Les tafrinomicètides

L’ordre únic de les tafrinals conté una sola família, les tafrinàcies (Taphrinaceae), bàsicament representades pel gènere Taphrina. En aquest, el miceli, hialí i septat, és intercel·lular, situat als teixits superficials de les parts verdes de les plantes parasitades. A les hifes fèrtils es formen, de manera poc coneguda, hifes ascògenes binucleades, que donaran els ascs, portats per una cèl·lula basal originada en una de les fases de divisió del nucli, que conduiran a la formació de 4 o 8 espores per asc; un cop dispersades per ruptura de la paret, les espores es poden multiplicar per gemmació, formant així conidis de gemmació. La infecció que provoquen aquests fongs desencadena alteracions metabòliques en la planta hospedant que estimulen la formació de teixits hipertròfies i hiperplàsics a les fulles, els branquillons i fins i tot els fruits, els quals, per aquesta causa, prenen formes anormals.

Cicle vital d’una tafrinomicètida, el fong productor de l’arrufat dels presseguers i els ametllers, Taphrina deformans. La malaltia que causa fa que les fulles esdevinguin arrugades i vermelloses. El cicle de les tafrinomicètides, fongs paràsits, es dona tot ell en els teixits de plantes superiors o de falgueres. Hom ha indicat en el dibuix en color blanc les fases haploides, en color taronja les diploides i en groc les dicariòtiques. 1 Ascòspora alliberada per l’asc, en procés de gemmació; 2 conidi de gemmació; 3 germinació del conidi; 4 miceli format per cèl·lules dicariòtiques que, situat entre les cèl·lules de la planta hoste, inicia la formació de cèl·lules ascògenes, superficials; 5 cariogàmia; 6 mitosi; 7 cèl·lula mare de l’asc i inici de la formació de la cèl·lula peduncular; 8 fase tetranucleada de la cèl·lula mare de l’asc, després de la meiosi; 9 fase octonucleada de l’asc jove, amb la cèl·lula peduncular a la base; 10 dos ascs madurs, portats per les cèl·lules pedunculars, a la superfície de la planta parasitada (vegeu encara, les hifes vegetatives, dicariòtiques). 

Biopunt, a partir de G. V. Martin

Les espècies més àmpliament difoses als Països Catalans són Taphrina deformans i T. pruni, totes dues molt perjudicials per a l’agricultura. T. deformans forma ascs (24-40 × 8-11 µm) de contingut inicialment granulós que en madurar, es transforma en 8 espores esfèriques i hialines (3-4 µm de diàmetre). Ataca sobretot els presseguers (Prunus persica) i els ametllers (Prunus amygdalus), i causa característiques deformacions acolorides de les fulles. La malaltia rep el nom d’arrufat. Durant el període hivernal, el fong roman en forma d’espores, que podran iniciar el seu desenvolupament en els catafil·les (esquames dels borrons) o penetrar directament a les fulles noves, tan bon punt s’inicia el nou cicle vegetatiu de la planta. La infecció és afavorida per les baixes temperatures i per la humitat ambiental elevada. T. pruni no sols és responsable de la deformació de les fulles de la prunera (Prunus domestica), sinó que les infeccions que causa en el fruit determinen l’avortament de la llavor i de bona part del mesocarp (la carn). El fruit, reduït a poca cosa més que la pell, és anomenat irònicament «corn de l’abundància». No és freqüent als conreus ben tractats. T. populina és una espècie més aviat rara a Catalunya, que parasita preferentment el pollancre (Populus nigra). Els símptomes són relativament semblants als de l’arrufat. Els ascs (50-112 × 13-30 µm) són polimorfs i són portats per una cèl·lula basal triangular o arrodonida. Les espores (4-6,5 × 4,5 µm) també donen conidis (2-3 µm) per gemmació. Menys freqüents son T. bullata i T. cerasi. Aquesta última altera el creixement de les branques del cirerer (Prunus avium), modificant l’angle que formen respecte a l’eix principal i fent que creixin en grups; és abundant als camps abandonats. T. bullata surt de tant en tant sobre la perera (Pyrus communis) i li provoca alteracions semblants a les de les altres espècies.