Resultats de la cerca

En els animals unicellulars la gemmació s’inicia en la divisió mitòtica del nucli, en emigrar una de les dues parts formades a la superfície cellular, on es forma una protuberància o gemma que, més tard, es desprèn, acompanyada d’una porció de citoplasma i d’una membrana que l’envolta, i constitueix una cèllula filla En els animals pluricellulars la gemma és formada per un grup de cèllules que, despreses o no del cos del progenitor, es desenvolupen i donen lloc a un nou individu

Tant els individus com l’estoló són recoberts per un tub corni De sexes separats i de 4-6 mm de llargada, són marins i de desenvolupament directe, però poden també reproduir-se per gemmació

Són bacteris quimiolitòtrofs obligats i oxiden els nitrits a nitrats Es multipliquen per gemmació

Els fongs tenen diversos mecanismes de reproducció, segons les espècies o les condicions fisicoquímiques del medi Esquemàticament, aquests són la gemmació, la fragmentació i l’esporulació La gemmació consisteix en la formació d’un rovell o botó en un punt determinat de la cèllula mare, a partir del qual es forma la cèllula filla En les fases incipients, el rovell es compon de rèpliques dels àcids nucleics de la cèllula mare, i de diverses estructures citoplasmàtiques, com ribosomes i mitocòndries Posteriorment, aquests elements s’envolten amb les seves pròpies…

Símptomes de l’arrufat del presseguer Taphrina deformans , una tafrinomicètida, sobre les fulles d’aquest arbre Prunus persica Les fulles queden arrufades, és a dir, plegades formant bonys, que es corresponen amb cavitats a la cara inferior fulla de l’esquerra A vegades, es poden veure presseguers o ametllers amb una gran part de les fulles com les de la fotografia, sovint amb una tonalitat més vermellosa Manuel Tabarés / SCM L’ordre únic de les tafrinals conté una sola família, les tafrinàcies Taphrinaceae , bàsicament representades pel gènere Taphrina En aquest, el miceli, hialí i…

Típicament el seu nucli es divideix, i produeix una espora per gemmació, fora del coll Per repetició indefinida d’aquest procés s’originen rosaris de conidis

Originat per gemmació a partir de la cèllula basidiògena, es divideix transversalment en quatre cèllules cada una de les quals forma una basidiòspora lateral sobre un llarg esterigma

Els conidis són en general petits, i s’originen per gemmació continuada dels fiàlids sobre els quals acaben formant rosaris Típicament, formen capes pulverulentes i acolorides sobre el miceli blanc subjacent

Els individus aïllats són petits uns 2 cm generalment es disposen en cadenes, formades per gemmació a partir d’un individu, en dues fileres, i, en nedar, tots els individus d’una mateixa cadena es mouen al mateix ritme, actuant com un organisme únic És freqüent a la Mediterrània