Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
empresa familiar agrària
Economia
Dret català
Empresa que forma una unitat orgànica d’explotació agrícola, i té prou recursos per a satisfer les necessitats i absorbir el treball d’una família camperola.
El títol mitjançant el qual s’atribueix el gaudiment de l’empresa pot ésser de domini, d’arrendament o pot ésser un contracte de parceria La titularitat de l’empresa ha de recaure sobre una única persona física, un matrimoni o un conjunt de persones, les quals han d’ésser parents fins al tercer grau o successors mortis causa d’un mateix causant Un altre dels requisits necessaris per a considerar una empresa com a familiar agrària és que el titular o titulars siguin professionals de l’agricultura i que portin la gestió de l’empresa de forma personal i directa, amb prou capacitat…
adquirir
Economia
Aconseguir el gaudiment o la propietat d’un bé o dret.
Les maneres d’adquirir la propietat de les coses estan determinades en la legislació civil, que recull taxativament les úniques formes legals per adquirir la propietat l’ocupació, per a aquells béns susceptibles de ser ocupats, i la llei, la donació, la successió testada i intestada, la prescripció i certs contractes, mitjançant la tradició o el lliurament, per als restants béns no susceptibles de ser ocupats legalment i per a la resta de drets reals sobre els béns
rabassa morta
Història
Dret català
Contracte de conreu emfitèutic establert com a arrendament d’un tros de terra per a conrear-hi vinya, amb la condició que el contracte restava dissolt en haver mort dos terços dels primers ceps plantats.
És anomenat també establiment a primers ceps Al segle XVIII, en augmentar el valor de les terres, alhora que es produïa una inflació creixent, els propietaris consideraren que es veien perjudicats perquè la millora dels mètodes agrícoles prolongava extraordinàriament la vida dels ceps, mentre perdia vàlua el preu de l’arrendament que així s’estenia per diverses generacions El conflicte fou resolt a favor dels propietaris per l’audiència de Barcelona, que fallà el 1756 que el contracte restava cancellat amb la mort dels ceps o bé al cap de cinquanta anys Aquest sistema —molt usual al Principat…
dot
Dret civil
Aportació que fa la muller al marit orientada al sosteniment de les càrregues del matrimoni.
Com a institució, fou conegut en les civilitzacions més antigues El dot tingué un ampli desenvolupament en el dret romà, on l’esposa era considerada una càrrega per al matrimoni i, per tant, havia d’ésser compensada A les Partidas d’Alfons X ja hi ha una definició del dot la donació feta per mantenir el matrimoni El Codi Civil espanyol considera dot els béns i drets que la muller aporta al moment del matrimoni i els que són adquirits durant el conjugi mitjançant donació, herència o llegat amb caràcter dotal El dot als Països Catalans Als Països Catalans, el dot és una part del patrimoni dels…
parella estable heterosexual
Dret civil català
Unió estable d’un home i una dona, majors d’edat, que han viscut maritalment de manera ininterrompuda durant dos anys com a mínim o han manifestat, atorgant escriptura pública, la voluntat d’acollir-se al que s’hi estableix.
Aquestes persones no han contret matrimoni, no perquè n'hi hagi cap impediment, sinó per pròpia voluntat El transcurs de dos anys no és necessari quan existeixen fills comuns, encara que sí que cal la convivència Les relacions tant personals com patrimonials de la parella poden estar regulades verbalment, per escrit privat o per escriptura pública En cas que no existeixi cap acord o pacte que reguli aquesta unió, se seguiran unes regles establertes En primer lloc, tots dos han de contribuir al manteniment de la casa, dels fills, comuns o no, i a les despeses comunes amb els…
domini útil
Dret civil
Conjunt de facultats d’ús, gaudiment i altres drets que té el qui rep una propietat en emfiteusi o per un títol semblant.
usdefruit
Dret civil
Dret real de gaudiment sobre cosa d’altri, que atorga a l’usufructuari les facultats de posseir la cosa, usar-la i percebre’n tots els fruits, si bé amb les limitacions d’haver de conservar-ne la forma i la substància.
L’usdefruit pot originar-se per disposició de la llei o per voluntat dels particulars, que generalment es manifesta en testament, i, a Catalunya, també en capitulacions matrimonials quan es tracta d’usdefruits familiars El dret real d’usdefruit és generalment vitalici, però si es tracta d’un usdefruit familiar s’extingeix també normalment en cas de segones noces de l’usufructuari Per la llei 13/2000 hom regula actualment l’usdefruit En la regulació esmentada destaca el reconeixement de l’alienabilitat del dret, però s’atribueix al nu propietari la possibilitat d’evitar-ne el canvi subjectiu i…
estabilient
Dret català
Propietari d’un bé immoble donat en emfiteusi que resta després de la seva constitució com a propietari o senyor directe, segons la teoria del domini dividit, o com a titular d’un dret real de gaudiment sobre aquest bé, propietat ara de l’emfiteuta, segons una teoria més moderna.
L’estabilient és anomenat també censalista o senyor directe
esport

L’origen de l’esport actual ja es troba en determinades pràctiques que es feien en l’antiguitat, i l’estàtua del Discòbol de Miró n’és un exemple.
NET EC
Esport general
Joc, competició o activitat que requereix esforç físic i habilitat, que es practica d’acord amb unes normes establertes, per plaer o com a ocupació.
En una accepció més àmplia, el terme esport s’utilitza com a genèric, que inclouria, a més, qualsevol tipus d’activitat física que hom realitza de forma voluntària i amb caràcter no utilitari, per mantenir la salut o per plaer o esbarjo, assimilant el seu significat al del mot deport També es pot trobar una definició més restringida, segons la qual s’entendria per esport només aquella pràctica competitiva reglamentada i institucionalitzada, fonamentada en l’obtenció del màxim rendiment Etimologia La paraula esport és relativament recent s XX i és manllevada del terme anglès sport L’origen…
Del Renaixement al Barroc
Els segles XVI i XVII han estat considerats com els primers segles de la Decadència, terme emprat preferentment per a designar el doble fenomen històric de la minva tant de l’ús de la llengua catalana com a llengua de cultura, com de la qualitat dels escassos autors literaris El concepte sorgí com a contraposició a la voluntat programàtica de la Renaixença de restauració de la llengua catalana, i estigué influït, per una banda, per la valoració positiva que el moviment romàntic donà a l’època medieval en general i específicament a la catalana coincidint amb la màxima creació literària en…