Resultats de la cerca

A Espanya es funda el Partit Fusionista Liberal, dirigit per Práxedes Mateo Sagasta, que s’alternarà en el poder amb el Partit Conservador d’Antonio Cánovas del Castillo

Puja al poder a Espanya el primer govern liberal-fusionista de Sagasta

Nasqué, el 1880, al voltant del grup constitucional de Sagasta , amb el nom de Partido Liberal Fusionista Ideològicament, no era gaire diferent del partit conservador, tot i que accentuava alguns principis de caràcter liberal i que era menys autoritari en l’exercici del poder Cánovas cedí el poder a Sagasta l’any 1881 i aquest fou el cap indiscutible del partit fins a la seva mort 1903, malgrat els inevitables fraccionaments els de Gamazo i López Domínguez, principalment A la mort de Sagasta es produí una escissió entre els centristes Romanones, Moret i els radicals Canalejas,…

La seva creació respongué a la lògica del “sistema canovista” de la Restauració per al bon funcionament del sistema parlamentari calia l’existència d’un partit d’oposició La dificultat inicial consistia a saber qui, com i amb quina intensitat podia integrar-se en el nou sistema polític Aquells que podien constituir el nou partit, per regla general, tenien un compromís directe amb el període revolucionari del Sexenni 1868-1874, i la Restauració havia estat iniciada amb el clar propòsit d’eliminar el seu llegat històric Práxedes Mateo Sagasta encapçalà la tendència moderada partidària de la…

Inicialment tingué com a redactors Pasqual Ribot, Gabriel i Antoni Maura, Joan Alcover, etc, que cessaren quan Antoni Maura s’uní al partit fusionista de Sagasta el 1881 Posteriorment, entre els redactors destacaren Eusebi Pascual, Miquel dels Sants Oliver, Gabriel Vidal, etc Desaparegué en produir-se la quasi total acceptació per part dels possibilistes mallorquins del cabdillatge d’Antoni Maura

Germà de l’industrial  Pere Milà i Pi  i pare del polític i financer Josep Maria Milà i Camps Membre del partit fusionista, collaborà més tard amb Manuel Planas i Casals Fou alcalde de Barcelona en dimitir Bartomeu Robert octubre del 1899, arran del conflicte del Tancament de Caixes Tot i ésser més favorable al govern de Madrid, les protestes constants a favor de l’alcalde sortint provocaren la seva dimissió un any i un mes més tard

Contribuí a l’organització de l’Exposició Regional Valenciana del 1867 Professor a l’escola d’enginyers de mines de Madrid 1868, collaborà a diverses empreses del marquès de Campo 1874-82, especialment a la fàbrica de gas de València Fou vicepresident de l’Exposició Universal de Barcelona 1888 Diputat a corts des del 1886 en diverses legislatures, pertangué, successivament, als partits fusionista, conservador i demòcrata Entre altres càrrecs, fou ministre d’hisenda 1895, 1897 i 1906 Fou membre de l’Academia de Ciencias 1894 i de l’Academia Española 1907, on ingressà amb el…