents gremis.
Aquesta àmplia confederació es formà durant els s XIV i XV La integraven fonamentalment els gremis relacionats amb la guarnició de cavalleries, als quals s’havien unit d’altres de ben diversos Al s XV la confraria es componia de tres grups principals cotamallers, cuirassers i fivellers, relacionats, respectivament, amb la vestimenta dels cavallers, dels freners, sellers i guarnicioners, i dels pintors, dauradors, batifullers, oripellers i guadamassilers, aquests darrers separats el 1600, i els primers també a la fi del s XVI i al principi del XVII Al s XVIII integraven la…
guarnicioner
Història
Menestral que formava part de corporacions que aplegaven tots els oficis relacionats amb la guarnició de les cavalleries.
A Barcelona eren integrats dins la confraria dels esteves freners, dins la qual s’uniren amb els fabricants de selles de muntar, o sellers , el 1725 A València, freners, esperoners i guarnicioners formaven el cinquè braç de la complexa confraria dels armers
frener | frenera
Història
Menestral que fabricava frens o guarnicions per a les cavalleries.
Fou el més antic dels oficis de la pell a Barcelona, i participà en el Consell de Cent des de la seva creació, amb ordinacions del 1338 i del 1373 Fou el nucli de l’àmplia confraria de Sant Esteve dels Freners esteve La seva importància econòmica decaigué progressivament al llarg dels segles A València, el gremi de freners és esmentat des del 1283 al s XV, juntament amb els guarnicioners i esperoners, formava part del gremi dels armers armer, el qual, d’una manera semblant als esteves, reunia en set braços nombrosos oficis relacionats amb les guarnicions
buidador
Història
Menestral que buidava metalls.
Era una de les moltes especialitats compreses dins l’ofici de courer i llautoner, que a Barcelona era integrat en la corporació dels freners En altres llocs, com a Mallorca, formaven part dels gremis d’obres del metall ferrers , etc Eren importants a Ripoll en la fabricació d’armes
courer | courera
Història
Menestral que treballava el coure.
A Barcelona, al s XIV, els courers formaven un gremi únic amb els llautoners, i tots dos oficis pertanyien a la confraria dels esteves freners esteve el gremi comprenia, entre altres, els oficis de buidador, de torner i de forjador de coure, i rebé ordinacions del rei arxiduc Carles III el 1708 En general, als Països Catalans, formaven un sol gremi amb els ferrers i altres treballadors de metall confraries de Sant Eloi Llur indústria, a l’edat moderna, es desenvolupà poc per manca de coneixements tècnics
brodador | brodadora
Història
Menestral que brodava.
Durant l’edat mitjana els brodadors o les brodadores treballaven al servei de l’església o de la cort Al s XV, a Barcelona s’integraren a la confraria dels freners i alguns d’ells formaren veritables dinasties, com els Sadurní A València estigueren units amb els armers A Mallorca s’organitzaren, el 1512, conjuntament amb els pintors, sota la confraria de Nostre Dona de la Clastra Més tard, el 1578, s’uniren al gremi dels escultors, i el 1602 se separaren dels pintors La confraria desaparegué el 1651 per decadència de l’ofici
baster | bastera
Oficis manuals
Persona que té per ofici de fer basts i tots altres arreus per a les haveries, adobar-ne o vendre’n.
A Barcelona, antigament, els basters formaven gremi amb els albarders i els morrallers, fins que, a la baixa edat mitjana, se'n separaren Al s XVIII aquests oficis s’aplegaren una altra vegada en un sol gremi 1766 En general, totes les varietats de l’ofici formaven part de la confraria dels freners Les darreres ordinacions del gremi de Barcelona foren les projectades el 1834 A Palma, el 1683 els basters s’ajuntaren amb els sellers per formar una sola corporació i la confraria de Sant Bernardí de Siena
guadamassiler
Història
Menestral que daurava i estampava cuirs, cortines, coixins, etc.
S'originà en l’artesania hispanomusulmana A València, l’ofici es desenvolupà durant els ss XV-XVII, sense arribar a constituir gremi d’una manera concreta A Barcelona, l’ofici és citat ja el 1316 El 1539 la ciutat concedí les ordinacions fundacionals Els guadamassilers formaven un petit gremi, unit amb els batifullers i els oripellers, en el si de la confraria dels esteves freners, fins que se'n separaren el 1600 Malgrat llur escàs nombre, es produïren algunes temptatives de separació durant els ss XVII i XVIII L’ofici es regia per successives ordinacions dels anys 1581, 1614,…
seller | sellera
Història
Oficis manuals
Menestral que fabrica i ven selles per a cavalcar.
Els sellers constituïen un ofici especialitzat, però dins una àmplia confraria gremial relacionada amb l’arnès d’un cavaller, com era la dels esteves freners a Barcelona o el gremi d’armers de València, integrat per set braços, cadascun dels quals comprenia dos o tres oficis concrets els sellers formaven part del sisè braç Els sellers estaven molt relacionats amb els guarnicioners, donada la semblança de llur feina els enfrontaments i els plets foren nombrosos, per exemple al primer quart del s XVIII A Barcelona, sellers i guarnicioners o guarnimenters s’uniren el 1725 en un sol…
oripeller | oripellera
Oficis manuals
Persona que fa oripell o en ven.
Els oripellers dauraven i argentaven cuir o pells amb fins pans i colraven l’argent amb productes i mixtures que constituïen secrets només tramesos de pares a fills Podien treballar amb or fi, però normalment ho feien amb oripell A la baixa edat mitjana a Barcelona estaven vinculats a la confraria de Sant Esteve dels Freners, de la qual se separaren el 1600, juntament amb els batifullers i guadamassilers, i constituïren una nova confraria independent sota l’advocació de l’arcàngel sant Miquel Reberen ordinacions el 1614, el 1649 i el 1768, i la confraria perdurà fins el 1797 A…