Resultats de la cerca

La primavera del 1958 fitxà pel FC Barcelona, just abans de la final de la Copa de Fires que guanyà el conjunt blaugrana Amb ell a la banqueta el Barça visqué un dels períodes més brillants de la seva història guanyà dues Lligues 1959, 1960, una Copa 1959 i una Copa de Fires 1958-60 En el partit de tornada d’aquesta competició ja no seia a la banqueta, ja que cessà després que el Barça fos eliminat pel Real Madrid en la semifinal de la Copa d’Europa Posteriorment, amb l’Inter de Milà conquerí dues vegades la Copa d’Europa i la Copa Intercontinental 1964, 1965 i dirigí la selecció espanyola a…

S’especialitzà en la modalitat de raid hípic Guanyà la medalla de plata en els campionats estatals en la categoria juvenil i joves genets muntant Tee Whiz Pw 2004 També assolí la medalla d’or per equips en el Campionat de Catalunya de raid 2006 Es proclamà vencedor del Raid de Manlleu muntant TBO Gavilán 2009 i del Raid de San Lorenzo de la Parrilla 2010

Enginyer titulat, es dedicà al periodisme S’inicià amb un llibre de relats, La polvareda y otros cuentos 1959, al qual seguiren les novelles La voz dolorida 1961 i Los albañiles 1963, l’obra més aconseguida que obtingué el premi Biblioteca Breve en què l’autor revela la intimitat cruel d’un món proletari portat a l’extrem Altres novelles seves són Pueblo rechazado 1969, El juicio 1972, Redil de ovejas 1973, A fuerza de palabras 1977, Los periodistas 1978,  El evangelio de Lucas Gavilán 1979, Asesinato 1985 i La vida que se va 1999 Són també destacables les seves cròniques i reportatges…

Residí a París fins el 1914 Estudià a Barcelona, a l’acadèmia de Francesc Galí primerament compartí amb Esteve Monegal el taller i les inquietuds del Noucentisme, i treballà al taller d’arquitectura de Puig i Cadafalch Aquesta preparació i el seu viatge a Alemanya 1919 el menaren cap a l’escenografia, que inicià al Gran Teatre del Liceu Home d’una gran cultura, fou mestre als teatres de Madrid, on féu decoracions fantasioses i originals per a Gregorio Martínez Sierra al seu Teatro de Arte, per a Eduard Marquina, les famoses de l’estrena de Doña Francisquita , d’Amadeu Vives, etc Collaborà en…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Figaró Films Barcelona GUIÓ GHerralde, Juan Merelo-Barberá, Pep Cuxart FOTOGRAFIA Jaume Peracaula Eastmancolor, panoràmica MUNTATGE Teresa Alcocer MÚSICA Fragment de la banda sonora de La muerte del escorpión 1975, d’Herralde, per Joan Pineda, Cançó "El rey de la carretera", per Juanito Valderrama SO Jordi Sangenís INTERPRETACIÓ José Luis Cerveto Intervencions de Fernando Chamoro, el matrimoni Pastor, Antonio García, Rafael Gavilán, Josep Martí Gómez, Francesc Mas, Antonio Membrillo, JMerelo-Barberá, dr Mondelo, José María Morales, dr Joan Obiols,…

Aspecte característic de la vegetació de la part culminant del puig Calderón, amb pins roigs esparsos i, sobretot, les mates ajagudes de la savina Juniperus sabina de muntanya, que clapegen el terra Martí Domínguez El Racó d’Ademús 17, entre els principals espais naturals del Sistema Ibèric El Racó d’Ademús constitueix un enclavament envoltat de terres d’administració aragonesa, al nord-oest de la comarca dels Serrans, entre muntanyes i penya-segats El topònim Ademús ja anuncia la seva recòndita localització i sembla significar en àrab ad-daymús «el racó» És per això que el terme el Racó d’…

Les úniques dades que es tenen de la música valenciana a l’edat antiga són les que provenen de les restes pictòriques prehistòriques de València i Alacant Al principi del segle VIII, els sarraïns arribaren al territori i al segle IX la tradició musical cordovesa s’havia estès a València i a Xàtiva Els documents musicals més antics conservats a València són les epístoles farcides i el Cant de la Sibilla , del segle XIII Entre els drames litúrgics medievals destaca el Misteri d’Elx, que es representa a l’església arxiprestal de Santa Maria d’Elx Al segle XVI els corrents musicals renaixentistes…

Originàriament, l’etnomusicologia, en la seva qualitat d’hereva de la denominada musicologia comparada, se centrava en l’estudi de les músiques no occidentals i les de tradició oral d’origen europeu El desenvolupament que experimentà la disciplina, a partir sobretot dels anys seixanta del segle XX, amplià considerablement el seu àmbit d’actuació, de manera que allò que avui la defineix amb més propietat no són les menes de música en concret, ja que qualsevol música pot ser estudiada etnomusicològicament, sinó la seva particular percepció del fet musical com a fenomen sociocultural Aquest…

Els escenògrafs i l’esperit de taller Podem afirmar que els escenògrafs catalans que es distingiren en temps de la Restauració són classificables segons la formació rebuda en els tallers de realització de l’època deixant de banda que molts d’ells passessin per les aules de Llotja a les ordres d’altres escenògrafs, caps de taller, ja consagrats i amb una activitat professional a les espatlles Bo i admetent que aquesta mena de classificacions resulten sempre discutibles, podem així caracteritzar tres grups diferents els escenògrafs que es formaren amb Josep Planella i Coromina 1804-1890,…