Resultats de la cerca

Assolí la segona posició en els Campionats de Catalunya de horsemanship muntant Shine 2009 Des del 2001 regenta el Club Hípic El Turó de Fonteta de Girona És jutgessa en western horsemanship i trial-class, i examinadora de galops

De formació autodidàctica, formà part de l’orquestra de JLanner i més tard fundà la pròpia orquestra 1825 Director de la música de dansa de la cort imperial 1835, és el creador del vals vienès Celebrà nombrosos concerts per Europa Ultra dels valsos, és autor de marxes, quadrilles, fantasies, galops, popurris, etc

Fundat el 1992, fou impulsat pel genet Robert Pons Practica el salt d’obstacles, la doma clàssica i el concurs complet Té escola d’equitació que instrueix en les diferents modalitats hípiques També imparteix un curs de formació de tècnics d’equitació en conducció d’activitats fisicoesportives en el medi natural CAFEM Participa en el programa Galops, que completa el Pla de Tecnificació de la Reial Federació Hípica Espanyola Organitza clínics d’equitació, ofereix serveis de manteniment i rehabilitació de cavalls i doma de poltres Alguns dels genets i amazones formats al club…

Alumne de F Halévy al Conservatori de París, el 1836 es convertí en director de l’orquestra de ball del Jardí Turc de París fins que el 1838, a causa dels nombrosos deutes contrets, es veié obligat a abandonar aquesta ciutat i es traslladà a Anglaterra Allà es donà a conèixer dirigint un concert al Drury Lane Theatre el 1840 Organitzà i dirigí a Londres els Concerts d’Eté 1840, els Concerts d’Hiver 1841 i els Concerts de Société 1842, precedents dels Promenade Concerts, i amb els quals Jullien guanyà molta popularitat Els programes que oferia eren molt atractius per al públic, ja…

Vida Nascut en el si d’una família d’origen jueu installada al districte de Leopoldstadt de la capital austríaca, on el seu pare tenia una taverna, Strauss s’interessà per la música des de molt jove Aprengué a tocar el violí i també es formà en els aspectes teòrics amb Ignaz von Seyfried S’inicià com a músic professional tocant la viola en l’orquestra de ball de Michael Pamer, on es feu amic de Joseph Lanner Quan aquest creà el seu propi grup el 1819, Strauss s’hi uní Gràcies a l’èxit obtingut, Lanner pogué formar una orquestra el 1824, de la qual Strauss fou el segon director Al juliol del…

Vida Fou un dels principals compositors d’òpera del començament del segle XIX Fill d’un sastre de Tàrrega, allí començà la seva formació musical amb el mestre de capella, B Feliu El canonge Creus de la Seu d’Urgell descobrí els dots excepcionals del petit Carnicer, i a l’edat de set anys el feu entrar com a escolà a la capella de música de la catedral de la Seu Allí seguí la formació habitual de les capelles del segle XVIII, i estudià l’orgue amb Antoni Coderch i contrapunt amb Bru Paqueras El 1806, encoratjat pel canonge Creus, es traslladà a Barcelona, on amplià estudis amb el mestre de…

Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries Tradicionarius 2006 Centre Artesà Tradicionàrius/Festival Folk Internacional 2006 - Sara Manzano La música popular no es distingeix d’altres músiques per unes determinades característiques sonores o d’origen, sinó pel fet que és la que fan, viuen i recreen els sectors populars de qualsevol societat estratificada Les classes benestants del Romanticisme del segle XIX, però, van imaginar una cultura popular o tradicional provinent d’un passat comunitari i d’un esperit nacional, anònima i rural, diferent de la música elitista i amb un toc d’exotisme…