Resultats de la cerca

S’inicià al Club Tennis Pompeia i, un cop federat, passà al Club 7 a 9, on jugà tota la seva carrera Fou campió d’Espanya en les quatre modalitats d’aquest esport, en què acumulà set títols entre els anys 1949 i 1955 dos d’individuals 1952, 1955, un de dobles 1952, un de mixtos 1953 i tres per equips 1949, 1953, 1955 En els Campionats de Catalunya fou dos cops campió per equips 1953, 1955 i un de dobles 1950

Competí durant la dècada de 1950 a l’equip Abelló El 1957 es feu àrbitre i deu anys després fou nomenat comissari internacional, el més jove fins llavors El 1968 arbitrà la seva primera cursa, la Volta a Turquia Presidí el jurat tècnic de diverses curses internacionals entre les quals destaquen el Tour de França, la Ruta del Sol, la Vuelta a Espanya, la Volta a Suïssa, la Volta a Catalunya, el Tour de l’Avenir i el Trofeu Agostinho També exercí de comissari en diferents edicions dels Campionats del Món de pista, carretera i ciclocròs Simultàniament, collaborà amb el servei mèdic de la Vuelta…

S’inicià el 1996 a la Unió Esportiva Horta i ja en edat infantil fou campió d’Espanya amb la selecció catalana 1998, 1999 Com a atacant, ha jugat als primers equips del CN Barcelona 2000-05, el CN Terrassa 2005-06, el CN Atlètic-Barceloneta 2007-10, el Primorje Rijeka 2010-15 i, des d’aleshores, al Jug Dubrovnik, aquests dos últims de Croàcia Aconseguí set Lligues espanyoles 2002, 2004, 2005, 2007-10, sis Copes del Rei 2002, 2003, 2007-10 i tres Supercopes d’Espanya 2007, 2008, 2009 Participà en sis Copes d’Europa de clubs 2003, 2007-11 una Recopa d’Europa 2002 dues LEN Trophy 2001, 2004,…

Formà part del Club Esportiu Mediterrani 1998-99, el CN Barcelona 1999-2007, el CN Sant Andreu 2007-10 i el CN Catalunya 2010-11 Amb el CN Barcelona guanyà tres Lligues 2002, 2004, 2005 i dues Copes del Rei 2002, 2003 L’any 2001 fou cinc vegades internacional absolut al torneig de Siracusa

Fou campió d’Espanya de fons amateur 1949 Posteriorment s’integrà en l’Esport Ciclista Barcelona, on exercí d’entrenador, i fou component del Comitè Olímpic Espanyol

Vida i obra A disset anys ingressà en el Seminari de València i fou ordenat de sacerdot el 1865 Fou vicari de Casinos Camp de Llíria, Pedreguer Marina Alta i Dénia, ecònom de Senija, regent d’Anna Canal de Navarrés i, des del 1879, rector de Mislata Aplegà abundants materials folklòrics dels pobles valencians, especialment d’aquells on exercí el sacerdoci, amb els quals compongué diversos llibres, molt rics de materials i de lèxic, alguns publicats amb pseudònim, on combinà el retrat caracteriològic, l’humor i les consideracions morals Ensisam de totes herbes, o Ensart de cansons valencianes…

Estudià a València El 1872 guanyà la càtedra de procediments i pràctica forenses El 1884 fou rector de la Universitat de València i director de la Societat Econòmica d’Amics del País Fou senador per València 1899-1904

Advocat, emprengué diverses explotacions vitícoles i creà la Colònia Agrícola de Quinete Iàtova, Foia de Bunyol Fou membre destacat del partit liberal, diputat provincial 1864, 1872 i 1875 i diputat a corts 1899

Ardiaca de Benasc, capellà d’honor del rei, membre del tribunal de la Rota, canonge de San Isidro de Madrid Fou tingut com el veritable autor del decret regalista d’Urquijo 1799, que deixava a mans del rei l’elecció i la confirmació dels bisbes, i per aquesta causa, exiliat de Madrid, tornà a la seva canongia de Lleida El 1808, acusat de promoure una conspiració contra el general francès Duhesme, hagué de fugir de Barcelona Vocal per Lleida de la Junta Superior de Catalunya, fou elegit per aquesta diputat a les corts de Cadis Hi féu una proposta 1811 de reforma de legislació en sentit…

Ha desenvolupat la major part de la seva carrera a la cilindrada de 125 cc Debutà al Campionat del Món de Motociclisme el 2003, i des de llavors ha obtingut tres victòries a grans premis i divuit podis Les dues millors temporades han estat la 2006 i la 2009, en què es classificà en la cinquena posició del Mundial