Resultats de la cerca

Organitza cursos i conferències, intervé davant organismes i administracions per donar a conèixer la tasca dels geògrafs i fer un seguiment de la provisió de llocs de treball, dóna assessorament en aspectes legals i participa en la promoció d’un collegi de geògrafs Edita unes tarifes professionals orientatives, diversos opuscles i un directori de socis Es creà a l’abril del 1988 a Vilanova i la Geltrú, i inicialment prengué el nom d’Associació de Tècnics Geògrafs de Catalunya

Els seus principals objectius són difondre el coneixement geogràfic propi de les Illes Balears i fomentar la investigació L’entitat publica amb periodicitat anual el ‘Bolletí de Geografia Aplicada’, que recull treballs científics de caràcter tècnic i divulgatiu, i també edita altres materials a la collecció ‘Monografies de la Societat Geogràfica de les Illes Balears’ Convoca anualment un premi d’investigació i concedeix dos guardons honorífics, la Presidència d’Honor de la Societat Geogràfica de les Illes Balears, que reconeix aquelles persones que han tingut un paper destacat en la difusió…

Per assolir el seu objectiu essencial, l’associació organitza cada quatre anys un congrés internacional de geografia, on es presenten i discuteixen diversos treballs de cada especialització física, humana, etc Cada dos anys intermedis organitza, també, conferències regionals a Barcelona, el 1986, se'n celebrà una dedicada als països mediterranis Entre les activitats pròpies destaca també la publicació d’una bibliografia geogràfica internacional i d’un Orbis geographicus , amb les adreces dels geògrafs de cada país

Desenvolupament enciclopèdic La primera referència historiogràfica coneguda és l’obra d’Antonio R Pascual Descubrimiento de la aguja magnética en que se manifiesta que el primer autor es el Beato Raymundo Lulio , publicada a Madrid el 1789 Però l’interès pròpiament dit per la història de la cartografia catalana es desvetllà a França l’any 1836 amb la publicació en el Bulletin de la Société de Géographie de París d’un article de Josep Tastú titulat “Observations relatives a des cartes catalanes des quatorzième et quinzième siècles, extraites ou traduites de deux lettres, dont l’une en langue…

Desenvolupament enciclopèdic El consell de redacció el formaren els geògrafs Pau Vila, Lluís Solé i Sabarís, Josep Iglésies, Enric Lluch, Maria de Bolós, Lluís Casassas i Carles Carreras A partir del núm 5 1979 s’hi produïren alguns canvis, ampliant-lo amb la incorporació dels geògrafs Joan Vilà i Valentí, Vicenç M Rosselló i Verger, Bartomeu Barceló i Pons i Joan Becat Fins a la mort de Puchades 1982 se’n publicaren divuit números, de grandària i periodicitat molt diversa, i diversos treballs d’història de la població de Ramon Alberch, Antoni Simon i Jaume Dantí,…

És integrada per uns 350 membres, la major part arquitectes, geògrafs i economistes Des de la seva fundació ha dedicat l’atenció preferentment als temes de la coordinació intermunicipal, la distribució politicoadministrativa de Catalunya i la història de les infraestructures del Principat

Visità 1502-08 els països de la Mediterrània oriental i de l’Orient Mitjà i arribà fins a l’Índia i Malaca tornà a Europa Lisboa pel camí del cap de Bona Esperança La relació del seu viatge, Itinerario de Ludovico de Varthema Bolognese 1510, fou utilitzada per geògrafs i cartògrafs durant gairebé dos segles i constitueix una obra de gran interès històric

Situada al vessant NW dels Vindhya Parvata, és un centre comercial i un nucli industrial indústria tèxtil —cotó— i alimentària Centre d’ensenyament superior És una de les set ciutats sagrades hindús Antiga capital del regne Avanti s VI-IV aC i del de Mālwa 800-1200 dC, passà posteriorment als marathes Conserva nombrosos temples Al seu observatori, construït el 1720, s’acollien els geògrafs indis, que hi feien passar el primer meridià

Exercí com a professor i des de la seva càtedra de la Universitat de Madrid 1951-75 formà un nombre important de geògrafs Fou un introductor de la geografia moderna i, sobretot, de la geografia regionalista francesa Publicà diversos treballs i dirigí Geografía de España y Portugal 1958 i Geografía regional de España 1968 Fou director de la revista Estudios Geográficos 1975-84, del CSIC, i membre de les acadèmies de la Història i de la Llengua Espanyola

Davalla de l’extrem occidental de l’altiplà de Calaf més enllà de les Oluges, la vall s’amplia notablement al N, vers el Llobregós, amb la plana de Guissona D’Agramunt fins prop del Segre forma una vall més tancada, limitada, al N, per la serra de Montclar i, al S, per la serra d’Almenara Guissona, al sector segarrenc, i Agramunt, al sector urgellès, són els centres principals Fins a la divisió territorial de Catalunya del 1936 fou considerada per molts geògrafs com una comarca diferenciada