Resultats de la cerca
Es mostren 47 resultats
hematèmesi
Patologia humana
Vòmit de sang procedent de l’aparell gastrointestinal.
És produïda generalment per varices esofàgiques o gàstriques, per úlcera pèptica, per la gastritis erosiva, per tumors gàstrics i per lesions de la mucosa de l’esòfag després de vòmits realitzats amb grans esforços síndrome de Mallory-Weiss
nosemiasi
Apicultura
Veterinària
Malaltia parasitària de les abelles, especialment les adultes, provocada per Nosema apis
.
És un protozou unicellular que inicia el seu desenvolupament a l’estómac, per l’acció dels sucs gàstrics, i el continua a l’interior de les cèllules epitelials de l’intestí mitjà Se sol presentar juntament amb l’amebiasi
eritromicina
Farmàcia
Antibiòtic la molècula del qual conté un sucre aminat (desosamina), un sucre amb un nitrogen lliure (cladinosa), i l’aglicona anomenada eritronòlid.
Té un espectre antimicrobià que hom pot situar entre el de la penicillina i el de la tetraciclina Atès que és destruïda pels sucs gàstrics, és administrada en càpsules especials Fou aïllada el 1952 de Streptomyces erythreus per SAWaksman i el seu equip
mucoproteïna
Bioquímica
Combinació d’una proteïna amb un mucopolisacàrid.
És una proteïna estructural de les membranes biològiques que comunica la qualitat de lubricant a les secrecions mucoses i al líquid sinovial de les articulacions dels vertebrats La mucina de les glàndules digestives conté mucoproteïnes i mucopolisacàrids Diverses fraccions mucoproteíniques obtingudes dels sucs gàstrics copulen amb la vitamina B 1 2
sarcosepte
Zoologia
Cadascun dels septes mesentèrics que tanquen radialment la cavitat gastrovascular dels antozous.
En nombre de 6, 8 o més, sobresurten en sentit radial de la paret endodèrmica Poden ésser complets primaris, que se solden a la paret de l’estomodeu o incomplets secundaris i terciaris filament Al llarg de la paret porten feixos musculars longitudinals que formen sobre un dels costats una banderola els septes gàstrics allotgen també, sota llur gastroderma, les gònades
ambre gris
Perfumeria
Substància de consistència cerosa, de color gris negrós i d’olor de mesc, que es troba en el tub digestiu dels catxalots i d’altres cetacis marins, els quals l’expel·leixen ensems amb les matèries fecals, i també surant als mars tropicals, en masses de 14 a 15 kg.
Prové de l’acció dels sucs gàstrics dels cetacis sobre els cefalòpodes, aliment bàsic d’aquests animals Els seus principals constituents són el colesterol 80% i l'ambreïna Es fon pels volts de 60°C, és inflamable, evaporable quasi sense residu, insoluble en aigua i soluble en els solvents orgànics És emprat en perfumeria com a fixador i com a tintura antigament fou utilitzat com a afrodisíac
esofagitis
Patologia humana
Inflamació, aguda o crònica, de l’esòfag.
Entre les causes de l’esofagitis aguda hi ha les caustificacions de causa externa ingestió accidental o intencionada d’àlcalis o d’àcids forts o interna reflux del suc gàstric per incontinència del càrdia, hèrnia diafragmàtica, etc Les esofagitis agudes greus produeixen, a més de les manifestacions locals dolor, disfàgia, etc, símptomes generals febre, quadre tòxic, collapse Les esofagitis cròniques solen ésser degudes al costum de menjar o beure aliments molt calents i també a la regurgitació dels sucs gàstrics
subnitrat de bismut
Química
Pólvores blanques, formades per cristalls molt petits, inodores, quasi insípides, insolubles en aigua i en alcohol.
La seva fórmula varia segons el procediment emprat per a obtenir-lo L’oficinal ha de contenir el 78% de Bi 2 O 3 És anomenat també nitrat bàsic de bismut Com tots els composts de bismut, té acció antiàcida, absorbent, protectora de les mucoses i cicatritzant de les úlceres de l’aparell digestiu Hom n'ha abandonat l’ús en radiologia a causa de les intoxicacions que es produïen a vegades en ésser descompost pels àcids gàstrics És emprat en la composició de medicaments, en la preparació d’altres sals de bismut, en perfumeria, cosmètica, esmalts ceràmics, etc
electrocromatografia
Química
Tècnica analítica de separació basada en l’electroforesi efectuada en un mitjà estabilitzador.
Els mitjans sòlids que hom utilitza són el paper, pólvores de cellulosa, gels de midó, resines de bescanvi iònic, etc Segons les característiques físiques del sòlid, les separacions són fetes sobre tires de paper, en columnes o en capes primes sostingudes per vidre o plàstic Aquesta tècnica és molt utilitzada en anàlisis clíniques i en bioquímica L’aplicació més important ha estat la separació de proteïnes i altres molècules contingudes al sèrum, a l’orina, al líquid cefalorraquidi, als sucs gàstrics i en altres fluids corporals També ha estat utilitzada per a separar antibiòtics, àcids…
tènia de l’home
Zoologia
Platihelmint de la classe dels cestodes, de la família dels tènids, que presenta una doble corona de ganxos a l’escòlex, seguit d’un coll on proliferen, per intercalació, nous anells; pot contenir fins a 1 000 proglotis; els últims anells (els més vells) es van desprenent, plens d’ous, i s’alliberen amb els excrements.
Ingerits del sòl pels porcs, es converteixen en oncosferes i després en cisticercs L’home se n'infecta en ingerir carn de porc poc cuita l’escòlex es fixa a l’epiteli intestinal i origina la tènia adulta L’home pot ésser, també, hoste intermediari quan n'és infectat en menjar verdures crues i poc netes, on s’han fixat els ous llavors els cisticercs s’estableixen en centres nerviosos, als ulls, etc La tènia a l’intestí ocasiona sobretot trastorns gàstrics i nerviosos L’acció d’un antihelmíntic i un purgant salí l’elimina L’escòlex pot regenerar tot l’estròbil de 2 a 8 m en un parell de mesos