Resultats de la cerca
Es mostren 79 resultats
garlanda
Cadena de flors, de fullatge trenat, que hom penja com a adorn.
corona obsidional
Militar
Entre els antics romans, recompensa militar concedida al comandament que havia acudit a defensar o a alliberar tropes assetjades.
La corona obsidionalis i graminea consistia en una garlanda trenada amb herbes i flors boscanes collides al mateix lloc del setge, i, bé que era en valor material molt inferior a les altres corones, constituïa una recompensa molt estimada i molt difícil d’obtenir
bedoll pubescent
S. Rae (cc-by-3.0)
Botànica
Arbre caducifoli, de la família de les betulàcies, que difereix del bedoll perquè té els branquillons joves pilosos i les fulles de forma més romboidal, entre altres característiques.
De distribució nòrdica, sol habitar indrets més elevats que el bedoll, sobretot boscs subalpins Arriba al Pirineu, i no és rar, per exemple, a la Vall d’Aran, on fa una garlanda de bosc al damunt de les avetoses, juntament amb el bedoll, la moixera de guilla, etc
engarlandar
Adornar (algú o alguna cosa) amb una garlanda o amb garlandes.
Johann Hermann Schein
Música
Compositor alemany.
Estudià música i dret a Dresden Fou mestre de capella de la cort a Weimar 1615, cantor i més tard director de música de la Tommasschule de Leipzig 1616 La seva primera obra important és la Venus-Kräntzlein ‘Garlanda de Venus’, 1609, collecció de música vocal i instrumental, seguida del Banchetto musicale 1617, per a cinc instruments, i la Musica boscareccia 1621, per a tres veus i baix continu
Bettina von Arnim
Literatura alemanya
Nom amb què és coneguda l’escriptora romàntica alemanya Elisabeth Brentano.
Germana de Clemens Brentano i casada amb Achim von Arnim, adquirí celebritat amb Goethes Briefwechsel mit einem Kinde ‘Correspondència de Goethe amb un infant’, 1835, en què elaborà l’experiència personal També són autobiogràfiques les novelles Die Günderode 1840 i Frühlingskranz ‘Garlanda de primavera’, 1844 Escriví també obres de caràcter polític i de crítica social Dies Buch gehört dem König ‘Aquest llibre és del rei’, 1843 Defensà la nació polonesa i estudià la condició —per denunciar-la— de l’obrer en el capitalisme naixent
currotaco
Pastisseria
Figura de galeta amb què es decoren les palmes i els palmons el diumenge de Rams.
Tenen formes diverses creu, martell, gall, sol, lluna, papallones, figures humanes, etc, i, un cop beneïts palmes i palmons, es mengen Els ingredients principals són la farina, el llard, els ous i el sucre De gran tradició fins ben entrat el segle XX, s'anomenen currutacos a Barcelona, Gelida i Vilanova i la Getrú, on encara es manté viva la tradició També rebien altres noms, com ninots Caldes de Montbui i Cervera, ninos Palafrugell, monjos o monges Rosselló, garlanda Manresa, sisenyor Duesaigües, papu Prat de Lluçanès, figureta Vallès i senyora o senyor Mataró
Jurgis Baltrušaitis
Literatura
Poeta lituà en rus i en lituà.
Ambaixador del seu país a Moscou del 1920 al 1939, any que s’exilià a París, fou un dels màxims representants del simbolisme rus i traduí lord Byron i d’Annunzio, entre altres autors A partir del 1930, escriví en lituà Entre les obres russes destaquen Zeml’i stupeni ‘Esglaons de la terra’, 1911 i Gornaja tropa ‘El camí de la muntanya’, 1912, i entre les lituanes Ikurtuves ‘Festa de la Iniciació’, 1941, Ašaru vainikas ‘La garlanda de llàgrimes’, 1942 i Aukuro dūmai ‘Fum de l’altar dels sacrificis’, 1944
Josep Pleyan i de Porta
© Fototeca.cat
Historiografia catalana
Literatura catalana
Historiador i poeta.
Fou professor de l’escola normal de Lleida Com a periodista fundà el periòdic El Cronicón Ilerdense 1857 i collaborà en la Revista de Lérida , La Bandera Catalana , Lo Gai Saber , La Renaixença , etc El 1879 fou nomenat cronista oficial de Lleida, i fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Fundador de l’Associació Catalanista de Lleida, fomentà també l’excursionisme de caràcter erudit i patriòtic i publicà importants guies com Guía cicerone de Lérida 1877, 1882 La seva obra més coneguda és Apuntes de historia de Lérida 1873 En collaboració amb F Ranyé i Viladot escriví Àlbum…
fageda
© Xevai Varela
Geobotànica
Comunitat vegetal integrada per plantes de fulla tendra i caduca entre les quals domina el faig.
S'estén per Europa i Àsia, en llocs generalment humits Als Països Catalans, hi ha quatre menes de fageda la fageda amb joliu , mancada d’arbusts, que presenta un estrat herbaci exuberant i que forma un garlanda ininterrompuda al llarg del vessant nord dels Pirineus, la fageda amb ellèbor verd, d’estrat herbaci pobre, que es fa tot al llarg del vessant sud, on el grau d’humitat és més baix, i la fageda amb boix i la fageda amb lúzula , força empobrides, amb estrat arbustiu i herbaci integrat en part per espècies de la roureda, com el boix, i fins i tot de tall mediterrani, que es…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina