Resultats de la cerca
Es mostren 132 resultats
fulletó
Literatura
Part d’un periòdic —generalment la inferior d’una pàgina— reservada per a publicar-hi fragmentàriament un text literari, sovint numerat a part per a ésser relligat en volum.
A la fi del s XVIII hom denominà feuilleton una secció del Journal des Débats , sobre crítica teatral, on es publicaren els Lundis de Sainte-Beuve Més endavant, aquest procediment fou utilitzat per a texts narratius Balzac publicà en forma de fulletó la primera novella llarga francesa, La vieille fille A Anglaterra foren cèlebres les novelles de Dickens Les mystères de Paris 1842, de Sue, publicada al mateix Journal des Débats , esdevingué el prototip del que hom anomenà novella de fulletó , veritable gènere condicionat per aquest mitjà de presentació relat d’una…
fulletó
Literatura
Cadascuna de les parts en què hom publica una obra literària, generalment novel·la, de manera que puguin ésser relligades en un sol volum a la fi de la publicació.
Les obres editades així, molt en voga al s XIX, solien tenir unes característiques anàlogues a les de la novella de fulletó
fulletó
Electrònica i informàtica
Comunicació
Telenovel·la molt llarga i d’un to marcadament melodramàtic.
Xarons, truculents i sentimentals: la cultura de fulletó i la sàtira estripada
L’extensió de la lectura i l’aparició del fulletó Durant els primers trenta anys del segle XIX, la novella que es llegia arreu de l’Estat espanyol, a mesura que augmentava una demanda lectora, es nodria fonamentalment de traduccions, moltes publicades a Europa La migrada producció autòctona era deguda, en bona mesura, a la manca de desenvolupament de la consciència burgesa, ofegada amb la persecució del pensament liberal després de la derrota de la Constitució de Cadis Quan a mitjan segle XIX la novella va recuperar amb escreix el seu regne, la literatura dels Països Catalans s’…
Jóvenes Bárbaros
Història
Denominació usual de la Joventut Republicana Radical, organització juvenil i extremista del lerrouxisme, creada el 1906 a Barcelona.
En foren els dirigents principals Rafael Guerra del Río, els germans Josep i Rafael Ulled i Joan Colomines i Maseras L’òrgan de premsa fou “La Rebeldía” 1906-10, editat per Rafael Ulled Tingueren un paper destacat els primers dies de la Setmana Tràgica del juliol del 1909, quan impulsaren la crema de convents i d’edificis religiosos després d’haver intentat de fer derivar cap a l’anticlericalisme el descontentament per la guerra del Marroc A partir del 1910 procuraren, sense gaire èxit, de mantenir una relació conspiradora amb grups de militars
Espectacles i Audicions Graner
Pintura
Nom amb el qual se celebraren sèries de representacions escèniques i de concerts, promoguts pel pintor Lluís Graner i Arrufí (que abans havia presentat un precedent: les Visions Musicals, a la Sala Mercè).
Els Espectacles foren presentats al Teatre Principal de Barcelona les temporades 1905-06 i 1906-07, i foren dirigits per Adrià Gual, substituït a mitjan 1906 per Modest Urgell El director musical fou Joan BLambert, i les decoracions, d’una gran qualitat, eren de M Moragas i S Alarma Els autors més notables posats en escena foren Molière, Goldoni, Verdaguer, Guimerà i J Carner, i els músics, Robert Schumann, E Grieg, G Bizet, Felip Pedrell, Joan Lamote de Grignon, Jaume Pahissa i Enric Morera Els èxits més notables foren La Fustots , de Carner, amb música de Schumann, La presó de Lleida , d’…
cigar
© Fototeca.cat
Petit rotlle de fulles de tabac que hom encén per un cap i el fum del qual és aspirat per l’altre cap, posat a la boca.
Lo Teatro Regional
Setmanari
Setmanari d’informació teatral publicat entre el 1892 i el 1902 que recollí les notícies del teatre català del moment des d’una òptica tradicional i minimitzadora, que li privà d’adonar-se del fenomen modernista i la seva importància.
En fou director el periodista Joan Bru i Santcliment En forma de fulletó publicà una collecció de texts que s’adiuen amb l’esperit del setmanari
Pierre-Alexis Ponson du Terrail
Literatura francesa
Escriptor francès, vescomte de Ponson du Terrail.
Es donà a conèixer amb la publicació de novelles de fulletó i obtingué èxits, sobretot amb la creació del personatge aventurer Rocambole Les exploits de Rocambole , 1859 La vérité sur Rocambole , 1867, etc
Joan Vicenç
Literatura catalana
Escriptor religiós.
Era franciscà Fou predicador i definidor del seu orde a Mallorca Publicà Manual dels fruits espirituals del viacrucis Palma 1625 i 1651, un fulletó que proposa temes per meditar a cada estació del viacrucis
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina