Resultats de la cerca
Es mostren 38 resultats
geodèsia
Geologia
Branca de la geofísica que estudia les dimensions i forma de la Terra i del camp gravitacional.
Les cultures primitives mesopotàmica, egípcia, fenícia, etc acceptaven la hipòtesi que la Terra era plana Els primers a oferir una imatge rodona de la Terra foren els membres de l’escola pitagòrica, idea acceptada fàcilment pels astrònoms i filòsofs grecs Tanmateix, la hipòtesi d’un Terra plana sobrevisqué dins les creences populars fins a la revolució copernicana del s XVI Els primers intents científics de mesurar les dimensions del globus terraqüi foren fets per Eratòstenes s III aC, el qual calculà que el meridià terrestre valia 40 000 000 de metres, valor molt pròxim al que hom accepta…
Trigonometria, geodèsia, astronomia, π val 377/120 (Claudi Ptolemeu)
Trigonometria, geodèsia, astronomia, π val 377/120 Claudi Ptolemeu
Construcció de polígons, teoria de nombres, geometria diferencial, geometria no euclidiana, teorema fonamental d’àlgebra, astronomia, geodèsia, grans problemes (Gauss)
Construcció de polígons, teoria de nombres, geometria diferencial, geometria no euclidiana, teorema fonamental d’àlgebra, astronomia, geodèsia, grans problemes Gauss
Theodor Albrecht
Astronomia
Geologia
Astrònom i geodesista alemany.
Dirigí el departament de geodèsia astronòmica de l’Institut Geodèsic de Berlín 1888 Estudià les oscillacions de l’eix terrestre Escriví Formeln und Hilfstafeln für geographischen Ortsbestimmungen ‘Fórmules i taules auxiliars per a situacions geogràfiques’
Michel Chasles
Matemàtiques
Matemàtic francès.
Fou professor de geodèsia i mecànica aplicada a l’escola politècnica, i de geometria superior a la Sorbona Creà la geometria projectiva moderna independentment de Jakob Steiner Autor de Traité de géométrie supérieure 1852 i Traité des sections coniques 1865
Inge Lehmann
Geologia
Geofísica danesa.
Estudià a les universitats de Copenhaguen i Cambridge i es doctorà en matemàtiques 1920 i en geodèsia 1928 Centrà les seves recerques en la sismologia, camp en el qual s’inicià el 1925 participant en l’establiment d’una xarxa d’estacions sismològiques a Dinamarca i a Grenlàndia De 1929 a 1953 fou directora del departament de sismologia del Reial Institut de Geodèsia que presidí en 1941-44 El 1936 feu la seva contribució més important amb la publicació d’un article en el qual a partir d’anàlisis sismogràfics proposà que l’estructura del nucli de la Terra consta de…
heliòstat
Astronomia
Geologia
Tecnologia energètica
Dispositiu que consisteix fonamentalment en un mirall animat d’un cert moviment rotatori i que serveix per a dirigir els raigs del Sol en una determinada direcció, malgrat el moviment de l’astre en el firmament (celòstat).
És emprat en astronomia per a observar el Sol sense haver de variar l’orientació de l’aparell d’observació, en geodèsia per a transmetre senyals lluminosos a llarga distància i en les centrals solars per a concentrar els raigs del Sol en un punt o zona determinat on es troben els captadors
geomàtica
Geografia
Disciplina que té com a objectiu la gestió automàtica de dades geogràfiques, basada en les ciències i tecnologies relacionades amb la seva obtenció, emmagatzematge, tractament i difusió.
Entre les disciplines que integren la geomàtica es troben la cartografia, la geodèsia, la topografia, la meteorologia, les telecomunicacions, la detecció remota i els sistemes de navegació i els d’informació geogràfica GIS L’Institut de Geomàtica de Catalunya es creà l’any 1999, i és un consorci públic creat per la Generalitat i la Universitat Politècnica
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
Geologia
Organisme de la Generalitat de Catalunya que entrà en funcionament l’1 de febrer de 2014, en substitució de l’Institut Cartogràfic de Catalunya i de l’Institut Geològic de Catalunya.
Té, com a principals funcions, les relacionades amb l’exercici de les competències sobre geodèsia i cartografia, i sobre la infraestructura de dades espacials de Catalunya Així mateix, també és l’encarregat de promoure i dur a terme les actuacions relatives al coneixement, la prospecció i la informació sobre el sòl i el subsol, tal com s’establia per als organismes predecessors